L’estació de Sant Vicenç de Calders, al Baix Penedès, s’ha convertit aquest últim tram de l’any en l’epicentre de les crítiques dels usuaris amb el servei de Rodalies. El tall per obres al túnel de Roda de Berà que es va posar en marxa el primer d’octubre, emmarcades dins les actuacions pel corredor mediterrani, ha comportat un gran tall generalitzat del servei ferroviari que afecta més de quinze mil persones, especialment els veïns de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. El desgavell ocasionat per les obres, que s’allargaran fins a principis del mes de març de 2025 -segons les previsions actuals-, ha evidenciat, una vegada més, les mancances d’un servei obsolet, castigat per unes vies velles i un infrafinançament endèmic.
La clau per posar al nivell que correspon el servei de Rodalies, segons l’administració catalana ara en mans de Salvador Illa, és desplegar i culminar el traspàs de competències de l’operador ferroviari per tal de controlar el funcionament dels trens i les vies des de Catalunya, no des de Madrid. Un traspàs, però, que serà lent i donarà els fruits a llarg termini. Aquest canvi de governança de Rodalies és un dels acords estrella de l’expresident sortint Pere Aragonès amb el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez -el qual va permetre, entre altres, revalidar el lideratge socialista a la Moncloa. “El nostre compromís és començar aquesta nova etapa a Rodalies millorant la comunicació amb un millor tracte a l’usuari alhora que treballem amb urgència per garantir la fiabilitat“, va defensar l’executiu català durant la signatura simbòlica del traspàs. Ara, la conselleria de Territori, Habitatge, i Transició Ecològica en mans de la portaveu i consellera Sílvia Paneque, s’enfronta al repte de desplegar el traspàs acordat per l’anterior equip de Govern.
Aquest mes de gener, segons el calendari pactat entre governs, es posarà en marxa els primers passos del canvi de governança del servei amb la cessió de la línia R1. Concretament, tal com va anunciar l’executiu català el passat mes de juliol -encara en mans dels republicans-, la línia del Maresme estarà sota gestió catalana durant les primeres setmanes del pròxim curs. Un cop començat el traspàs, la seguiran l’R2-Sud, que uneix Sant Vicenç de Calders i Barcelona; i l’R3, que connecta el Papiol amb Vic i Puigcerdà.
Uns primers passos encallats
Abans de posar en marxa la cessió de les primeres línies a l’administració catalana, però, l’equip designat per liderar el traspàs de Rodalies, encapçalat per l’exdiputat i actual coordinador del pla de Rodalies, Pere Macias, havia d’aconseguir posar en marxa una nova operadora compartida entre Estat i Generalitat -totes dues controlades per la formació socialista. La convocatòria d’eleccions anticipades per part de l’expresident Pere Aragonès, i el posterior canvi de mans de la governança de la plaça de Sant Jaume, però, va paralitzar les negociacions durant mesos, cosa que ha dilatat encara més el calendari.
Ara bé, l’arribada a la presidència de Salvador Illa ha modificat la percepció d’alguns aspectes del traspàs acordat, especialment amb la creació de la nova operadora mixta -la qual s’havia d’oficialitzar abans de l’inici de l’any nou, però encara no ha arribat-, ja que ara els socialistes governen a banda i banda. De fet, el passat mes de novembre el Parlament va aprovar una moció que instava al Govern a desplegar el traspàs acordat. Aquell mateix dia, però, Junts també va presentar una moció en què reclamava un canvi de governança en què la propietat i la gestió siguin 100% catalanes, sense una empresa compartida. Aquesta moció impulsada per la formació juntaire, no va prosperar, ja que només va comptar amb els seus vots, els de la CUP i ERC -el mateix partit que va pactar amb el PSOE crear una operadora compartida amb el govern espanyol. És a dir, els mateixos republicans van intentar modificar el seu propi acord. Els Comuns, que fins ara s’han mantingut en la línia de l’independentisme a l’hora de reclamar millores per al servei de Rodalies, van optar per abstenir-se, ja que consideraven que la moció juntaire era “fer trampes al solitari”.
Pressió política i social per dignificar el servei
Paral·lelament al tret de sortida del traspàs de Rodalies, que agreujarà el funcionament del servei d’entrada a causa de les obres per millorar la infraestructura -tal com ja ha passat en alguns punts de l’R3 i, ara, amb el túnel de Roda de Berà-, la titular de la cartera de Territori també s’enfronta a la pressió social i política per “dignificar” el servei ferroviari. De fet, la moció impulsada pels republicans i aprovada per la cambra catalana, instava al Govern a crear abans que acabés aquest any un “pla de xoc” per a unes Rodalies “dignes”, amb exemples com, allargar l’R1 des del Baix Llobregat fins a la Universitat Autònoma de Barcelona; allargar la RT2 fins a Vilafranca del Penedès; duplicar la freqüència a l’R8 que uneix Martorell i Granollers o crear una xarxa de trens a la demarcació de Lleida, un altre dels punts més oblidats del territori.
Aquest pla de xoc aprovat per l’hemicicle, però, tampoc ha arribat abans del termini acordat. Una altra de les carpetes obertes a les quals haurà de fer front la consellera és a les reclamacions històriques dels veïns del Vallès per resoldre la radialitat de la mobilitat de l’àrea metropolitana barcelonina. Una de les solucions que el territori ha plantejat de manera reiterada és la creació de dos intercanviadors a Sant Cugat del Vallès, on conflueixen la línia R8 de Rodalies (Martorell-Granollers) amb les línies de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) que connecten Barcelona amb Terrassa (S1) i Sabadell (S2). Tot i que el projecte ja tenia pressupost l’any 2023, l’administració catalana l’ha mantingut paralitzat des de llavors. Ara, la titular de la cartera s’enfronta també a la pressió social de resoldre aquesta problemàtica, que fa més d’una dècada que s’arrossega. El 2025 serà un any clau per al desenvolupament de la xarxa ferroviària estatal a Catalunya, amb els primers grans canvis en el traspàs de Rodalies programats i els socialistes asseguts a banda i banda de la taula negociadora del canvi de governança.
