Les sèries formen part dels records inesborrables de la memòria dels teleespectadors de TV3. Més de quaranta anys de televisió pública catalana en què l’entreteniment ha estat clau dins l’aposta de continguts de la casa. Sèries i ficcions que han passat a formar part de l’imaginari col·lectiu i que a més a més, s’han incorporat dins el vocabulari dels catalans i catalanes. Me l’imaginava més gran és l’obra de Mònica Montserrat i David Paloma, professora de col·loquial i lingüista, respectivament, que recull en el seu llibre les frases més mítiques de les sèries que han marcat un abans i un després. Aquestes són 10 frases per recordar sèries mítiques a TV3.
‘La Granja’: “Salut i peles”
La Granja va néixer com a pròleg del debat d’un programa anomenat La vida en un xip, però aviat van adonar-se que la vida quotidiana d’aquests personatges tenia un fil per estirar ben interessant. El primer capítol de la sèrie es va emetre l’any 1989 i l’escenari es troba en les obres del bar La Granja, centre argumental de l’acció. Els protagonistes són el Joan, interpretat per Xavier Serrat, i la Carme, a qui dona vida la Rosa Serra. Una de les frases que destaquen els autors és “Salut i peles”, una dita que significa “salut i diners” i que va posar la primera llavor dels serials de TV3.
‘Teresina S.A’: “Nena, que maaaco”
Tres dones protagonistes d’una sitcom pionera a la televisió catalana, però que van convertir-se en un record de per vida pels espectadors. Les tres Tereses -Teresina (Mercè Comes), Teresa (Mont Plans) i Tere (Sílvia Aleacar)– són les protagonistes d’aquesta comèdia de situació hilarant. En cada capítol es van revelant les personalitats dels diversos personatges, que acompanyen les Teresines, tres dones grans que mantenen un negoci d’allò més il·legal que atenien “pedidos” en lloc de comandes i que van fer famós el comentari “Nena, que maaaco!”, després que la Paca (María José Pérez) els hi hagués preguntat si havien vist una figura.
‘Oh! Europa!’: “Me l’imaginava més gran”
Com seria veure Europa amb una colla de desconeguts i després quedar tots junts per veure els vídeos de la seva aventura? Una cosa semblant és el que els hi passa als protagonistes de Oh! Europa!. Una sèrie de Dagoll Dagom de 13 capítols de 30 minuts de durada que explica en cada episodi la ciutat europea que visita un grup de turistes després d’haver guanyat un sorteig. La trama, estructurada a través de flashbacks -els viatges arreu d’Europa i la tornada al present en què tot el grup ha quedat per veure els vídeos enregistrats pel Robert (Marc Cartes) navega des de l’humor a través dels tòpics més destacats de cada lloc que visiten: París, Londres, Bèlgica… I quina frase en destaquen? L’Empariues (Maria Josep Peris) té una expressió recurrent que dona nom al llibre: “Me l’imaginava més gran!”. Quelcom que acaba repetint davant de cada atracció que visiten, com el Manneken Pis de Bèlgica o la Torre Eiffel a París.
‘Poble Nou’: “Rosa, ens ha tocat la Lotto!”
Segurament es tracta d’una de les frases més sonades de Poble Nou. Era l’any 1994 i TV3 apostava per l’inici de la primera sèrie de sobretaula de creació pròpia. Després la seguirien desenes de projectes, però aquesta va ser la primera prova d’un format que els anys han acabat confirmant que triomfa. Un matrimoni, l’Antònio (Miquel Cors) i la Rosa (Margarida Minguillon) van descobrir que la seva curiosa combinació de la loteria els acabava de tocar. “Rosa, ens ha tocat la Lotto!”, exclamava ell tot eufòric davant la mirada d’estupor de la seva dona, que sempre deia “que algun dia tocaria…”.
‘Nissaga de poder’: “Els problemes són com les males herbes: s’han d’arrencar de soca-rel”
Dos anys més tard arribava Nissaga de poder, un dels grans serials de TV3. Una família plena de secrets, confidències, germans que amaguen fets, un fill il·legítim i tot un món de traïcions, morts, suïcidis i xantatges. L’inici de la telenovel·la, però, porta una de les frases més destacades que recorda aquest llibre. El Mateu Montsolís (Jordi Dauder) i l’Eulàlia Montsolís (Emma Vilarasau) vaticinava gran part del leitmotiv de la sèrie: “Els problemes són com les males herbes: s’han d’arrencar de soca-rel”. I tant que s’havien d’arrencar, si més no, cal recordar les males jugades dels protagonistes, com la mort de la Mercè (Montserrat Salvador) a mans de l’Amadeu (David Bagés).
