Catalunya és un país molt marcat per la seva empremta arquitectònica. De la mateixa manera que la història de Catalunya no es pot entendre sense fer un cop d’ull al seu passat modernista, l’estil romànic també ha suposat un abans i un després per a moltes poblacions del país. Més enllà l’entramat de construccions repartides per la Vall de Boí, declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO, el territori català també amaga diverses joies que s’han de descobrir, com a mínim, una vegada a la vida. Aquest és el cas, sens dubte, del monestir de Sant Cugat del Vallès, una antiga abadia benedictina que es va construir entre els segles XI i XII. Com altres monestirs catalans, un dels seus grans reclams és el claustre.
Els orígens del monestir es remunten al segle IX, quan es va decidir unir l’església que contenia les restes de Sant Cugat amb una antiga fortificació romana, situada just al costat de l’edifici eclesiàstic. De fet, aquesta fortalesa, que ha perdurat en el temps -tot i que, amb els anys, s’ha anat modificant-, en l’època medieval va passar a anomenar-se Castrum Octavianum. L’origen de la comunitat de monjos que es va establir al monestir s’atribueix a Carlemany, ja que va ser el primer rei a conquerir la fortalesa romana de l’època. Els primers documents que mencionen la creació de l’edifici eclesiàstic es remunten a l’any 887, moment en què Carles el Calb -posteriorment Carles III- va adquirir els béns de la zona. És precisament de les velles edificacions medievals i romanes sobre les quals s’ha anat fonamentant el monestir que coneixem avui en dia.
El claustre del monestir, un emblema del romànic català
L’element que més destaca del conjunt del monestir de Sant Cugat és el seu claustre, un dels grans emblemes de l’arquitectura romànica de Catalunya. Dins el jardí del claustre es poden observar les restes de la primera basílica del segle v, sobre la qual es va edificar el claustre actual, i el lloc on la tradició diu que s’hi va enterrar Sant Cugat. Estilísticament, aquest claustre té moltes similituds amb la catedral de Girona, ja que l’any 1190 un taller d’escultors que havia treballat durant més d’una dècada a la catedral de la capital gironina es va instal·lar al monestir per esculpir els capitells del claustre.
Més enllà del claustre, però, la façana exterior de l’edificació també és una clara mostra de l’evolució de l’art romànic català. La façana, construïda a la primera meitat del segle XIV, reflecteix les tres seccions de les tres naus, una mica més alta la central. Està centrada per la gran rosassa que presideix el monestir i il·lumina la nau central i traçada amb figures que recorden l’aspecte de flors i altres vegetals. Tenint en compte que les diferents façanes de l’espai es van edificar en diferents èpoques històriques, al monestir de Sant Cugat hi conviuen diferents varietats estilístiques, la majoria de les quals romàniques. A l’interior, però, també s’hi poden veure diversos retaules, tant barrocs com renaixentistes. El monestir de Sant Cugat és un espai ideal per a tots els amants de l’art i la història, ja que combina la riquesa arquitectònica de l’època medieval amb imatges i escultures històriques que plasmen el pas del temps a Sant Cugat. Sens dubte, una parada obligatòria en una visita al municipi del Vallès Occidental.
