Ha actuat bé el cos de bombers de Catalunya en els diversos focs que hi ha hagut aquest any?
Això s’hauria d’estudiar a posteriori quan tinguem l’informe de les diferents campanyes i incidents per part del cos de bombers. Però, la seva trajectòria en els últims anys, concretament des del 1998, en termes d’inversió tant en especialització com en tecnificació i recursos ha estat molt important. A Catalunya el cos de bombers no només és un referent a nivell estatal sinó també, a escala europea. Una mostra d’això n’és el GRAF, la unitat especialitzada en focs forestals.
Per tant, quan a Catalunya hi ha gran incendis el cos està prou preparat i professionalitzat?
Sí. N’és un exemple.
Però, el cos té prou mitjans per apagar diversos incendis que cremin al mateix moment?
El problema dels incendis forestals és justament la intensitat del foc i la simultaneïtat d’episodis. Tenim un problema de fons que és la falta d’una prevenció proactiva. Això vol dir que els boscos estiguin ben gestionats i cuidats. Però, a Catalunya hi ha una falta d’inversió en la gestió dels boscos.
Qui és el responsable d’aquesta gestió?
A Catalunya el 80% dels boscos estan en mans privades, depenen del sector forestal. Però, aquest econòmicament està enfonsat i actualment els recursos públics que es destinen a la gestió forestal són absolutament insuficients, se situen molt per sota de les previsions de la mateixa administració. I a més, tampoc hi ha una pauta política que marqui cap on ha d’anar el sector forestal.
De quina manera es poden prevenir els incendis?
Fa molts anys que es diu que els incendis s’apaguen durant l’hivern i també, treballant el bosc i gestionant-lo bé. Però, a partir d’aquí no podem pretendre que un equip de bombers per més professionalitzat que sigui, si nosaltres descuidem la gestió del territori, faci la feina que no s’ha fet la resta de l’any i a més, la faci amb molts pocs mesos i amb unes condicions molt complicades.
Les ventades del gener van deixar els boscos molt bruts i es va acumular molta fusta, material molt combustible. Això pot provocar focs molt virulents.
Per sort a les zones afectades pel vent no hi ha hagut incendis, la qual cosa ha evitat situacions molt complicades perquè si ens trobem en una zona amb molta trencadissa d’arbres, aquests s’assequen i aquest combustible sec fa més fàcil l’avançada del foc i molt més difícil l’accessibilitat.
A la primavera hi va haver poques pluges. No es podia preveure que el nombre d’incendis seria major aquest estiu?
El mes d’abril va ser plujós mentre que el maig en determinades zones del territori va ploure poc. Estem en un país on és complicat fer previsions meteorològiques però en canvi, podem saber que cada cert temps tenim unes condicions medioambientals que poden ser extremes i per això, el que podem fer és tenir els boscos preparats per fer front a aquestes situacions excepcionals.
Aquest cop els incendis no han estat per causes humanes sinó medioambientals.
Sí però, no podem perdre de vista que tres quartes parts dels incendis que hi ha a Catalunya són per causes humanes. Si tenim unes condicions climatològiques complicades i extremes a l’estiu, si tenim una societat que cada cop més va més al bosc i sabem que aquest accés a la natura és un factor de risc, cal buscar una estratègia i la més lògica és invertir en gestió.
Són efectives les campanyes de prevenció d’incendis que es fan des de la Generalitat?
Sí, encara que tot es pot millorar. En prevenció tothom se n’omple la boca però a nivell d’administració pública fa falta un canvi. Dins de la prevenció cal diferenciar la proactiva, amb la que no s’hi està invertint prou, i la reactiva.
A què es refereix quan parla de prevenció reactiva?
Són les mesures que es fan sobre el territori perquè quan tenim un incendi ens puguem defensar i puguem atacar-lo millor. Aquí hi hauria la vigilància o les franges tallafocs.
Sovint, els veïns de les zones cremades es queixen de què no se’ls té prou en compte a l’hora de fer les tasques d’extinció. Se’ls hauria de deixar participar més?
Actualment tenim un problema més complex, amb un risc molt més alt i menys població preparada pel camp i evidentment que la gent que està preparada se l’ha d’integrar i fer-la participar. Aquí a Catalunya des del programa Foc Verd es van crear les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i és a través d’aquí que s’ha de coordinar tota aquesta feina de voluntariat.
Els incendis degraden la zona i com a conseqüència el turisme marxa cap a altres indrets que no estigin malmesos. Què cal fer per solucionar-ho?
Posar-se en contacte amb els ajuntaments i els propietaris forestals per dur a terme les accions de restauració de la zona, l’eliminació de la fusta cremada, crear franges amb la mateixa vegetació per evitar l’erosió i posar les mesures necessàries per minimitzar i poder restablir el més aviat possible totes les zones afectades. Però, cal tenir en compte que la recuperació dels boscos és a llarg termini.
S’ha dit que l’incendi d’Horta de Sant Joan era un dels pitjors focs des de fa 10 anys. Tot just estem al mes de juliol, quin agost ens espera?
Se’m fa molt difícil fer una previsió climatològica pel mes d’agost. Si poguéssim tenir aquestes dades, moltes coses anirien d’una altra manera. El que sí que es pot preveure són uns patrons de comportament del foc, en funció de la orografia, dels vents dominants o de l’estructura, de la vegetació. En aquest cas, ja s’està treballant per la definició de patrons de propagació del foc i a partir d’aquí establir les prioritats a l’hora de treballar i gestionar determinats espais forestals
Pel conseller d’Interior, Joan Saura, l’únic responsable de les morts en els incendis d’Horta han estat les inclemències del temps. Què en pensa?
No puc entrar en un anàlisi de responsabilitats, entre d’altres coses, perquè no en tinc les dades. Però, és evident que en un incendi forestal hi ha moltes coses que intervenen al marge de la climatologia, com poden ser l’estat de la vegetació o l’estat de conservació o l’abandonament de la zona, tot això afecta molt. Però, a banda de tot plegat, dins de l’operatiu concret d’extinció, no tinc ni la informació ni la capacitació necessària per valorar-ho.
