Les insolvències, empresarials i individuals, són un fenomen cada cop més a l’alça a Catalunya. Segons el darrer atles concursal del Consell General d’Economistes de l’Estat espanyol, al país van passar per concursos de creditors més de 2.400 negocis només el 2021 –un any, cal recordar, encara amb la moratòria concursal del govern de Pedro Sánchez en vigor–. La mala conjuntura econòmica de la sortida de la pandèmia i els devastadors efectes d’una esperial inflacionista que ja asomava mesos abans de la invasió russa d’Ucraïna van començar a generar estralls sobre un teixit empresarial encara en busca d’estabilitat. Si bé a tot el sud d’Europa els tancaments d’empreses han estat al dia, els concursos de creditors van tenir ara fa un any especial pes al territori català: prop del 0,4% de les empreses que hi operen van demanar-ne un, més d’una dècima per sobre de la mitjana espanyola i lluny, per dalt, de xifres territorials com les del País Basc o Madrid.
La tendència, a més, és ascendent. El “repunt de processos concursals” que identifica el el president de la Comissió de Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Jordi Albiol, es manté fins i tot en un nou marc normatiu. El passat 26 de setembre va entrar en vigor la més que debatuda reforma de la llei concursal espanyola. La llei, una llargament esperada transposició de normative europees ja vigents en l’àmbit concursal, té “bones intencions”, segons coincideixen els experts del sector consultats per TOT Economia, si bé els resultats no sempre han estat els esperats. El soci d’Herrera Abogados Christian Herrera descriu els canvis legals com a “agredolços”. Els “incentius a la negociació prèvia” entre les empreses deutores i els seus creditors, dirigida a solucionar les insolvències abans de passar pel jutjat, marca un bon camí. Tot i això, “algunes de les solucions plantejades no semblen especialment encertades”.
El mateix Herrera reconeix, però, que la norma “obre moltes solucions” per accedir a negociacions amb els creditors abans d’arribar al concurs pròpiament dit. “Es pot intentar una negociació, un pla de reestructuració del deute amb tots els creditors, o només amb algunes classes específiques de creditors”, exposa el lletrat. L’ampliació de les eines a disposició de les empreses a l’hora de tancar una insolvència és, coincideixen les fonts sectorials, “una notícia positiva”. Albiol, però, detecta una sort de barrera cultural que encara s’ha de saltar per popularitzar aquesta mena de sortidas, en general més conflictives. “Encara no s’han vist moltes grans reestructuracions de deute” a l’Estat espanyol, declara l’advocat, fins i tot amb la nova llei en vigor. A Catalunya, el gran exemple de remodelació del passiu és el de la metal·liera Celsa –un cas amb especial complicació, en tant que són els creditors, els fons d’inversió propietaris del deute, els que han encetat el procés–. “Encara no es coneixen en prou profunditat les figures; l’empresari no és prou coneixedor del procediment”, lamenta el lletrat.
Tot i això, el potencial transformador –un cop la cultura empresarial s’adapti a la resolució preconcursal de les insolvències– està encara per explorar. Albiol descriu la proposta com un “gir copernicà”. “És com si trasllades el centre de gravetat del concurs a l’acord prejudicial”, raona. La integració de processos de negociació prèvia a les insolvències, a més, té un potencial important per a l’ecosistema emprenedor: la normalització del fracàs. Segons el director lletrat de Repara tu Deuda, Antoni Galve, una facilitació del procés d’insolvència –i una transició cap a un model més indolor– “anima a intentar” procediments empresarials. “L’esperit de la norma és nord-americà: si fracasses un cop, fracassa els que puguis per a obtenir l’èxit”. “Aquí estava mal vist, però aquesta llei hi dona una altra visió a nivell professional”, celebra l’advocat.
Concursos més ràpids?
“La tramitació de tot plegat és, en general, més àgil”, comenta Galve. En aquest sentit, la nova norma sembla haver tingut èxit en el seu objectiu d’eliminar traves administratives i accelerar la resolució de les insolvències. Els nous processos concursals, declaren els lletrats, poden “durar només uns mesos”. Bona part d’aquesta retallada de terminis respon a la concentració dels procediments als jutjats especialitzats, els mercantils. Abans de la norma, un tribunal de primera instància podia gestionar reclamacions d’aquesta mena, especialment de persones físiquies, autònoms i pimes. “L’estabilització del tribunal mercantil facilita els tràmits”, explica Albiol. Una estructura especialitzada fa més ràpida i neta la resolució de qualsevol conflicte. El lletrat, en aquest sentit, recorda “casos especiaalment sagnants” abans de la reforma legal. “Els pobres jutjats de primera instància no sabien ni per on agafar-ho”.
Per altra banda, l’eliminació o concentració d’estadis centrals del tràmit també té com a objectiu accelerar els processos burocràtics. Tot i això, segons avisa Herrera, sovint el resultat pot no ser el desitjat. Una de les propostes centrals de la transposició normativa era l’eliminació, en molts casos, de la figura de l’administració concursal –per retallar costos i, essencialment, escurçar els intermediaris–. Tot i això, la desaparició d’un mitjancer especialitzat pot generar colls d’ampolla als lletrats dels deutors, dels creditors o de la mateixa administració. “Cauran sobre els advocats una sèrie de feines que fins ara no havien de fer”, critica l’expert. Si bé Galve coincideix amb l’apreciació, pren aquesta nova acumulació de responsabilitats com una oportunitat tècnica. “Ara podem tramitar el procediment més al nostre gust i segons les necessitats del client”, argumenta el representant de Repara tu Deuda.
El trasllat de la responsabilitat, en molts casos, cap a les parts implicades al concurs, també pot obrir noves dificultats en altres àmbits més enllà de la pura gestió. En alguns concursos, la norma obre la porta a que la mateixa empresa deutora sigui l’encarregada de la liquidació dels seus propis actius. Aquesta confiança, subratllen els lletrats, reclama una elevada fiscalització dels moviments. “Hi ha el risc que hi hagi vendes no rendibles, o no òptimes”, avisa Herrera, que responguin a motius ulteriors. De nou, una mesura adreçada a reduir la paperassa i accelerar els ritmes de la justícia mercantil pot acabar suposant una major càrrega de feina i un alentiment en última instància dels processos.
Insolvències sense capital
Una de les innovacions més rellevants de la norma és el seu focus en els autònoms i les micropimes, que representen el 80% dels concursos de creditors al país. Per xifres, el règim aplica a aquells casos d’empreses amb una facturació inferior als 700.000 euros, un passiu per sota dels 350.000 euros i menys de 10 treballadors, recorda Herrera. L’especificitat va ben adreçada, en tant que, segons l’advocat, el 2023 veurem “un increment de concursos apreciable” sobre aquests perfils empresarials, principalment provocat per la lenta recuperació i la persistent incertesa econòmica.
Especialment entre autònoms, particulars i petites empreses, tant Albiol com Galve detecten un augment de concursos sense massa liquidable –és a dir, insolvències en què la persona o empresa declarant no té actius a liquidar, o bé els que té no cobreixen econòmicament el passiu que se’ls imposa–. En aquests casos, els advocats sí que detecten una important agilització dels terminis administratius. Entre la comunicació amb el jutjat i els terminis oberts perquè els possibles creditors demanin un concurs en més profunditat, Galve estima que, per a aquest model, la durada pot oscil·lar entre un mes i dos mesos. Aquest procediment “començarà a ser més atractiu” per a persones físiques i petites empreses en situacions econòmiques límit. “Guanyem així que una persona o empresa no quedi fora del tauler econòmic i social”, celebra l’especialista.
