Portes setmanes ficat a la cuina preparant tàpers interminables de pit de pollastre, mesurant cada gram de clara d’ou i afegint un cacito extra de proteïna en pols al teu batut de després d’entrenar. T’han dit que el múscul és proteïna, i la teva lògica és simple: a més proteïna, més múscul. (Sí, nosaltres també hem caigut en aquesta trampa pensant que estàvem accelerant el procés).
Però l’actor Pablo Puyol, conegut per la seva impressionant transformació física, ha decidit trencar el seu silenci sobre un hàbit que, lluny de ser la solució, s’està convertint en el gran mite destructiu dels gimnasos. No es tracta de menjar més, sinó de menjar amb cap. I la realitat és que el teu cos té un límit d’absorció que probablement estàs ignorant per complet.
El límit biològic que estàs superant
L’obsessió per consumir quantitats ingents de proteïna —moltes vegades fregant els tres o quatre grams per quilo de pes corporal— és un esforç inútil. Puyol explica que la clau de l’èxit no està en desbordar els teus ronyons amb nitrogen, sinó en mantenir una xifra constant i lògica. El número màgic? Aproximadament dos grams per quilo de pes corporal.
Quan et passes d’aquesta xifra, el teu organisme no converteix aquest excés de proteïna en bíceps o abdominals. Senzillament, l’oxida per obtenir energia o l’emmagatzema com a reserva energètica (greix), provocant a més una sobrecàrrega digestiva innecessària. És com intentar omplir un dipòsit de benzina de 50 litres amb 200 litres; l’excés es vessa i embruta tot l’entorn.
L’actor emfatitza que la proteïna no serveix de res si no hi ha un entrenament de força que la justifiqui. Si l’estímul no hi és, l’excés de proteïna només et farà sentir pesat i amb una digestió més lenta.
Per què menys és, en realitat, més
El metabolisme humà és una maquinària fascinant, però no és infinita. Puyol insisteix que, en ajustar la seva ingesta a aquests dos grams per quilo, no només va aconseguir una millor composició corporal, sinó que la seva energia diària es va disparar. En no obligar el cos a realitzar un treball extra de deixalla metabòlica, les digestions són més lleugeres i el rendiment en l’entrenament millora dràsticament.
A més, en prioritzar la qualitat sobre la quantitat, deixes espai al teu plat per a altres nutrients essencials: carbohidrats complexos per omplir els teus dipòsits de glucogen i greixos saludables per regular el teu entorn hormonal. La proteïna és el maó, sí, però sense el ciment i els treballadors —els altres macronutrients—, l’edifici mai no es mantindrà dempeus.
L’estratègia de Puyol per ser constant
Pablo Puyol no es lleva a les quatre del matí a menjar pollastre. La seva estratègia es basa en la sostenibilitat. Entendre que el progrés es mesura en mesos i anys, no en el pes que aixeques un dilluns a la tarda. En allunyar-se de la “dieta de culturista extrem”, ha aconseguit mantenir un físic atlètic i funcional que li permet seguir amb el seu ritme de treball sense dependre de suplements miraculosos.
L’actor recorda que el múscul es construeix a la cuina, però s’estimula a la sala de pesos. Si la teva ingesta de proteïna és adequada, la resta depèn de la intensitat amb la qual t’enfrontes a la barra. No busquis dreceres en els suplements si els teus entrenaments són mediocres; la proteïna és només un facilitador, no el protagonista absolut.
Estàs sabotejant el teu propi creixement?
La propera vegada que et preparis un batut doble abans de dormir, pregunta’t: realment el meu cos necessita aquest esforç extra? La ciència està de part de Puyol en aquest cas. L’excés de proteïna no només és un malbaratament de diners en suplements, sinó que pot alterar el teu equilibri nutricional sense oferir-te ni un sol gram de múscul addicional.
Recorda que la intel·ligència nutricional és el que separa els qui només entrenen dels qui aconsegueixen resultats reals i duradors. La simplicitat sol amagar la veritat més efectiva. Continuaràs forçant el teu organisme amb quantitats industrials o començaràs a escoltar el que realment necessita per mantenir-se fort i definit?
