Durant dècades vam pensar que naixíem amb un nombre limitat de neurones i que el destí del nostre cervell era una lenta i inevitable decadència. No obstant això, el neurobiòleg José Luis Trejo, una de les majors autoritats del CSIC en plasticitat cerebral, acaba de desmuntar aquest pessimisme biològic amb una veritat revolucionària.
No es tracta de fer mots encreuats ni d’aprendre idiomes (que també ajuda). L’eina més potent per fabricar neurones noves i millorar la nostra capacitat cognitiva està a les nostres cames. (Sí, nosaltres també hem sentit ganes de sortir a córrer després d’escoltar-lo).
La neurogènesi: Fabricant intel·ligència
El doctor Trejo és clar: l’exercici físic és el principal estímul per a la neurogènesi en adults, especialment a l’hipocamp, la regió del cervell encarregada de la memòria i l’aprenentatge. En moure’ns, lliberem una sèrie de proteïnes que actuen com a autèntic “adob” per al cervell.
Aquestes noves neurones no són només de farciment; s’integren en els circuits existents, permetent-nos processar la informació de forma més ràpida i eficient. L’exercici, per tant, no és només una qüestió d’estètica o salut cardiovascular, és una estratègia d’optimització mental.
El més fascinant és que aquest procés no té data de caducitat. Fins i tot en edats avançades, el cervell conserva la capacitat de renovar-se si se li dona l’estímul adequat. Mai és tard per començar a “muscular” l’intel·lecte.
L’hipocamp és una de les poques zones del cervell capaces de generar noves cèl·lules durant tota la vida, sempre que el cos no es mantingui sedentari.
Quant exercici necessita el nostre cervell?
Aquí és on el neurobiòleg tanca el debat: no cal preparar-se per a un Ironman. La clau no està en la intensitat extrema, sinó en la constància i el gaudi. L’exercici forçat o sota molt d’estrès pot tenir fins i tot l’efecte contrari a causa del cortisol.
Caminar a bon ritme, nedar o ballar són activitats suficients per activar la maquinària química del cervell. L’ideal és combinar l’exercici aeròbic amb petits reptes de coordinació o equilibri, ja que això obliga el cervell a estar alerta i connectat amb el cos.
Trejo insisteix que el sedentarisme és, en realitat, una agressió biològica. Estem dissenyats per moure’ns per l’entorn, i quan deixem de fer-ho, el nostre cervell interpreta que ja no necessita mantenir-se jove ni eficient.
(És increïble pensar que mitja hora de caminada pot ser més efectiva per a la teva memòria que qualsevol aplicació d’entrenament mental del mòbil).
L’impacte en l’estat d’ànim
Més enllà de la memòria, l’exercici és el regulador emocional definitiu. En fomentar la creació de noves neurones, el cervell es torna més resilient davant l’estrès i l’ansietat. És, literalment, una protecció física contra els trastorns de l’ànim.
Les persones que mantenen una vida activa presenten una major densitat en la matèria grisa i una millor connexió entre els dos hemisferis. Això es tradueix en una major capacitat per prendre decisions sota pressió i una visió més optimista de la realitat quotidiana.
El neurobiòleg subratlla que la sensació de benestar després de l’exercici no és només per les endorfines, sinó per un canvi estructural real en l’arquitectura del nostre cervell que perdura en el temps.
Un cervell que es mou és un cervell que gestiona millor les emocions negatives i els bloquejos creatius.
L’advertència de l’expert: El cervell no perdona l’oblit
L’efecte de l’exercici al cervell té una trampa: no s’acumula per sempre. Si deixes de moure’t, la taxa de producció de neurones torna als seus nivells mínims. El cervell és un òrgan extremadament estalviador i si no fas servir una capacitat, la “desactiva”.
José Luis Trejo ens convida a veure el gimnàs o el parc no com un lloc de càstig, sinó com un laboratori de millora personal. La intel·ligència és un múscul dinàmic que depèn directament de la nostra voluntat de no quedar-nos asseguts.
La validació científica és total. Invertir en la teva forma física és, matemàticament, invertir en la teva agudesa mental dels propers deu anys. És la millor pòlissa d’assegurances contra el deteriorament cognitiu.
Has llegit això perquè vols entendre com funciona la teva ment. Ara tens la resposta d’un dels millors científics del país. La pilota està a la teva teulada (o millor dit, a les teves sabatilles).
Deixaràs que les teves neurones s’oxidin o sortiràs a fabricar intel·ligència avui mateix?
