Ofensiva total per part dels Mossos d’Esquadra contra la marihuana. No només pel creixement exponencial de decomissos i dels narcoassalts sinó pels efectes col·laterals de la “màfia verda”. Com exemple, per l’emergència d’una nova figura clau en aquests entramats, el “broker de la marihuana”. Una peça que enllaça “mercats, territoris i xarxes criminals”. “Aquests brokers utilitzen Catalunya i la marihuana a mode de borsa de negocis”, asseguren els responsables dels Mossos d’Esquadra que aquest matí des de la comissaria de les Corts de Barcelona han presentat juntament amb el conseller d’Interior el balanç de les actuacions del 2021 de la lluita contra el tràfic de marihuana.
Després de presentar les xifres i incidir en les causes de la precarietat postpandèmica, a mans de la inspectora Montserrat Escudè. Com exemple, que el 53% dels 1998 detinguts per aquesta activitat no tenien cap antecedent penal. Una xifra inquietant si es té present que la marihuana és la droga més comissada a Catalunya: 8,90 tones intervingudes durant l’any passat i la destrucció de 662 plantacions. Comptat i debatut, 12 intervencions a la setmana.
A més, també han tornat a destacar els 107 narcoassalts, tres segrestos, vuit detencions il·legals i tres homicidis. Tantmateix, la policia emfatitza els grans nivells de “sofisticació tècnica” com l’ús de drons i sistemes de vigilància o congelació de la droga per evitar la flaire. Un repte que la policia entoma com una manera de generar més “intel·ligència policial” per lluitar contra aquesta xacra.
Ara bé, el neguit també provè de les figures que apareixen en un nou negoci, com el del “broker de la marihuana”. Un fenomen que, segons els Mossos, ve propiciada perquè Catalunya ha esdevingut “l’epicentre del mercat il·legal de marihuana a Europa”. “El fet que sigui el primer cultivador d’aquesta droga a nivell europeu ha provocat que les màfies criminals s’implantin de manera estable a Catalunya”, afirma el dossier dels Mossos.
D’aquí que un dels objectius de la policia sigui evitar la “infiltració en l’economia legal”. En aquest punt, els Mossos remarquen la figura del “broker”. “S’ha detectat la presència d’intermediaris a Catalunya que compren la marihuana a altres comunitats com ara Andalusia i la Comunitat Valenciana i la porten a Catalunya, on la venen a un preu més elevat”, informa la policia. “S’està consolidant una figura assimilable al broker de la marihuana que enllaça mercats, territoris i xarxes criminals”, insisteixen. “Aquests brokers utilitzen Catalunya i la marihuana a mode de borsa de negocis que, en ocasions, es regeix amb criteris especulatius”, apunten. “Són aconseguidors sobretot dedicats a l’exterior, a l’exportació”, ha detallat l’intendent dels Mossos, Joan Carles Granja.
Lligat a aquest fenomen, els investigadors subratllen que la banalització de la droga, els pocs costos de producció i un baix cost penal, fa que els entramats de la marihuana obtinguin beneficis econòmics quantiosos del que es perd el rastre, amb enginyeria financera, en inversions en activitats legals i il·legals. Perseguir aquest blanqueig comporta esmerçar molts recursos en investigar xarxes econòmiques d’un “alt nivell de complexitat” amb una especialització elevada dels investigadors. Per això, la Prefectura dels Mossos d’Esquadra ha informat que enguany augmentarà el nombre d’efectius policials destinats a l’Àrea Central de Delictes Econòmics. De fet, han imputat el delicte de blanqueig a 17 organitzacions.
1
