La sèrie diària de TV3 Com si fos ahir va a tota màquina aquesta vuitena temporada, i els guionistes i la resta de responsables de la producció n’estimulen els espectadors contínuament, amb noves trames i nous actors. Aquesta setmana ha aterrat a la sèrie un personatge que promet molt, el Víctor, interpretat per un actor jove –té 37 anys– però amb una carrera sòlida. Es tracta de Pep Ambròs, que precisament ara està triomfant en el muntatge de Glengarry Glen Ross dirigit per Àlex Rigola, en un dels miniteatres que s’estan convertint en sales de culte a Barcelona, el Heartbreak Hotel.
Ambròs acaba de començar amb un paper que encara no se sap per on anirà. De moment és un personatge relativament pla, blanc o inofensiu. Només té la particularitat que li ha fet el salt a la seva dona, l’Àngela (Marina Gatell), amb l’agreujant –per a ell– que ella és la propietària de l’empresa que tots dos dirigien. Arran de la ruptura de la parella, l’Àngela l’ha fet fora del negoci i s’ha quedat sense feina d’un dia per l’altre. Per això el Víctor, en saber que la Gemma (Àurea Márquez) ha deixat Cuevas i Molins, decideix agafar el toro per les banyes i parlar amb l’altre soci de la consultoria, el Miquel (Eduard Farelo), i oferir-se per ocupar la plaça vacant. El Miquel inicialment dubta, però la mateixa Gemma l’anima a contractar el Víctor: com a consultors de l’empresa d’on ara ha estat expulsat pel seu mal cap –o no–, coneixen perfectament el paper que hi feia i saben que és un professional d’alt nivell. Finalment, per tant, li fan una oferta i ell l’accepta encantat.
Què es pot esperar del personatge del Víctor?
Quan arriba el primer dia de feina, el Víctor es mostra encantador i molt proactiu –potser massa?– i es presenta a la consultoria amb una cafetera perquè, segons els fa saber, la que tenen fa un cafè molt dolent. Els deixa astorats i fascinats alhora. I, de moment, tot comença molt bé. Però, què passarà a partir d’ara? Com si fos ahir és una sèrie sobre la realitat quotidiana dels catalans, però per no avorrir els espectadors combina aquesta essència amb les dosis necessàries d’intriga i intrigues, problemes sentimentals i rivalitats. Els personatges han de patir i les parelles s’han de trencar. Són les regles del joc. El Víctor serà dels que patiran o dels que faran patir? Encara no se sap. El que està clar és que Pep Ambròs no és un fitxatge menor per a una trama fugaç. El seu personatge ha de tenir recorregut. I això és el que estan esperant els seguidors de la sèrie diària de la cadena de televisió pública catalana.
Qui és i on ha treballat l’actor Pep Ambròs
Per als espectadors que no el coneguin, val la pena repassar el currículum considerable de Pep Ambròs. Nascut el 1987 a Sabadell –com Arnau Berlanga, un altre dels actors que s’han incorporat a Com si fos ahir aquesta temporada–, ha treballat i treballa al teatre, el cinema i la televisió. El seu paper més recent és a la minisèrie El gran salto, d’Antena 3, que s’estrena el 17 de novembre. Explica l’ascens i caiguda del campió olímpic Gervasio de Deferr, està protagonitzada per Óscar Casas –que interpreta el gimnasta– i Ambròs hi fa un secundari.
Però molts el devien veure la pel·lícula El olivo, d’Icíar Bollaín, o a les sèries Cuéntame, El cuerpo en llamas, Cites Barcelona –la primera temporada– i fins i tot a l’extravagant Who is Erin Carter?, que va emetre l’any passat Netflix. Era una sèrie d’acció nord-americana rodada a Barcelona i la rodalia on gairebé tothom parlava en anglès o en castellà… excepte els policies, entre els quals hi havia Pep Ambròs, un investigador que tenia un paper clau en la trama.
Però els espectadors amb gustos més refinats recordaran l’actor que ara fa de Víctor en una perla de la qual no se n’ha parlat prou: la websèrie Les coses grans, de Roger Coma, que precisament fa d’Ivan –l’amic i soci de la Sílvia (Montse Germán) a Com si fos ahir. Si no l’heu vist, mentre espereu el pròxim capítol de la sèrie de TV3 –el Víctor hi surt– podeu descobrir o redescobrir Ambròs i la websèrie que mostra el personal i inclassificable sentit de l’humor de Roger Coma, una mirada lúcida i poc corrent sobre l’entorn immediat.
