El gran parany del debat de la sedició

Els periodistes de tribunals ho han vist fer mil vegades: el mètode d’un bon advocat per guanyar un judici és agafar el cas i anar-lo esmicolant i portant la discussió fins a terrenys petitíssims on es pugui neutralitzar cada detall. Així es desdibuixa el conjunt i es fa desaparèixer l’essència de la qüestió. I aquesta tàctica és la que està fent servir el PSOE en el (fals) debat sobre la suposada reforma de l’article de la sedició –el que es va fer servir per condemnar els acusats en el judici del Procés– al Codi Penal espanyol.

Després de gairebé cinc anys donant-hi voltes i ajornant el projecte que havia de ser la primera pedra per al diàleg amb l’independentisme, la part del govern espanyol que mana, la socialista, ha convertit el que era la gran aposta de Podem en un debat ridícul, una mena de subhasta per una simple i moderada reducció de penes que no aporta cap avenç en el terreny de la democràcia ni en el de l’anomenada desjudicialització, que no se sap què vol dir. El PSOE compta per a aquesta escenificació amb la col·laboració inestimable del PP, que ja ha muntat el numeret de poli dolent aquest dijous quan encara no hi ha ni tan sols una proposta clara.

Que PSOE i PP interpretin la seva habitual comèdia de les dues Espanyes és cosa seva i dels seus càlculs electorals. Però per a Catalunya d’Espanya només n’hi ha una, la que va votar el 155, on Podem és un cos estrany. I aquesta Espanya vol portar ERC al terreny que li interessa, a discutir quants anys de condemna s’han de fixar per al delicte que va enviar el seu president a la presó. S’hi utilitza, a més, un argument fal·laç: el que diu que es tracta d’adaptar l’article de sedició als codis penals europeus. Molts juristes adverteixen que a la resta d’Europa els articles suposadament similars es basen en la utilització de la violència –cosa que no és requisit per aplicar-lo a l’Estat espanyol–, de manera que en realitat es fa el salt al delicte de rebel·lió, que ja existeix i que fa totalment sobrer el de sedició. Tot el que no sigui eliminar del tot l’article de sedició, per tant, és una presa de pèl sobirana del Regne d’Espanya. Una més.