Fer anys no canvia les regles del cos, però sí la manera de negociar-les. Les recomanacions d’activitat física per a adults continuen posant el focus en força i moviment setmanal, segons la guia oficial de l’OMS sobre activitat física. En aquest marc, Pablo Puyol torna a estar en primer pla amb un missatge clar: la forma física també es construeix a partir de decisions petites, repetides.
L’actor malagueny compagina escenaris, viatges i entrenaments mentre lidera un muntatge de gran format a Madrid. I, tot i que la seva carrera és plena de moments recognoscibles per al públic, hi ha un detall de la seva rutina recent que explica per què el seu físic es manté estable quan molts noten el cop del calendari. Aquesta dada apareix a partir d’aquí.
En una entrevista concedida a la revista Men’s Health i recollida per mitjans nacionals, Puyol va explicar que està prioritzant una ingesta de proteïna molt alta en relació amb el seu pes: dos grams per cada quilo, a més de reduir de manera marcada els hidrats. També va assenyalar una línia vermella amb el dolç, al qual associa amb l’excés de sucre, i va admetre que els dies de cama continuen sent els més durs de sostenir quan la feina apreta.
De UPA a Houdini: els moments que van marcar la seva trajectòria
El nom de Pablo Puyol va quedar associat a una etapa concreta de la televisió espanyola. El seu personatge Pedro Salvador a Un paso adelante va ser un dels eixos emocionals de la sèrie i va connectar amb una generació que va aprendre a entendre la cultura pop com una cosa que es veia, es ballava i es cantava alhora. La mateixa cadena manté una fitxa del personatge i la seva història dins de l’univers de la sèrie a la pàgina d’Atresmedia dedicada a Pedro Salvador.
Un fenomen que va sortir de la pantalla
La sèrie va empènyer un format multimèdia que va acabar en concerts i discos. El 2003, quan el fenomen estava en plena expansió, Antena 3 va impulsar una gira amb els protagonistes i el grup derivat del projecte. La cobertura de l’època reflectia l’abast comercial: el primer disc d’UPA Dance va superar les 500.000 còpies i va acumular diversos discos de platí, segons la crònica publicada aleshores per Vertele a elDiario.es sobre la gira d’UPA Dance.
El retorn al teatre musical com a prova de fons
Després d’anys alternant televisió, teatre i formats d’entreteniment, Puyol va tornar a posar-se al capdavant d’un repte especialment exigent: un musical que barreja interpretació, cant i moviment, amb un component tècnic de gran complexitat. A la web oficial de Houdini un musical màgic hi figura com a protagonista del muntatge. La cartellera a Madrid situa l’espectacle al Teatro Calderón, amb funcions programades des d’octubre de 2025 fins a finals de març de 2026, segons la fitxa de Teatro Madrid sobre Houdini un musical màgic.
| Fita | Per què va ser clau |
|---|---|
| Un paso adelante i Pedro Salvador | Va consolidar la seva imatge pública com a actor i ballarí en una ficció que va marcar una generació. |
| UPA Dance i la gira | Va traslladar l’èxit a concerts i discos amb xifres de vendes destacades en plena era del CD. |
| Servir y Proteger | Va tornar al prime time diari en una ficció de llarg recorregut a la televisió pública. |
| Houdini un musical màgic | Va assumir un paper protagonista en un muntatge de gran format amb exigència física continuada. |
L’entrenament que encaixa entre rodatges, viatges i funcions
Quan un actor alterna assajos, desplaçaments i canvis d’horari, l’entrenament deixa de ser un pla ideal i es converteix en un sistema de mínims sostenibles. Puyol ha descrit aquesta realitat amb dues idees simples: si pot, prefereix entrenar a l’aire lliure; si és a Madrid, el gimnàs és l’escenari més probable. Aquesta combinació encaixa amb l’enfocament que l’OMS defensa per a adults: sumar moviment setmanal, incloure treball de força i reduir el sedentarisme acumulat.
