Agnès Marquès ha estat la protagonista del programa d’Al Cotxe!, el que presenta l’Eloi Vila a TV3. La presentadora del Planta Baixa ha reconegut que s’adona que és “bèstia” presentar quatre hores de directe quan plega: “Quan arribo a casa llegeixo un conte a la meva filla, li faig pessigolles i a dormir. És llavors quan sopo i em noto esgotada. L’Olívia està a punt de fer sis anys i tenim unes converses molt vistoses. Jo no hi soc a la tarda, però procuro que el temps que tinc amb ella sigui de qualitat”.
La nena comença a adonar-se que la mare és famosa, però no està interessada en veure-la a través de la televisió: “En un principi no ho duia gens bé, quan va ser conscient de la meva feina jo encara estava a la ràdio i ella plorava perquè no ho entenia. No s’adonava que estava parlant a través d’un aparell i per dirigir-me a la gent que hi ha a casa. Ara que estic a la tele, no té moltes ganes de veure’m”, ha explicat.
Agnès Marquès revela quan va adonar-se que volia ser periodista
Com és habitual en aquest programa, el presentador li ha preguntat per la seva infantesa: “En tinc un molt bon record. Vaig néixer a Palma i allà vaig estar-hi fins als tres anys, quan vam anar cap a Bilbao perquè els pares van traslladar-s’hi per feina. Aquells van ser els anys més durs d’ETA… El meu record d’aquell Bilbao és el color gris. Vaig ser molt feliç allà i amb dotze anys vam tornar cap a Barcelona. El contrast va ser molt gran, ja que vaig canviar de ciutat i d’escola. Crec que viure en un univers tan convuls com aquell, va fer que potser creixés en mi un interès en què estava passant i, per tant, en el periodisme. Jo veia les notícies i després n’escrivia més quan tenia catorze anys, tenia ganes d’explicar històries des de petita”.
I ha estat aquí quan ha revelat una anècdota que ha fet molta gràcia: “Quan vaig començar a dir que volia ser periodista, fèiem “Agnès Marquès, TV3…” i ens inventàvem noms de ciutat que rimessin. És molt gros això perquè, amb els anys, he acabat treballant-hi”. Assegura que li van proposar encarregar-se d’una corresponsalia, però que mai no li ha interessat: “No sé si és perquè ja he viscut fora o perquè sé que això comporta certes renúncies, però sempre em costa molt imaginar-me fent aquest pas i encara més tenint una filla petita”.
La periodista va fer el TN del Cap de setmana durant deu anys i el 2017 va decidir canviar radicalment i fer el pas a RAC1. Allà va estar-hi cinc anys, on va arribar quan la filla tenia pocs mesos: “Marxar cap allà va ser un encert perquè vaig poder créixer professionalment i també personalment en guanyar seguretat en altres registres i provar-me a mi mateixa. Després d’aquesta experiència, vaig voler tornar a televisió perquè em venia molt de gust la proposta que em van fer. Òbviament, la televisió et dona moltes possibilitats i em permet ser jo mateixa en les diferents facetes i punts de la meva personalitat”.
