Aquesta Setmana Santa és un bon moment per descobrir els racons amagats de Catalunya. La Costa Brava és un indret molt reconegut pel turisme, tant nacional com internacional, que atrau cada any milers de visitants que s’hi acosten per gaudir de les platges de l’Empordà, però aquestes terres tenen molts més racons a l’interior, allunyats de l’aigua del Mediterrani. Un d’aquests petits pobles que cal visitar, com a mínim, una vegada a la vida és Ultramort, una vila situada al nord de la comarca del Baix Empordà que té poc més de dos-cents habitants, segons les darreres dades censals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El poble se situa en un turonet allargassat de nord a sud de 29 m d’altitud sobre el marge dret del riu Ter, el qual presideix una enorme extensió de camps de conreu.
Un dels aspectes que desperta més interès sobre aquesta petita vila empordanesa és el seu nom: Ultramort. Tot i que l’origen d’aquest topònim és incert, els llibres d’història apunten que una de les principals possibilitats és que el nom del poble volgués dir “més enllà de la murtra”. És a dir, més enllà de l’aigua plàcida -com també podria passar amb Riumors (Alt Empordà) o Aiguamúrcia (Alt Camp). Els primers textos que fan referència a aquesta vila daten del 1062, moment en què les cases que actualment conformen aquest poble estaven referides com Vulturis mortuii. En canvi, els documents de 1123, els següents que fan referència a Ultramort, es refereixen a la localitat d’aquesta zona com Vulture mortuo. D’aquella època, però, se’n conserven pocs records. L’any 1316 va esdevenir part del terme del castell de Rupià, castell que en aquell moment posseïen els bisbes de Girona. Una dependència que es va allargar molts segles, ja que també hi ha constància d’aquests documents que daten del segle XVII. De fet, en aquella època, formaven part d’una batllia conjuntament amb Parlavà.
La ramaderia, el motor econòmic de la vila
Com molts altres pobles de l’Empordà, a Ultramort l’agricultura i la ramaderia continuen sent els principals motors econòmics de la vila. Concretament, la cria de bestiar boví, porcí, l’aviram i l’ovella s’han convertit en unes de les activitats primordials del poble. De fet, a causa del paper de l’agricultura i la ramaderia a Ultramort, l’any 1990 es va fundar la cooperativa de Ramaders del Baix Empordà, una de les entitats que va servir de motor per crear la reconeguda marca Llet Nostra. Més enllà de la ramaderia, l’agricultura també jugar un paper principal en l’activitat econòmica de la vila, especialment en el conreu de farratge, blat i blat de moro. Ara bé, tenint en compte l’enorme extensió de territori conreable de la zona, en els darrers anys també han aparegut algunes parcel·les d’arbres fruiters.
