El periodista Albert Om s’ha sincerat aquest dissabte al matí en una entrevista a ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio i, aprofitant que està a punt d’estrenar a TV3 el programa ‘Una altra història’, ha explicat per què no seria feliç treballant en castellà. “No seria feliç treballant en castellà. No sé a qui em dirigeixo parlant per a Espanya”, etziba. Om, de llarga trajectòria en el món de la comunicació en català, diu que “no sabria” fer ràdio o televisió en castellà, no per la llengua, sinó pel receptor. “Tinc la sensació que ara parlant en aquest micro de Catalunya Ràdio, abans a RAC 1 o a TV3 saps a qui et dirigeixes. A Espanya ho conec menys i no sabria com fer-ho. Seria menys feliç”, comenta, admetent que havia rebut propostes en un passat que va rebutjar ràpidament.
Ara fa tres mesos que el periodista no es posava davant d’un micròfon després que li cancel·lessin el programa ‘Islàndia’ que feia des de fa any a RAC 1. Om ha tingut una llarga carrera com a periodista on, com ve explica durant l’entrevista, gairebé sempre els programes en els quals ha treballat han estat un èxit. De fet, és la primera vegada que li cancel·len un programa. Preguntat, doncs, per si el fet que li suspenguessin ‘Islàndia’ a la ràdio del grup Godó li va causar alguna mena de malestar, el periodista se sincera i, tot i admetre que ell no tenia intenció de plegar i hagués continuat més anys amb aquest projecte, no s’ha fet mala sang en cap moment de la cancel·lació. “Estic bé. Content. Amb ganes d’estrenar ara el programa a la tele, i ganes d’aquest temps de sembrar, de pensar. Es va acabar un programa, una etapa de set anys, i ara a veure què vindrà”.
Assumir el risc
Om reflexiona sobre la importància d’estar disposat a “assumir el risc” de què decideixin per tu a l’hora de seguir o no amb un projecte, ja que és una de les coses amb les quals es conviu formant part d’una cadena de ràdio o televisió, igual que amb moltes feines. “Una cosa que en treus de tot això és que els programes es poden acabar quan van malament, però també ho poden fer quan van bé”, sentencia.
