Catalunya és un país ple de joies arquitectòniques amagades que cal visitar alguna vegada a la vida. Mentre que bona part de l’atenció internacional se centra en els grans monuments modernistes barcelonins -un dels grans reclams del turisme-, altres edificacions queden en un segon pla. Aquest és, per exemple, el cas del monestir de Santes Creus, situat a la comarca de l’Alt Camp. La prestigiosa revista nord-americana ‘National Geographic’ considera que és un destí imprescindible perquè reflecteix l’esplendor arquitectònica de la Catalunya medieval.
A l’interior del monestir s’hi troba el que és considerat com un dels claustres més bonics del territori, especialment pels detalls gòtics -evidenciats en els capitells de les columnes que emmarquen el jardí- que contrasten amb l’estil de la resta de l’edificació eclesiàstica. L’origen del monestir es remunta a l’any 1150, però des de llavors la ubicació ha canviat. Tot i que avui en dia està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d’Aiguamúrcia, quan l’orde dels Cister -un orde monàstic de dret papal- van posar la primera pedra del monestir la ubicació era Valldaura, a la comarca del Vallès Occidental. Ara bé, la manca de recursos hídrics, l’excessiva proximitat a Barcelona i al gran monestir de Sant Cugat del Vallès, van provocar que la comunitat de monjos que regentava l’espai es veiessin obligats a buscar un emplaçament més adient dos anys més tard.
Períodes d’expansió i consecució d’estils
Construir un monestir no es fa de la nit al dia. El fet que passessin segles des que es va posar la primera pedra fins a arribar a aconseguir l’edificació tal com la coneixem avui en dia ha provocat que dins el monestir s’hi vegin reflectits diferents estils arquitectònics. Per exemple, mentre que els detalls del claustre major són gòtics, la rosassa situada a la façana principal de l’església és romànica. A banda, la consecució estilística no només es veu representada pels diferents corrents, sinó que també pels diferents artistes que hi han deixat la seva empremta, com Josep Tremulles, Bartomeu de Girona -l’arquitecte principal del monestir-, Guerau Gener o Lluís Borrassà.
