La història de Catalunya no es pot entendre sense fer referència al modernisme, el moviment politicocultural que va transformar la manera de pensar i entendre l’arquitectura a finals del segle XIX i principis del segle XX. Tot i que Barcelona concentra el gruix de les obres del modernisme, com la Sagrada Família, que tot i que encara no està acabada ja és un dels grans símbols de Catalunya, la Pedrera o la Casa Batlló, els principals exponents del modernisme com Antoni Gaudí o Lluís Domènech i Montaner també han deixat la seva empremta en altres punts del país. Aquest és, per exemple, el cas de la Casa Navàs, un dels emblemes modernistes de Reus (Baix Camp) que fou projectat pel mateix Domènech i Montaner i construïda entre el 1901 i el 1908 arran de l’encàrrec dels reusencs Joaquim Navàs Padró i Josepa Blasco Roura.
Una de les qüestions que diferencien la Casa Navàs d’altres obres modernistes coetànies i que la converteixen en un dels principals reclams dels amants del modernisme és que, des de la seva creació, no ha patit les transformacions de modes posteriors i manté íntegrament la decoració i el mobiliari tal com el van concebre els seus artífexs. És a dir, és l’única obra modernista de Catalunya que, avui en dia, encara conserven el seu aspecte original a l’interior de l’edifici. Aquest fet contrasta, doncs, amb la façana, on el pas del temps sí que hi ha deixat empremta. De fet, així ho expressen els actuals gestors de l’espai -els quals s’encarreguen d’organitzar visites guiades- en la seva pàgina web: “Rere la imatge actual d’edifici malmès, s’hi amaga l’interior més complet, fantasiós i esplèndid del modernisme català. Entrar a la casa és com endinsar-se en un gran jardí artificial ple de floritures en el qual destaquen els vitralls de més de dos-cents metres quadrats de superfície entre claraboies, envans, portes i finestres”, apunten.
Un segle d’història
La història de la Casa Navàs es remunta més d’un segle enrere. Tenint en compte que l’espai es va construir a principis de segle i que els dos reusencs que van encarregar-la no van fixar un pressupost, l’edifici es va convertir en un dels habitatges més luxosos de Reus i, fins i tot, de les obres amb més luxe de l’arquitecte barceloní. Vint anys després del final de la seva construcció, però, en plena Guerra Civil espanyola, els forts bombardejos de les tropes franquistes van causar els primers estralls en la creació de Domènech i Montaner: “A causa d’una de les bombes, l’any 1938 va perdre la torre, gran part de la teulada i algunes de les dependències del segon pis van quedar destruïdes”, expliquen en la seva pàgina web.
Els desperfectes de la façana es van reconstruir per tornar a donar-li una segona vida a l’edifici, però les marques de la guerra mai es poden esborrar del tot i la façana no va recuperar tota la seva esplendor. De fet, “encara presenta algunes importants mutilacions a la part superior, com el gran coronament esglaonat i la torre cantonera”. Ara bé, tot i les marques de l’exterior, l’interior de l’edifici encara es conserva en perfecte estat, cosa que permet als visitants fer-se una idea de com era viure entre els passadissos i les parets de la Casa Navàs.
