Els catalans es refien més dels mitjans de comunicació de proximitat –locals o nacionals– que dels estatals. Ho diu una enquesta encarregada per un centre d’estudis espanyol, amb seu a Madrid. El Foro Periodismo 2030, presidit pel col·laborador d’El Món Fernando Jáuregui i dirigit pel periodista de TVE Sergio Martín, ha encarregat una ambiciosa enquesta sobre la percepció que lectors, oients i espectadors tenen del periodisme que es fa a l’estat espanyol.
Es tracta d’un extens sondeig de Metroscopia amb 5.000 enquestes, 823 de les quals s’han fet a Catalunya. Els resultats s’han presentat aquest dilluns a Barcelona, al Col·legi de Periodistes. I la primera dada que destaca és que un 32% de catalans donen més credibilitat als mitjans de Catalunya, deu punts per sobre del 22% d’entrevistats que trien confiar més aviat en els mitjans d’abast estatal. Al conjunt de l’estat, en canvi, la proporció s’inverteix: un 29% dels enquestats prefereixen un mitjà estatal que un de proximitat, i només un 24% prefereix mitjans “locals o regionals”, segons la terminologia utilitzada en l’estudi.
A més de Jáuregui i Martín, han participat en la presentació de l’estudi, titulat La importància de la comunicació en la societat espanyola i catalana, el director general de Metroscopia, Andrés Medina, i Gema Rabaneda, responsable de Relacions amb els Mitjans i Reputació d’AXA Espanya, que dona suport al Foro Periodismo 2030. El centre de debat i estudis ja va presentar fa tres anys un altre informe, basat en una enquesta de GAD3 amb 4.300 entrevistes, del qual va sortir-ne el llibre Periodismo 2030. Recetas para la era de la comunicación digital. I ara han aprofundit en aquell estudi amb aquesta nova enquesta.
Mur de pagament: sí, però que pagui un altre
Un xifra que ha sigut destacada pels responsables de l’estudi és la dels enquestats que declaren que per tenir un periodisme de qualitat s’ha de pagar: un 39% dels entrevistats catalans creuen que és així, en contrast amb el 33% que es mostren en desacord amb aquesta premissa.
L’enquesta de fa tres anys mostrava dos punts més en el percentatge de rebuig al mur de pagament, de manera que hi ha una progressió, un augment dels ciutadans que consideren que el periodisme l’ha de contribuir a pagar el consumidor. Ara bé, aquest flamant 39% contrasta amb la confessió que després fan els mateixos enquestats: només un 24% estan subscrits almenys a algun mitjà de pagament o en compren al quiosc. “L’esperança són el 21% que diu que actualment no tenen cap subscripció però que ho havien estat, perquè poden ser recuperables”, ha matisat Sergio Martín.
Ganes de creure en el periodisme, però molt escepticisme
Com a balanç global, Andrés Medina ha ofert una lectura esperançadora dels resultats de l’enquesta. Creu que “reflecteix un panorama complex d’opinions” i que, malgrat les crítiques i l’escepticisme que transmet respecte del comportament dels mitjans –un 53% dels enquestats a Catalunya creu que no són del tot independents i al conjunt de l’estat el percentatge és del 54%– “en el rerefons hi ha el reconeixement del periodisme com a eina imprescindible perquè la societat vagi per camins democràtics”. Segons el director general de Metroscopia, l’estat d’opinió general és que “els mitjans ho poden fer millor o pitjor, però tothom espera que ho facin bé”.
La lectura de Fernando Jáuregui és que “la gent comença a creure en el periodisme, en la funció social dels mitjans perquè els poders no es quedin amb el poder de la informació i de la llibertat d’expressió”. “Aquí caldria incloure-hi la part de l’accés dels periodistes a la informació, que està una mica de capa caiguda”, ha advertit. En un altre moment de l’acte, però, ha anat més enllà i ha parlat de “menyspreu manifest pel que és el periodisme i el paper dels periodistes”, ja que molts enquestats admeten que s’informen més freqüentment a través de xarxes socials que amb mitjans professionals, encara que assegurin que les xarxes els mereixen menys confiança.
Es dona la paradoxa que només un 28% dels entrevistats diuen que tenen molta confiança o força confiança en les xarxes socials però, a l’hora de la veritat, un 48% admeten que és el mitjà a través del qual solen informar-se. En el mateix sentit, un 59% diu que té molta confiança o força en els mitjans escrits, però només el 33% afirma que els consulta normalment. I amb la ràdio passa una cosa similar: un 64% confien en la ràdio com a mitjà informatiu però només un 40% diu que hi escolta les notícies habitualment. Per a Andrés Medina, es produeix un fenomen de “fast food” amb les xarxes: “No hi confio, sé que potser no són bones, però m’entretenen i ja m’està bé”. “Veurem si això acaba provocant un desordre alimentari en el futur”, ha plantejat projectant la metàfora cap al futur.
“Hi ha una certa esquizofrènia”, ha admès Sergi Martín. El director del Foro Periodismo 2030 creu que les contradiccions que fa aflorar l’enquesta són habituals en molts sondejos, on es barreja “el que és” la realitat –i un mateix– amb el que “es voldria que fos”. Difícil de saber si els enquestats responen el que sincerament fan o el que volen que l’interlocutor pensi que fa.
2
