Partir o triturar una pastilla sembla un gest inofensiu per empassar millor, ajustar la dosi o evitar ennuegaments. L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris adverteix que manipular comprimits o càpsules pot comprometre’n l’eficàcia i la seguretat, amb recomanacions oficials a la nota de l’AEMPS sobre els riscos de manipular comprimits o càpsules.
L’OCU també ha posat el focus en aquest hàbit domèstic perquè no depèn només de la mida de la pastilla. Hi ha un detall tècnic que canvia del tot el que passa dins el cos i que, si s’ignora, pot convertir un medicament correcte en una presa inadequada.
Aquest detall és senzill d’identificar quan se sap on mirar: no tots els comprimits i càpsules estan dissenyats per obrir-se, partir-se o triturar-se. En alguns casos, el recobriment o el sistema d’alliberament està pensat per protegir l’estómac, evitar irritació o fer que el fàrmac s’alliberi a poc a poc. Trencar aquesta “arquitectura” pot alterar la dosi real que arriba a l’organisme, avançar-ne l’efecte o augmentar reaccions adverses. L’OCU ho explica a la seva guia sobre manipulació de medicaments: No totes les pastilles es poden partir o triturar.
Per què partir o triturar pot canviar el medicament que prens
El problema no és només que el medicament tingui pitjor gust o sigui més difícil de manejar. En manipular una forma farmacèutica es poden produir efectes no desitjats: pèrdua d’eficàcia, irritació de mucoses, alliberament massa ràpid del principi actiu o alteració de la seva absorció. L’AEMPS adverteix d’aquests riscos i recorda que només s’ha de fer si està indicat i hi ha condicions per fer-ho de manera segura.
A casa, la manipulació sol respondre a tres situacions molt habituals:
- Dificultat per empassar per edat, problemes de deglució o episodis d’ennuegament.
- Intent d’ajustar la dosi partint el comprimit “a ull” o amb un ganivet.
- Comoditat, barrejant el medicament amb aliments o triturant-lo per prendre’l de pressa.
La qüestió és que, sense la indicació correcta, qualsevol d’aquestes decisions pot canviar el comportament del fàrmac.
La pista ràpida: ranura, prospecte i fitxa tècnica
Una regla bàsica que comparteixen les recomanacions de farmàcia i d’organismes de consum és clara: només s’ha de partir o triturar quan el prospecte ho permet expressament. La ranura (línia de partició) pot ser una pista, però no sempre vol dir que triturar sigui adequat ni que partir garanteixi mitja dosi exacta. L’OCU insisteix que la informació vàlida és al prospecte i, en cas de dubte, a la farmàcia.
Quins tipus de medicaments no s’han de partir ni triturar
Sense entrar en marques concretes, hi ha categories tècniques que solen estar darrere de les advertències perquè el seu disseny depèn de mantenir-se intactes. Aquestes són les més rellevants en la pràctica diària, segons la informació divulgada per l’OCU i l’AEMPS.
Gastroresistents o entèrics
Són medicaments amb recobriment que protegeix el principi actiu de l’àcid de l’estómac o, al revés, protegeix l’estómac del medicament. Si es trenca aquest recobriment, el fàrmac es pot destruir abans d’actuar o irritar la mucosa gàstrica. L’OCU ho assenyala com un dels grups més clars en què no s’ha de manipular el comprimit.
Alliberament modificat o prolongat
En aquests casos, el medicament està formulat per alliberar el principi actiu de manera lenta i sostinguda. Si es tritura o s’obre, es pot alliberar de cop, augmentant efectes adversos o provocant pics de concentració. És un dels riscos més importants perquè el pacient pot pensar que “només” està facilitant la presa, quan en realitat està canviant la velocitat d’administració.
Sublinguals, bucodispersables i efervescents
No es tracten igual que un comprimit convencional. Els sublinguals, per exemple, estan pensats per dissoldre’s a la boca i absorbir-se per aquesta via; triturar-los o empassar-los pot reduir-ne l’efecte. Els bucodispersables es desfan a la boca sense necessitat de triturar. I els efervescents s’han de dissoldre en aigua, no empassar sencers ni partir com si fossin un comprimit normal.
Càpsules amb microgrànuls i sistemes especials
Moltes càpsules contenen partícules dissenyades per a alliberament progressiu o per a protecció de l’estómac. Obrir-les i abocar-ne el contingut pot destruir aquest sistema. A més, en alguns medicaments la manipulació augmenta el risc d’exposició per a qui els prepara, sobretot si es genera pols.
Taula pràctica: quan no tocar la pastilla i per què
| Tipus de medicament | Què no fer | Risc principal | Pista freqüent |
|---|---|---|---|
| Gastroresistent | No partir ni triturar | Irritació gàstrica o pèrdua d’efecte | Recobriment i alliberament a l’intestí |
| Alliberament prolongat o modificat | No triturar, no obrir càpsules | Dosi alliberada de cop | Indicacions d’alliberament sostingut |
| Sublingual o bucal | No triturar ni empassar com un comprimit normal | Menys absorció i pitjor efecte | S’administra sota la llengua o a la boca |
| Efervescent | No empassar sencer | Mala administració i tolerància | Indica dissoldre en aigua |
| Càpsules amb microgrànuls | No obrir llevat d’indicació | Alteració de l’alliberament | Contingut granular o càpsula especial |
Què fer si no pots empassar una pastilla
La recomanació més segura és no improvisar. Si la dificultat per empassar és habitual, hi ha alternatives que solen resoldre el problema sense manipular el medicament pel teu compte:
- Consultar a la farmàcia si existeix una forma equivalent: sobres, solució oral, comprimit bucodispersable o dosi diferent.
- Revisar el prospecte per comprovar si es pot partir per la ranura o dispersar en aigua, quan estigui indicat.
- Valorar un canvi de presentació amb el metge si la pauta és crònica o si la persona té disfàgia.
L’AEMPS insisteix que la manipulació només s’hauria de considerar de manera excepcional quan no hi hagi alternatives viables, i sempre amb criteris de seguretat.
Com partir correctament quan sí que està permès
Si el prospecte indica que es pot partir, convé fer-ho de manera precisa:
- Fes servir un partidor de pastilles per evitar talls irregulars.
- Parteix només la dosi que hagis de prendre, per reduir la pèrdua d’estabilitat si el medicament és sensible a la humitat o la llum.
- No barregis fragments de medicaments diferents al mateix recipient si hi ha risc de confusió.
L’error més comú a casa i com evitar-lo
L’error que més es repeteix és decidir per intuïció: “si és gran, la parteixo” o “si em costa, la trituro”. La manera d’evitar-ho és sistemàtica:
- Primer, comprovar el prospecte o consultar el farmacèutic.
- Després, identificar si el medicament té recobriment especial o alliberament prolongat.
- Finalment, triar l’alternativa adequada si no es pot manipular.
L’advertiment de l’OCU i el missatge de l’AEMPS convergeixen en el mateix: partir o triturar no és un gest neutre. En alguns medicaments, aquest petit canvi altera el mecanisme d’acció i pot augmentar riscos. Saber identificar el tipus de comprimit i seguir el prospecte és el que marca la diferència entre facilitar la presa i convertir-la en un problema.
