Les irregularitats en la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), que depèn del departament de Drets Socials de la Generalitat, també han arribat a la Inspecció de Treball, a més de l’Oficina Antifrau, la Sindicatura de Comptes i la de Greuges. Tant és així que es van sancionar empreses concertades amb la DGAIA. I es va fer per emparar l’actuació reglamentària d’un educador social que van patir represàlies per haver denunciat davant els seus superiors, i pels canals oficials interns, les irregularitats en les prestacions econòmiques i d’habitatge que rebien alguns dels joves tutelats i extutelats.
Segons l’expedient de la Inspecció de Treball, al qual ha tingut accés El Món, la Unió Temporal d’Empreses (UTE) Fundació Mercè Fontanilles-Resilis –punt embrionari de les investigacions per irregularitats- va ser sancionada amb 2.541 euros –multa que l’entitat va acceptar sense recurs– per vulneració de la llei de Prevenció de Riscos Laborals. Tot plegat per la manca d’activació dels protocols preventius contra l’assetjament que va patir a un educador quan havia denunciat internament les irregularitats.
De fet, aquest denunciant està protegit ara per l’Oficina Antifrau de Catalunya i va ser amenaçat de mort, pels suposats “afectats de les seves denúncies”, tal com investiguen els Mossos d’Esquadra des del 27 de maig de 2024. Una investigació que va acabar amb un acusat que està en recerca i captura, des del passat 10 de març, quan s’havia de celebrar la vista oral per les amenaces al Jutjat d’Instrucció número 4 de Girona.
Cap a la Inspecció de Treball
El 29 de maig de 2024, Teresa San Miguel López, cap de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), va signar una resolució contra la denúncia interna d’irregularitats interposada per l’educador que després demanaria assistència a la Inspecció de Treball. “Podem concloure que no es detecta cap irregularitat en la gestió feta”, sentenciava la resolució administrativa. Arran d’aquest expedient intern i la decisió de no signar cap informe amb el qual no estigués d’acord, va començar una ofensiva dels superiors contra el denunciant que ja s’anava covant des del mes de març. De fet, des del 18 de març al 25 d’abril es van celebrar quatre reunions amb el treballador que es negava a signar informes. Va ser aleshores quan li van retreure arbitràriament que no feia de manera “adient” les seves tasques.
El treballador va mostrar la seva disconformitat i va demanar l’aplicació del protocol antiassetjament. La situació laboral es va complicar encara més. Davant la situació “d’ostracisme i menyspreu” a què el denunciant considerava que el sotmetia l’empresa des que es va negar a “fer els ulls grossos i falsejar informes”, la Inspecció de Treball va obrir una investigació el 3 de setembre de 2024. Immediatament, va requerir tota la documentació i va citar la directora de recursos humans de l’entitat Resilis, la coordinadora “referent” del Servei de Seguiment i Valoració de la prestació econòmica dels joves extutelats (SEVAP), i la coordinadora d’aquest mateix SEVAP en l’àmbit territorial, que penja de la UTE que gestiona les prestacions.
Negativa als informes
Segons es desprèn de l’informe, la coordinadora “referent” va manifestar a la Inspecció que se li havia derivat al denunciant un expedient i aquest s’havia “negat” a tramitar-lo”. “Es va informar el treballador que no podia negar-se a la seva tramitació, si bé es va decidir que ho assumiria la mateixa coordinadora”, apunta la Inspecció en la seva resolució del 13 de novembre de 2024. De fet, la inspecció tenia gravacions de les discussions i els retrets dels superiors de l’educador social on admetien que cometien irregularitats, enregistraments que ara es troben en mans de l’Oficina Antifrau. “Tot i això, es va dir al treballador que no s’acceptarien més peticions similars”, asseverava la inspecció. Això sí, la part empresarial va “negar totes les afirmacions realitzades pel treballador així com les conductes hostils cap a la seva persona”.
Ara bé, la Inspecció fa una passa més enllà i estableix que, un cop el treballador va demanar la posada en marxa d’un expedient antiassetjament, es va detectar una “implementació deficient del protocol i la manca d’una avaluació de riscos psicosocials”. De fet, retreuen que ni tan sols es registrés el testimoni del denunciant i només es parlés “telefònicament” amb una de les coordinadores. “No hi ha més documents relatius a la instrucció”, ressalta l’expedient. “No hi ha entrevista al treballador que va sol·licitar l’activació, per estar de baixa, ni a l’altra treballadora del centre, J.F.”, afegeixen.
La Inspecció va considerar que si la UTE va començar la seva activitat el setembre del 2022, ja havien de disposar, i més en el sector on treballaven, per la seva especial consideració i tasca, d’un document conclòs d’avaluació de riscos psicosocials, perquè “encara es troba en procés d’elaboració”. D’aquí que se sancionés la UTE amb 2.541 euros per infracció greu prevista a la llei de Prevenció de Riscos Laborals. La UTE va acceptar els fets i va “reconèixer la responsabilitat” i la sanció el 27 de novembre i va pagar la multa aprofitant la reducció legal i van acabar abonant 1470,60 euros al Departament de Treball.
Resilis va negar irregularitats
El mes de gener de 2025, la Fundació Resilis va emetre un comunicat amb el qual negava que hagués comès irregularitats per unes primeres informacions publicades sobre els serveis de la DGAIA que gestionaven. La direcció general de la fundació assegurava que Judilex, empresa de compliance penal, va concloure de manera “clara i contundent” que no hi havia irregularitats en la prestació dels serveis que tenia contractats.
