A Catalunya s’hi menja bé. La gastronomia catalana s’ha convertit, amb els anys, en un dels principals reclams del país. De fet, enguany, Catalunya ostenta la distinció de Regió Mundial de la Gastronomia, un reconeixement impulsat per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT) amb l’objectiu de destacar “aquelles regions que contribueixen activament en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania”. Més enllà d’aquest reconeixement, alguns prestigiosos mitjans de comunicació internacionals, com la revista National Geographic, també destaquen alguns pobles i ciutats del país per la seva gastronomia. Aquest és el cas, per exemple, de Vallromanes: un municipi situat a la comarca del Vallès Oriental -just al límit amb el Maresme- amb poc més de 2.740 habitants.
Tot i que Vallromanes no és un poble que destaqui, especialment, per la seva riquesa paisatgística, la revista nord-americana l’inclou en el seu darrer rànquing sobre destins gastronòmics perquè compta amb dos restaurants que s’han convertit en un imant per als turistes foodies. Es tracta del restaurant Can Poal, inclòs dins la Guia Michelin, i el 1497, guardonat amb una estrella verda Michelin -el reconeixement que s’atorga als locals de restauració que destaquen per la seva cuina sostenible- i un sol Repsol. Ara bé, s’ha de tenir en compte que cap dels dos locals és apta per a totes les carteres.
Un destí ideal per a una escapada
Més enllà del reclam gastronòmic, Vallromanes també destaca pel seu entramat de carrerons, entre els quals s’alça el castell de Sant Miquel, l’església de Sant Vicenç i altres punts d’interès. Un dels punts més destacats, ideals per passejar durant una escapada de cap de setmana en família o amics, és el carrer Vista Alegre, ja que és el carrer més antic del municipi. De fet, avui en dia encara s’hi poden veure algunes de les cases del nucli urbà original, com per exemple el Celler de l’Avi. Es tracta d’una senyorial que pertany a la família d’Alba i Mogas, la qual obre les portes al públic una vegada a l’any per exposar fotografies, quadres i col·leccions de diversos objectes històrics de la família.
El principal punt d’interès del poble, però, és l’església de Sant Vicenç, una construcció eclesiàstica que data de l’any 970. De l’església antiga, d’estil romànic, se’n conserva un absis semicircular amb una finestra interior. Ara bé, un dels atractius més significatius d’aquest edifici religiós és el cor elevat de fusta situat a sobre de l’accés a l’interior de l’església, el qual es va restaurar en els darrers anys per substituir l’original, ja que es trobava en molt mal estat. A banda, recentment també s’han restaurat algunes de les campanes del campanar de l’església. La bellesa paisatgística i històrica de Vallromanes, però, no es limita només a l’interior del poble. Als afores del municipi es pot visitar la roca foradada, un gran bloc de granit de forma arrodonida, però irregular, amb un forat al centre no gaire gran ni profund que es remunta a l’època calcolítica.