‘Laberint d’ombres’: “Sovint les persones de qui més ens refiem ens fan més mal que un desconegut”
La truculència no s’acaba i Laberint d’ombres en va ser un clar exemple. Dues famílies oposades de classes socials totalment diferents. D’una banda, els Aymerich, propietaris de l’empresa ALA Transports. De l’altra, els Pedrós, una família de classe mitjana baixa que ha de fer mans i mànigues per poder sortir-se’n tot i que els seus mons s’acaben entrellaçant. Protagonitzada per Marc Cartes, el gran Andreu de Com si fos ahir, els autors de l’obra en destaquen una frase d’allò més encertada de la Concepció (Àngels Moll): “Sovint les persones de qui més ens refiem ens fan més mal que un desconegut”.
‘Porca Misèria’: “El dia que caigui l’audiència et quedaràs més sola que la una”
És difícil no caure en la temptació de veure una sèrie en què un dels protagonistes, una petita porqueta, dona nom al format. Joel Joan estava al capdavant de Porca Misèria, interpretant el paper de Pere Brunet, el guionista del late show de la Fina Cardona (Mercè Sampietro). Una dona que no entén d’horaris, amb mal caràcter i una personalitat de diva que porta de cap el Pere. En aquesta trama s’entrellacen d’altres, com la parella del Pere, la Laia Font (Anna Sahun), que és biòloga, o la relació complicada entre el Roger Brunet (Roger Coma) i la Sònia (Olalla Moreno). Tot i això, destaca una frase clau de la Cardona, que es diu a ella mateixa: “El dia que caigui l’audiència et quedaràs més sola que la una”. Potser raó no n’hi faltava pas.
‘La Riera’: “Ets una rata xuixarda”
Les sèries de sobretaula triomfen i l’any 2017, La Riera va acomiadar-se de l’audiència després de 1534 capítols i vuit temporades. La segona sèrie més longeva de la història -ara superada per Com si fos ahir– que mostrava la truculència d’una família propietària d’un restaurant al poble fictici de Sant Climent. Un dels personatges més complicats i odiats era el Claudi, interpretat per l’actor Pere Arquillué que va fer-se amb una frase estrella. “Ets una rata xuixarda”. I què vol dir això? Hi ha rates de tota mena i fins i tot insults com “rata de claveguera” o variants, però aquesta expressió, segons el llibre, és “una rata blanca amb una taca negra al voltant de cada ull i una cua acabada amb un floc de pèls”. Si més no, la imatge és ben descriptiva.
‘Merlí’: “Quan un pensa, la gent el mira malament”
De la truculència passem a la filosofia. Merlí va transformar la visió sobre aquesta disciplina per a més d’una generació. La colla dels peripatètics, encapçalat pel professor Merlí Bergeron (Francesc Orella) mostrava el dia a dia d’uns adolescents amb problemes personals diversos, com el descobriment de la sexualitat, els problemes a casa, l’agorafòbia i els maldecaps de ser estudiant. Una de les frases que va deixar aquest professor tan particular va ser aquesta: “Quan un pensa, la gent el mira malament”. Una manera d’encoratjar els alumnes a raonar una mica, oi?
‘Com si fos ahir’: “Em diràs què coi et passa?”
La programació actual de la sobretaula de TV3 no s’entén sense Com si fos ahir. La sèrie de la colla de l’institut Reina Sibil·la s’acosta a l’inici de la novena temporada aquest mes de setembre, però fa anys que aquests boomers acompanyen els espectadors amb les seves aventures quotidianes diàries. Tot i que segurament hi ha frases de tota mena i moltes més que n’arribaran, hi ha una frase de la mare de l’Andreu (Marc Cartes), la Joana (Marta Angelat) que no podria ser més icònica: “Em diràs què coi et passa?”. Perquè als personatges els hi passa de tot: l’infermer tenia problemes amorosos, les parelles se separen, els matrimonis pengen d’un fil i les amigues es traeixen per un home. Drames del dia a dia que aquesta colla d’amics reflecteix des de fa vuit anys.
