Sílvia Paneque (Llagostera, 1978), que fins ara formava part de la política municipal gironina, ha estat l’escollida per Salvador Illa per posar-se al capdavant de la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el nou departament que engloba les antigues conselleries de Territori, fins ara en mans d’Ester Capella, i Acció Climàtica, liderada per David Mascort. Paneque -que a més està immersa en la crisi d’acusacions de nepotisme que aquest mateix divendres ha portat la seva parella a renunciar al càrrec que acabava d’ocupar com a cap de gabinet- es posa al capdavant d’una cartera amb diversos fronts oberts, com ara la crisi de l’habitatge, l’emergència climàtica que travessa Catalunya o les mancances del servei de Rodalies, un greuge que fa dècades que s’arrossega.
Amb el traspàs de competències de la xarxa ferroviària -acordat per l’antic executiu de Pere Aragonès amb el PSOE a canvi de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez- ja en marxa, la nova consellera i el seu equip, que incorpora noms com l’exdiputat Manel Nadal -germà de l’exconseller Joaquim Nadal– com a secretari de Mobilitat i Infraestructures, assumeixen l’objectiu de continuar negociant per desplegar el traspàs. Aquesta vegada, però, amb una conselleria del mateix partit que mana a la Moncloa i que tindrà poc marge de maniobra per plantejar exigències a l’Estat i, encara menys, per manifestar públicament crítiques i reclamacions de cara a la galeria, de manera que els ciutadans de sobte deixaran de veure un govern de la Generalitat demandant amb Madrid respecte d’un servei on, en tot cas, trigaran a veure’s les millores. De fet, el mateix ministre de Transports, Óscar Puente, ja s’ha posat la bena abans de la ferida i ha advertit que és una “utopia” que Rodalies arribi a funcionar amb l’eficiència de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
És en aquest sentit que el repte de Paneque no serà només executar l’acord signat amb el govern espanyol, sinó convèncer la població catalana que aquest canvi de mans de la gestió de la xarxa ferroviària resoldrà els problemes del servei: “Hi ha escepticisme amb el traspàs per la falta d’inversió fa dècades que s’arrossega”, argumenta Marc Janeras en conversa amb El Món, portaveu de la plataforma ‘Perquè no ens fotin el tren’, una agrupació d’usuaris en defensa de la línia R3, una de les més problemàtiques pel mal estat de la infraestructura Una idea força similar a la que expressa el delegat territorial de la Plataforma de Promoció del Transport Públic (PTP), Marc Taulats, que insisteix que és fonamental actuar amb més “transparència” perquè els usuaris de Rodalies, que són els principals afectats pel caos del servei -però no els únics-, tinguin coneixement del futur de la xarxa ferroviària: “L’anterior Govern no va tenir gaire transparència en aquest aspecte, esperem que canviïn les coses ara”, apunta Taulats.
“Controlar les expectatives”
El portaveu de la PTP insisteix que una de les tasques més complexes a les quals haurà de fer front la nova responsable de la cartera és a “controlar les expectatives” dels usuaris amb el traspàs de Rodalies. De fet, segons l’enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) del passat mes de juny, un de cada dos catalans no tenen dubte que una de les conseqüències d’aquest canvi de governança, quan es faci efectiu, serà una millora respecte al servei actual. “És molt difícil que Rodalies funcioni sempre correctament. La xarxa connecta trens de passatgers, trens de mercaderies, trens d’altres comunitats autònomes… Si no es treballa bé i es contenen les expectatives, els problemes seguiran existint”, argumenta Marc Taulats.
Tots dos portaveus, que també són usuaris habituals del servei de Rodalies, també consideren que la nova consellera haurà de “posar l’usuari al centre” durant l’execució del traspàs: “El Pla de Rodalies 2020-2030 ja marca que tot s’ha de fer pensant en els passatgers, però Adif no ho ha fet mai. Fan les obres quan els interessa com a empresa, però no tenen en compte les conseqüències per als usuaris [en referència als quatre mesos de tall de l’R3 entre Parets del Vallès i la Garriga]”, exclama Marc Janeras, que lamenta que després del primer tram d’obres per al desdoblament de la línia -una reclamació històrica- el funcionament del servei era “encara pitjor”: “És necessari invertir i fer obres, però cal que es facin bé, no al contrari”, apunta.
A banda, el portaveu de la PTP també assegura que un dels punts que cal resoldre és la “falta de conductors” de Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). De fet, la gestió de les plantilles d’Adif i Renfe que s’hauran de subrogar a l’empresa mixta és un dels principals focus de les negociacions -dins el grup de treball de l’àmbit laboral i sindical, en el qual participen representants dels dos governs, dels operadors ferroviaris i dels sindicats amb representació als comitès d’empresa de les dues companyies públiques-, ja que les organitzacions de treballadors del sector ja es van posar en peu de guerra el passat mes de febrer davant la possible pèrdua de drets. “Cada cop costa més trobar conductors per a FGC. Els preus abusius de l’habitatge, entre altres factors, empenyen les noves generacions interessades en aquest sector a buscar feina fora, i les plantilles cada vegada queden més envellides”, argumenta Marc Taulats, que creu que una bona opció podria ser “crear una escola” de maquinistes a Catalunya.
El traspàs de Rodalies, una cursa de fons
Els dos portaveus de plataformes de transport coincideixen que el traspàs de Rodalies és una “cursa de fons” que no es resoldrà d’un dia per l’altre: “Cal temps i una gran injecció de diners”, recorda Marc Taulats. De fet, des que les dues administracions es van comprometre a tirar endavant el canvi de competències -el qual feia gairebé quinze anys que estava sobre la taula, però encallat- el procés ha avançat lentament. El passat 19 de febrer, la llavors consellera de Territori, Ester Capella, es va reunir amb el ministre de Transports, Óscar Puente, i els seus respectius equips de treball, dels quals forma part l’exconseller de Política Territorial i actual comissionat del traspàs, Pere Macias -figura que Salvador Illa ha ratificat amb l’arribada a la Generalitat-, per pilotar les negociacions del traspàs. En aquesta reunió, entre altres, es va fixar un termini de sis mesos per establir les bases de la nova operadora que gestionarà l’entramat ferroviari català.
Mesos més tard, el passat 18 de juliol, les dues parts van anunciar a través d’un comunicat conjunt que el procés es posarà en marxa les primeres setmanes del mes de gener de l’any vinent amb la cessió de l’R1. És a dir, que la línia del Maresme serà la primera de quedar sota gestió de la Generalitat. La seguiran l’R2-Sud, que uneix Sant Vicenç de Calders i Barcelona; i l’R3, que connecta el Papiol amb Vic i Puigcerdà, tot i que aquestes dues línies no canviaran de mans fins a finals del 2025. “El govern espanyol comença a invertir en Rodalies, però no és suficient per a resoldre les dècades de desatenció”, assevera Marc Janeras. De fet, en un comunicat emès aquesta mateixa setmana, Renfe ha anunciat que inverteix més de 75 milions d’euros en la millora i modernització de les estacions, tant per fer-les més “accessibles” com perquè siguin més “segures”. Així doncs, Rodalies es presenta, de nou, com el gran objectiu a batre per a una nova consellera. Amb la peculiaritat que, en aquest cas, Sílvia Paneque és del mateix partit que governa a l’Estat. “És una qüestió que preocupa la ciutadania. La mobilitat és un dret i una qüestió fonamental en la descarbonització de Catalunya”, va assegurar la nova responsable de la cartera en la primera roda de premsa posterior al Consell Executiu.
