Un rodatge pot exigir alguna cosa més que memoritzar un guió. De vegades obliga a canviar rutines, horaris i fins i tot la manera de menjar. En aquest terreny, convé diferenciar entre un ajust puntual per a càmera i una estratègia saludable a llarg termini, seguint referències com les recomanacions dietètiques de l’AESAN.
Gorka Otxoa es va trobar amb aquest tipus de repte abans de posar-se davant l’objectiu. Va parlar de gimnàs, de retallades concretes en el seu dia a dia i d’un enfocament basat en el sentit comú. La part que més va cridar l’atenció no va ser l’entrenament, sinó el resultat final i el marge de temps en què va passar.
El repte físic darrere del rodatge
L’actor va explicar que la preparació estava vinculada a una pel·lícula en què volia veure’s el millor possible físicament. No ho va plantejar com una dieta per a tota la vida, sinó com una etapa de feina amb data d’inici i de final. La clau, segons el seu propi relat, va ser combinar entrenament gairebé diari amb decisions senzilles a taula i amb els horaris.
En aquesta preparació, l’element més repetit va ser la paraula rutina. No va parlar de fórmules màgiques ni de productes específics, sinó de treure excessos habituals i moure’s més. Per a moltes persones, aquest matís marca la diferència entre una meta realista i un intent que acaba en frustració.
Per què una producció pot exigir canvis ràpids
En cinema i sèries, el vestuari, els plans i la continuïtat visual pesen. Si un personatge apareix amb poca roba o amb escenes físiques, l’exigència augmenta. També hi influeix el calendari: quan hi ha setmanes tancades per a assajos i rodatge, la preparació es comprimeix i la pressió puja.
En el cas d’Otxoa, el context va ser una comèdia i un projecte rodat a casa seva. Tot i així, va descriure la preparació com a intensa. I aquí va arribar la dada que va convertir la seva experiència en titular: va afirmar que va perdre vuit quilos en un mes per a aquella feina, amb gimnàs i ajustos d’alimentació.
La rutina que va seguir i el que va dir de la seva dieta
La seva llista de retallades va ser directa: menys pa, menys alcohol, menys dolços i menys fregits i snacks. També va mencionar que intentava sopar poc o fins i tot no sopar, segons el dia. Ho va definir com a sentit comú, sense un pla tancat i inamovible.
Aquest enfocament té un punt important: no va parlar de prohibicions absolutes. Va assenyalar que, si algun dia havia de menjar pitjor, ho feia i seguia amb la rutina l’endemà. En termes d’adherència, aquest detall explica per què algunes persones sostenen un canvi durant setmanes i d’altres es trenquen al cap de pocs dies.
- Reducció d’ultraprocessats i fregits per retallar calories sense comptar cada mos.
- Menys alcohol, que sovint suma calories i empitjora el descans.
- Control de dolços i picoteig, especialment en moments d’estrès o cansament.
- Sopars més lleugers, amb la idea d’evitar excessos al final del dia.
Sobre els sopars, convé matisar: no existeix una única distribució vàlida per a tothom. El mateix Ministeri de Sanitat recorda que l’organització dels àpats pot variar segons horaris i situació personal, tot i que sovint es proposa un repartiment regular al llarg del dia. En persones amb patologies o medicació, aquests canvis s’haurien de consultar.
Entrenament diari entre classes i peses
L’altre pilar va ser el gimnàs. Otxoa va relatar que combinava classes dirigides amb entrenament de força. Va parlar d’una o dues classes al dia i de sessions de peses amb un amic. No ho va presentar com un pla tècnic, sinó com un augment clar del volum d’activitat física durant aquell mes.
També va situar el calendari: va dir que va mantenir aquest ritme durant l’agost i que després va continuar al setembre, octubre i novembre, però amb menys intensitat i menys rigidesa. Aquest punt és rellevant perquè connecta amb la realitat de moltes transformacions ràpides: sostenir el pic d’esforç és difícil, i el manteniment depèn de baixar un esglaó sense abandonar-ho del tot.
El que recomanen les guies oficials per perdre pes sense riscos
L’experiència de l’actor crida l’atenció per la velocitat. En guies clíniques de salut pública se sol recomanar un ritme gradual. Per exemple, el NHS situa com a objectiu segur i sostenible aproximadament entre 0,5 i 1 quilo per setmana per a la majoria de persones, en funció del punt de partida i del pla. Això no és una regla rígida, però ajuda a entendre per què els canvis accelerats requereixen prudència.
Perdre vuit quilos en quatre setmanes implica una mitjana que supera clarament aquest rang. Pot passar, sobretot a l’inici, si hi ha retallades fortes d’alcohol i ultraprocessats, més activitat física i canvis de líquids i glucogen. Tot i així, no és un objectiu que s’hagi d’extrapolar sense control, perquè augmenta el risc de fatiga, lesions, pèrdua de massa muscular, ansietat pel menjar o efecte rebot.
- Senyals per frenar: marejos, debilitat persistent, alteracions del son, irritabilitat marcada o lesions repetides.
- Casos que exigeixen supervisió: diabetis, trastorns tiroïdals, antecedents de TCA, embaràs, medicació que afecti la gana o el metabolisme.
Com aplicar el sentit comú amb un pla sostenible
La part més aprofitable del relat no és la xifra, sinó el tipus de decisions. Reduir alcohol i ultraprocessats sol millorar la qualitat de la dieta sense necessitat d’extrems. Prioritzar aliments frescos i d’origen vegetal, com promouen les recomanacions de l’AESAN, encaixa amb un enfocament realista per a la majoria de persones.
A la pràctica, un pla sensat sol incloure tres peces: menjar millor sense obsessió, moure’s més amb progressió i dormir prou. El descans és el gran oblidat, i sense ell la regulació de la gana i la recuperació muscular es tornen més difícils.
| El que es fa per a un rodatge | El que recomanen guies de salut pública |
|---|---|
| Retallades ràpides i alta exigència durant poques setmanes | Pèrdua gradual i sostenible, amb hàbits mantenibles |
| Augmentar molt el volum d’entrenament de cop | Progressió per evitar lesions i millorar l’adherència |
| Reduir els sopars al mínim segons el dia | Distribució adaptada a horaris i necessitats personals |
| Objectiu estètic immediat | Objectiu de salut: energia, son, força i marcadors clínics |
El mateix cas d’Otxoa deixa una lectura clara: el resultat pot arribar quan s’ajunten retallades simples i constància al gimnàs, però la velocitat no hauria de convertir-se en estàndard. El raonable és quedar-se amb el mètode i relativitzar la pressa, perquè l’objectiu de fons, fora del set, és mantenir el canvi quan l’agenda torna a la normalitat.
