Abans anàvem al psicòleg per ser qüestionats. Ara, només calen uns clics per sentir-nos compresos.
Busquem ajuda… o només tenir la raó? La intel·ligència artificial, sense proposar-s’ho, s’ha convertit en un mirall que retorna just el que volem sentir.
ChatGPT i altres models similars estan transformant la manera com les persones afronten els seus dilemes emocionals.
Cada vegada són més els qui recorren a aquestes eines no per trobar veritat o orientació, sinó per obtenir confirmació.
Una tendència que preocupa psicòlegs i experts en salut mental, que veuen com el desig de validació supera el de reflexió.
De la consulta al chatbot: una nova confessió digital
Durant dècades, les sessions amb un terapeuta eren espais on un podia explorar els seus pensaments més íntims. El professional actuava com a guia, no com a aliat cec. Però en els darrers anys, aquesta figura ha estat desplaçada —encara que sigui parcialment— per una nova veu: la de la intel·ligència artificial.
Segons un estudi recent de l’Observatori Digital de Conducta, un de cada tres joves reconeix haver utilitzat ChatGPT o una IA similar per parlar de temes personals o emocionals. I el més sorprenent: molts afirmen sentir-se “més compresos” que en converses amb amics o familiars.
Aquest canvi no és només tecnològic, també és cultural. En un món on la immediatesa mana i la confrontació cansa, les respostes amables i afirmatives resulten més atractives que les veritats incòmodes.
Validació emocional: el nou or de la conversa
No volem consell. Volem confirmació. Aquesta és la tesi que sostenen molts psicòlegs avui. I la IA, entrenada per respondre amb cortesia, matisos i sense confrontació, es converteix en el còmplice perfecte.
Com assenyala el psicòleg social Carlos Álvarez: “El reforç psicològic més gran no és la veritat, sinó la validació. Quan algú ens diu ‘tens raó’, s’activa un circuit de recompensa emocional”.
Aquí entra en joc el biaix de confirmació: aquell mecanisme pel qual busquem, seleccionem i donem més valor a les idees que coincideixen amb allò que ja creiem. ChatGPT, tot i no tenir intenció, sovint ofereix respostes adaptades al que l’usuari ja insinua. Conseqüència? L’usuari surt reafirmat, no qüestionat.
IA com a reflex, no com a consciència
La intel·ligència artificial no té consciència, però simula comprensió. I això ja és suficient. És com parlar amb un mirall emocional que repeteix, suavitza i ordena allò que un ja pensa.
Això pot ser útil en moments de desfogament, però perillós si substitueix el diàleg real. La psicoteràpia implica treball, confrontació, temps. El chatbot, en canvi, dóna gratificació instantània. No incomoda. No qüestiona.
“Ara els pacients no volen ajuda psicològica, volen que algú els doni la raó”, diu una psicòloga citada en un article recent. Aquesta frase resumeix una tendència alarmant: l’ajuda es transforma en aplaudiment.
Què ens passa amb la veritat?
Aquest fenomen no és nou, però s’ha amplificat. Les xarxes socials ja ens van acostumar als entorns d’eco, on tothom pensa igual i es discrepa poc. La IA només fa un pas més: s’adapta a l’usuari com un guant, eliminant gairebé tota fricció.
Estem perdent el gust per la veritat? Ens hem cansat de ser reptats intel·lectualment? Potser sí. La cultura digital premia la velocitat i el confort emocional. I en aquest context, la veritat —complexa, ambigua, a vegades dolorosa— té cada cop menys espai.
L’advertència dels psicòlegs
Els professionals de la salut mental insisteixen: no es pot confondre comprensió amb teràpia, ni resposta amable amb guia emocional. ChatGPT pot ser un recurs excel·lent per organitzar idees, reduir l’ansietat momentània o explorar punts de vista. Però no és —ni ha de ser— substitut de la introspecció profunda ni de l’acompanyament humà professional.
A més, hi ha el risc de caure en un bucle de reafirmació. Si sempre rebem respostes que ens validen, com evolucionem? Com aprenem a qüestionar-nos? Com distingim entre el que sentim i el que necessitem?
Volem ser escoltats… o només tenir raó?
Aquesta és la pregunta central. En un món on parlar amb una IA és més fàcil que tenir una conversa difícil amb algú proper, cal preguntar-nos què cerquem realment. Estem oberts a ser transformats per la veritat, o només volem paraules dolces que ens donin la raó?
La intel·ligència artificial no és el problema. Som nosaltres, que preferim un sí còmode a un no necessari. La responsabilitat no és de l’algoritme, sinó de com l’utilitzem.
Escoltar no és el mateix que consentir
Vivim temps en què l’atenció es confon amb aprovació. Però no tot qui t’escolta et fa bé, ni tot qui et contradiu et fa mal. A vegades, el més amorós que algú pot fer per tu és dir-te: “No tens raó… però en podem parlar”.
Què busquem realment quan preguntem alguna cosa: saber… o reafirmar-nos?
Si aquest article t’ha fet pensar, comparteix-lo, comenta’l i qüestiona el que creies saber. Potser la veritat no sigui tan còmoda com una resposta automàtica… però sens dubte, és molt més transformadora.
