Arnau París (Barcelona, 1988), guanyador de Masterchef l’any 2021 i actual presentador del programa Cuines de TV3, publica el seu llibre A foc lent (Grup62), un seguit de memòries personals i receptes que han marcat els seus últims anys, acompanyat de vivències que han capgirat la seva vida, tant positives com negatives. El Món parla amb el xef per saber de primera mà tots els secrets del seu últim projecte.
Com arriba a escriure aquest llibre?
El primer llibre que faig com a Arnau cuiner és el de Masterchef, després faig un de receptes i aquest és el primer que no és de receptes en si. Arriba arreu de comentar amb l’editorial una mica la meva història, i els sembla interessant tirar una mica del fil, ordenar-ho i posar-ho en un llibre.
Pot ser que mostri la seva cara més real?
A mi m’agrada dir que és una mica la persona darrere el personatge, o la veritat darrere el personatge. La gent coneix l’Arnau televisiu o de xarxes, però també hi ha un friqui que ha fet moltes coses i que l’han portat cap aquí.
I la selecció dels temes?
Al final he volgut enfocar el llibre en els apartats de la meva vida que han suposat més per mi i que també crec que són més interessants pel lector. El tema de Colòmbia, després Masterchef, que ja és sucós de per si, sortir d’un programa televisiu i pensar què faig, trobar-te amb una cuina professional, com aterres tot això i acabant amb el projecte personal.
Masterchef el va veure néixer com a personatge públic, com ho analitza ara?
Ha canviat cap a millor i per a bé. Un Arnau a qui les coses li han anat bé, i ha tingut la sort d’aterrar a TV3, a Catalunya, amb un públic on em sento còmode, i per tant treballo molt a gust, i això mola moltíssim. M’ha tocat la loteria, venia d’un rebombori molt gros i t’hi trobes amb un espai genial.
Creu que cada cop s’allunya més del ‘talent’ culinari per ser un ‘reality show’?
És una barreja, al final a Masterchef has de cuinar, però també has d’entretenir, i per tant has de saber jugar amb aquest equilibri. A mi em va sortir molt bé, però m’ha costat entendre-ho. Els primers programes estava desubicat, però llavors ho entens, sempre fent un paper que a tu t’agrada, i et sents còmode.
Parla d’una personalitat una mica sobrada, ha canviat?
La tele i les xarxes tenen un punt d’ego i t’ho creus. Hi ha dues persones a la meva vida que els dic, el dia que leviti, baixeu-me. I això, a mi em va molt bé. És que ja me la vaig fotre després de Masterchef, veient que ets el puto amo, i realment no ets ningú, no vull que em torni a passar.
Avui dia se’n penedeix del camí que ha triat?
Sempre dic el mateix, no viuria dos Masterchef en una mateixa vida. Si em diuen demà que torno a entrar, no, però si tornés enrere ho tornaria a fer, perquè tot i passar-ho malament, ha desencadenat en una cosa que a mi m’agrada molt i és molt maca, llavors, per a mi ha valgut molt la pena.
Com ha estat l’exposició a les xarxes socials?
Abans de Masterchef tenia un perfil amb 300 seguidors i m’era igual. I llavors surts d’allà i veus una oportunitat a les xarxes. Una oportunitat que es converteix en un cercle viciós de generar contingut, d’estar-hi sobre, que no s’acaba mai, que no hi ha horaris a les xarxes i té un punt maquiavèl·lic, però avui dia també em serveix per guanyar-me parcialment la vida.
Encara sent que els números el dominen?
Era corredor comercial, estava acostumat a treballar amb una xifra de vendes i, per tant, associava el meu valor a les xifres, i com més valor tingui la marca més monetitzaré. Me’n recordo que hi havia moments d’anar-me’n a dormir mirant els seguidors, llevar-me i el primer que mirava era això. L’únic que després he tingut la sort que m’ha anat bé, però és una bogeria que crec que no acaba mai.
Tornaria a triar aquesta vida?
Sense cap mena de dubte, no sé el que durarà, però ara visc un somni i soc un tio que m’ha tocat la loteria. Vaig al plató del Cuines i soc feliç.
Com ha estat el canvi de format al programa Cuines?
El programa Cuines a mi m’ha salvat la vida, i això ho dic sempre. Al final sortia d’un format molt salvatge, Masterchef és una trituradora en el sentit que passem moltes persones per allà. Llavors arribes a un nou format, a casa teva parlant la teva llengua amb un públic que ho rep, i et sents feliç.
TV3 podria apostar per un talent culinari de l’estil de Masterchef?
Crec que en general el públic, cada cop volem més el safareig. Avui dia tenim formats on la part del joc o la part del personatge pesa. Crec que podria funcionar amb el públic català, serien més exigents en l’àmbit culinari i crec que se’ls ha de donar. M’agradaria molt muntar un Masterchef a la catalana, que valori la cuina catalana.
Creu que la secció del Pim-pam el defineix més?
Hem adaptat el format al personatge i tot el conjunt. Una cuina més petita, que ja es veu mòbil, que no té pràcticament electrodomèstics i l’espectador imagino que ja el situa en alguna cosa més senzilla, més pim-pam i això m’agrada.
Es planteja què farà si s’acaba?
Hi ha hagut moments en què això m’ha portat a estar malament de dir, això s’acabarà i llavors s’acabarà tot, perquè és el que vaig viure. La meva obsessió des de fa uns mesos és poder construir una estructura que em sostingui en el futur.