La força com a assegurança a partir dels 40
El treball de força no només persegueix estètica. Ajuda a sostenir massa muscular i capacitat funcional, especialment quan el calendari avança i el temps de recuperació esdevé més rellevant. Per això, les recomanacions internacionals insisteixen a combinar activitat aeròbica amb sessions d’enfortiment.
- Força per preservar massa muscular i protegir articulacions.
- Treball aeròbic per sostenir la capacitat cardiovascular setmanal.
- Mobilitat per tolerar millor canvis de càrrega i postures repetides a escena.
- Descans com a part del pla, no com a premi.
El dia de cama i el cost real del rendiment
A la seva entrevista, Puyol va verbalitzar una cosa freqüent fins i tot en gent entrenada: els dies de cama costen. No és només una broma de gimnàs. Els grans grups musculars generen més fatiga i sovint requereixen més recuperació. En un calendari de funcions, aquest factor condiciona la planificació: no s’entrena igual quan cal arribar amb energia a l’escenari.
La xifra de proteïna que esmenta i com encaixa en l’evidència
La dada que més va cridar l’atenció va ser el seu objectiu de proteïna: dos grams per quilo de pes corporal. Aquesta xifra coincideix amb rangs que apareixen en documents de referència per a població físicament activa. Una revisió de la International Society of Sports Nutrition situa una ingesta diària d’1,4 a 2,0 g/kg com a suficient per a la majoria de persones que entrenen, segons el resum disponible a PubMed sobre la posició d’ISSN en proteïna i exercici.
Per què no és el mateix per a tothom
Aquest rang no equival a una recomanació universal. Per a població general sana, les referències europees situen una ingesta de proteïna més baixa com a orientació de base. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària recull un valor de referència en adults de 0,83 g/kg/dia a la seva documentació tècnica, disponible a l’informe resum de valors de referència dietètics d’EFSA. La diferència entre ambdues xifres sol dependre del context: volum d’entrenament, objectiu (mantenir, guanyar massa, retallar greix) i estat de salut.
Sucre, hidrats i el debat que sovint se simplifica
Puyol també va apuntar a una reducció forta d’hidrats i a l’evitació del dolç. En salut pública, el focus no és demonitzar un macronutrient, sinó limitar els sucres lliures. L’Organització Mundial de la Salut recomana reduir la ingesta de sucres lliures per sota del 10% de l’energia total diària, i suggereix beneficis addicionals en baixar del 5%, segons la comunicació oficial de l’OMS sobre reducció de sucres.
Allò que sí que es pot extreure del seu enfocament
Més enllà d’etiquetes com low carb o alta proteïna, el seu missatge encaixa amb una lògica pràctica per a qui vol rendir amb el pas del temps: controlar allò que desordena la dieta amb facilitat (dolços i ultraprocessats), sostenir un patró d’entrenament realista i ajustar el menjar a la càrrega de feina. Quan aquest ajust és molt agressiu o es manté durant mesos, la recomanació general en nutrició esportiva és individualitzar-lo amb un professional, sobretot si hi ha antecedents mèdics o canvis grans de pes.
El punt d’inflexió en complir 50
La idea que més es repeteix en el seu discurs no és la nostàlgia. És la continuïtat. Puyol ha parlat de maduresa interpretativa i de la sensació d’estar en un bon moment professional mentre continua sumant hàbits que no depenen d’una temporada concreta. En paral·lel, la seva agenda de teatre exigeix constància: arribar a funció amb energia, sostenir la veu i suportar repeticions setmana rere setmana.
En aquest equilibri, la dada clau de la seva rutina no és un exercici secret ni un suplement miracle. És una decisió mesurable, repetida i difícil de mantenir sense planificació: una proteïna molt alta per al seu pes, retall d’hidrats i un veto pràctic al dolç, combinats amb entrenament constant encara que a vegades faci mal, especialment quan toca cama.
