Gisclareny, situat a la comarca del Berguedà, ha estat històricament el poble més petit de Catalunya. Amb tan sols 30 habitants registrats en el cens, dels quals només 20 hi viuen durant tot l’any, aquest petit municipi ha encapçalat el rànquing de viles amb menys habitants del territori. Aquest 2024, però, el cens municipal publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha revelat alguns canvis en la cua del llistat d’habitants per població. Sant Jaume de Frontanyà, també al Berguedà, s’ha convertit en el poble més petit de Catalunya després de perdre tres habitants al llarg de 2023, cosa que ha reduït la seva població total fins a 26 habitants. Aquesta reducció, doncs, l’ha situat al capdavant del llistat -analitzat per la cua. Una posició que no ocupava des de l’any 2016, moment en què Gisclareny es va alçar amb aquest reconeixement.
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Jaume de Frontanyà és una petita vila de tan sols 26 habitants, segons el darrer cens municipal. Es tracta d’un municipi que s’ha anat construint amb els anys al voltant de l’església de Sant Jaume de Frontanyà, en un terme muntanyenc i molt poc poblat. Tenint en compte les dimensions del poble, els boscos de pins i els camps ideals per a la ramaderia s’han convertit en el paisatge estrella de la zona. De fet, durant bona part de la seva història, l’agricultura ha estat el principal motor econòmic de la vila, tot i que amb els darrers anys el turisme de muntanya ha començat a agafar força i convertir-se en un altre dels pilars econòmics per als veïns. Sant Jaume de Frontanyà va ser el segon poble de tot Catalunya en dur a terme una consulta popular sobre la independència l’any 2009, la qual va obtenir 18 vots a favor i un en contra.
Gisclareny
Gisclareny, també del Berguedà -dins la subcomarca de l’Alt Berguedà-, ha ostentat en els darrers anys el reconeixement com el municipi més petit de tot el territori. Tenint en compte l’altitud a la qual està situada la vila, i que es tracta d’un terreny abrupte, la població està dispersa en diversos veïnats i nombroses masies aïllades. La major part dels veïnats estan orientats al sud del municipi: el del Roser, on es troben l’ajuntament i l’església parroquial del Roser, el de Berta, i el del Clot del Pou -tots tres molt propers i situats a uns 1300 metres. Aquest poble és un espai ideal per als amants de la natura i l’alpinisme, ja que la seva ubicació, especialment per l’altitud, el converteixen en un bon campament base per fer diverses excursions.
La Febró
La tercera posició del rànquing l’ocupa un municipi que no està situat a la comarca del Berguedà. Es tracta de La Febró, al Baix Camp, i segons el darrer cens municipal només compta amb 36 habitants -gairebé la meitat que fa dues dècades. Tot i ser un municipi petit, té una extensió de setze quilòmetres. Entre els carrers empedrats del municipi s’alça l’església de Sant Esteve. Ara bé, la bellesa paisatgística del municipi no es troba entre les cases, sinó als afores, on els arqueòlegs han pogut localitzar diversos jaciments prehistòrics amb algunes pintures rupestres. Es tracta, doncs, d’un destí ideal per als amants de la història i l’arqueologia.
