El congrés Integrated Systems Europe, la principal fira mundial del sector de l’audiovisual professional, espera recuperar l’embranzida d’abans de la pandèmia en la seva edició del 2023. El certamen, que aterrarà a Fira de Barcelona entre el 31 de gener i el 3 de febrer, aspira a igualar l’afluència de la darrera edició al RAI d’Amsterdam. Segons apunta el CEO de l’esdeveniment, Mike Blackman, el ritme actual d’inscripcions és similar al del desembre del 2019. Llavors, ja sota els primers efectes de les restriccions per la pandèmia, l’esdeveniment va aplegar més de 52.000 persones –una reducció significativa respecte de l’anterior, el 2019, quan es va celebrar la xifra rècord de 82.000 assistents–. En cas de confirmar-se les expectatives del directiu, es concretaria un creixement interanual de prop de 10.000 congressistes, després de quedar-se just per sobre dels 43.000 a la seva primera edició completa a la ciutat.
El creixement en visitants acompanya les projeccions que el mateix Blackman va fer en tancar ISE 2022 d’impacte econòmic per a la ciutat. El creixement de la capacitat de negoci del saló serà, en paraules del directiu, gradual. La darrera edició –i la seva influència a tota la ciutat– hi va deixar, en càlculs del certamen, uns 215 milions d’euros. El 2026 –un any en què encara no està garantida la continuïtat de la fira a la capital catalana, val a dir, en tant que el seu contracte amb el recinte de Gran Via acaba el 2025, segons ha recordat el director gerent– arribarien fins als 500 milions d’euros, amb una alça que aniria acompanyada d’una recuperació d’empreses expositores.
El 2022, van copar els salons del recinte firal barceloní unes 800 companyies –amb grans firmes com Microsoft o Sony al centre del congrés–. A hores d’ara, però, ja n’hi ha unes 900 apuntades, i el britànic planteja arribar a les 1.000. Encara no s’assoliria, però, els nivells del 2019, quan hi van assistir unes 1.400. “Ens estem recuperant; el 2021 havíem demanat un 20% més d’espai que el que ocupem ara, i això demostra el marge de creixement que encara tenim”, apunta Blackman. Les restriccions sanitàries, que encara tenen efecte a algunes potències asiàtiques, frenen l’arribada d’empreses de la regió –i ho continuaran fent, lamenta el director, durant els pròxims sis mesos–. Al ritme d’enguany, amb un contacte més fluït especialment amb la Xina, s’haurien arribat a les 1.200 expositores, segons l’organització.
El creixement exponencial d’ISE al sector audiovisual va ser, precisament, el que els va forçar a abandonar Amsterdam. L’edició del 2019, la més gran fins al moment, va ser “incòmoda per als visitants”; per la manca d’espai tant expositiu com dedicat als congressistes. En aquest sentit, l’ampliació del recinte Gran Via de Fira de Barcelona que començarà a implementar-se el 2023 és una notícia que “dona confiança de cara a la continuïtat” d’ISE a la capital del país. “
Negociacions en curs
Encara queden, com a mínim, tres edicions d’ISE a Barcelona. Si bé el managing director reitera que la ciutat “és on el certamen vol ser”, es resisteix a confirmar una renovació a llarg termini similar a la del Mobile World Congress enmig de negociacions tant amb Fira com amb diversos sectors essencials de la ciutat. Les projeccions del recinte firal barceloní són positives pel que fa a les prestacions logístiques, encara cal concretar el preu de l’espai. “Si ens comprometem per a 25 anys, ens poden cobrar el que vulguin”, ironitza Blackman. El directiu, però, aspira al llarg termini. “Barcelona és el lloc on volem créixer”, subratlla.
El suport institucional al congrés, però, l’apropa a la renovació. El CEO ha celebrat el “suport” tant de les administracions municipals com d’interlocutors com els hotelers o Turisme de Barcelona. Les converses amb l’hostaleria o el transport, així, esdevenen clau a l’hora d’allargar la relació del certamen amb la capital. Una de les principals reticències de Blackman a l’hora d’ampliar el seu compromís és l’encariment dels serveis que pot suposar una estabilització a llarg termini d’ISE a Fira. “No volem que una aerolínia posi el bitllet a Barcelona a 600 euros durant un mes només perquè se celebra l’ISE”, raona. En aquest sentit, l’organització reclama un compromís per part d’aquests actors clau d’augmentar els preus “raonablement”. “Volem que els nostres visitants tinguin una bona experiència”, etziba.
Més enllà de l’adaptació de les instal·lacions de Fira al creixement potencial del saló, Blackman es vol assegurar que les infraestructures de la ciutat el poden suportar sense generar disrupcions al seu dia a dia. A banda de la capacitat del port i l’aeroport –que són “claus”, segons el directiu– des d’ISE s’estudia, segons explica, les noves propostes hoteleres a mitjà termini. “No pretenem causar aglomeracions, que els ciutadans de Barcelona la vegin bloquejada només perquè arriba el congrés”, argumenta. En aquest sentit, segons ha anunciat, si bé l’accés a la celebració està pensat només per a públic corporatiu, continuarà l’aposta per encetar projectes a Barcelona encarats a la ciutadania –com van ser els dos mappings lumínics de la darrera edició–.
Renovació sectorial
“Cal comunicar que l’audiovisual no és només el broadcast“, postil·la Blackman. El sector català, menys poderós en el seu vessant de producció de continguts, és un referent a l’Estat en activitat professional. Les empreses del país, en línia amb el que busca l’ISE, s’especialitzen en els sistemes d’àudio i vídeo de botigues, grans esdeveniments o fins i tot noves propostes tecnològiques en sectors com la salut i l’educació. Segons el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, la principal virtut empresarial de la fira és “portar el sector audiovisual més a prop de la resta” de les empreses catalanes.
Després d’una edició marcadament tecnològica –amb èmfasi a les pantalles de nova generació, els estris de gravació o els sistemes de so– l’ISE 2023 planteja noves direccions. A banda dels espais dedicats a les grans empreses del sector –repetiran firmes com Google, Microsoft o Sony– comptaran amb les seves pròpies sales les firmes expositores d’audiovisual en el món de la formació i l’educació; així com els habitatges intel·ligents. També es posarà èmfasi per primer cop en la creació de continguts, especialment el contingut corporatiu: el signaling per al retail o l’audiovisual informatiu en grans infraestructures, entre altres exemples.
Amb aquest impuls ISE ja ha fet aterrar a Barcelona sis empreses internacionals del sector de l’audiovisual professional, i “consta que hi ha moltes més interessades en la ciutat”, segons Blackman. Els capitans industrials europeus estan començant a mirar cap a un mercat català que, si bé no és dels més potents del continent –queda lluny dels líders britànics, alemanys i francesos– està “en creixement”, i té el potencial de liderar el sud d’Europa. “ISE és una marca global, capaç de dinamitzar la indústria catalana”, celebra el president del clúster de l’audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant.
