El Pla director urbanístic metropolità (PDUM) ha passat l’aprovació inicial i fa un pas endavant que permetrà, juntament amb el Pla d’ordenació urbanística metropolità (POUMet), deixar enrere el Pla General Metropolità (PGM) del 1976. El PDUM projecta una àrea metropolitana del 2050 regenerada, policèntrica, renaturalitzada i cohesionada amb una llarga llista de propostes i estratègies feta amb la participació d’equips tècnics de 36 ajuntaments. Entre les propostes del Pla director urbanístic metropolità redactat conjuntament entre els municipis es contempla la creació de 120.000 habitatges assequibles estables, 870 quilòmetres d’eixos verds, 10 avingudes metropolitanes que sumen més de 240 quilòmetres i 15 pols d’atracció urbana per establir noves centralitats.
La redacció del PDUM es va començar el 2015 i, el 26 març de 2019, el Consell Metropolità va aprovar-ne l’Avanç. En aquell moment, es va iniciar el període d’informació pública i, amb l’objectiu d’afavorir la participació dels ajuntaments de l’àrea metropolitana, es va allargar fins al 31 de gener de 2020. El vicepresident de polítiques urbanístiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jordi Sánchez, explica que es va fer una crida als 36 municipis perquè “designessin un equip tècnic per redactar el Pla conjuntament”, amb la voluntat de “respectar l’autonomia municipal” i fer un PDUM “que abasti tota la metròpolis”. Així, es van rebre més de 2.000 suggeriments i aportacions de persones físiques i jurídiques, a més dels informes dels consistoris metropolitans i ens públics.
Sánchez recorda que “amb aquesta aprovació inicial, l’AMB exerceix les seves responsabilitats” i avança que amb el PDUM s’ha treballat per una “transformació de la metròpoli cap a un model amb una xarxa policèntrica i nodal, fugint de la dinàmica centre-perifèria que ha castigat a molts barris a ser la porta de darrere de la gran ciutat, i amb un model d’urbanisme sostenible compacte, que no és depredador de territoris, sinó regenerador de la ciutat ja construïda”.
Quatre eixos estratègics
El director de l’àrea de polítiques urbanístiques de l’AMB, Xavier Mariño, explica que, “després de 40 anys de vigència del PGM, calia una renovació del plantejament metropolità”. En aquesta línia, “es promou la redacció del PDUM” que, en part, també busca “donar resposta als reptes de caràcter global com el canvi climàtic, disrupció tecnològica, la transició energètica i les noves demandes socials i econòmiques”.
El PDUM, amb una projecció l’any 2050, busca donar resposta a les necessitats de la població de l’àrea metropolitana tenint en compte les capacitats de cada zona. Tal com detalla la cap del servei de redacció del PDUM de l’AMB, Mireia Peris, és un pla de “regeneració i reciclatge urbà que aposta per un sistema urbà policèntric a partir de quatre grans eixos estratègics”. En primer lloc, “pretén posar en valor la matriu biofísica i els serveis ecosistèmics que aporta”. En segon lloc, “treballa per garantir un sistema urbà policèntric basat en una trama d’avingudes metropolitanes i d’eixos verds que li donen suport”. La tercera gran línia és el plantejament d’un “full de ruta perquè els teixits residencials i activitat econòmica puguin ser ordenats urbanísticament garantint qualitat urbana, cohesió social i habitabilitat de tots ells”. Per últim, el PDUM “fa propostes al voltant de les grans infraestructures de la mobilitat o serveis tècnics per garantir que el model es desplega i s’implementa amb una major eficiència i sostenibilitat“.
Les propostes del nou Pla
El nou Pla director urbanístic metropolità projecta una ciutat metropolitana amb una estructura urbana i socials que funcioni a partir d’un sistema de vies estructurants com avingudes metropolitanes, carrers, connectors i camins; un sistema de parcs i eixos verds; centralitats i equipaments.
D’una banda, les vies estructurants esdevindran el suport de la mobilitat sostenible a l’àrea metropolitana i garantiran la qualitat de l’espai públic i l’estructura dels teixits urbans. L’objectiu és deixar enrere l’ús de vehicle privat i apostar pel transport col·lectiu o no contaminant. Aquest sistema de vies oferirà una vertebració real entre teixits i municipis a partir de la mobilitat sostenible, però això no vol dir que substitueixi les xarxes de mobilitat que ja existeixen i que van ser marcades pel PMMU 2019-2024. La intenció és que les pròximes versions d’aquest pla estiguin enfocades en integrar les xarxes de mobilitat de manera transversal.
Aquestes vies estructurants es divideixen en quatre. En primer lloc, deu avingudes metropolitanes que sumaran una longitud superior als 240 quilòmetres per unir els municipis metropolitans i que estan pensades per al transport públic en superfície, com autobús ràpid o tramvia. En segon lloc, els connectors estructurants, enfocades al trànsit rodat que connecten nuclis urbans i travessen espais oberts (per exemple, la carretera de Gavà a Begues). Després, es plantegen els carrers estructurants, els quals, amb l’objectiu de funcionar com a malla i donar cobertura al territori, s’encarreguen de vertebrar els teixits urbans i facilitar la connexió amb les avingudes metropolitanes. Per últim, els camins estructurants uneixen els espais oberts amb traces patrimonials i enllacen amb els eixos verds dels assentaments urbans.
D’altra banda, el PDUM parla de noves centralitats i equipaments estructurals. La idea és fomentar tots els punts singulars que hi ha a l’àrea metropolitana i que funcionen com a pols d’atracció de persones per les activitats que s’hi duen a terme.
Intermodalitat de transport i projecció d’una xarxa d’avingudes metropolitanes
Un dels principals objectius del Pla director urbanístic metropolità és que, de cara al 2050, el 50% dels desplaçaments a la metròpolis es facin a peu o en bicicleta i el 30% en transport públic, a la vegada que es vol reduir l’ús del vehicle privat a la meitat. Per això, es vol adaptar les xarxes infraestructurals existents i plantejar-ne de noves basades en l’eficiència i la sostenibilitat.
Les tres grans actuacions que proposa el PDUM: un canvi en els sistemes d’autopistes i autovies que passi de la superposició de dos models (vies radials segregades i vies de circumval·lació que formen les rondes) a utilitzar les rondes per distribuir i gestionar el trànsit a la ciutat central; combinar la xarxa viària segregada i les avingudes metropolitanes i actuacions en els principals colls d’ampolla que funcionen com a nodes viaris per permetre la continuïtat de les avingudes metropolitanes.
Habitatge sostenible
El Pla director urbanístic metropolità busca millorar l’accés i el manteniment a l’habitatge, millorar l’estat del par residencial i protegir l’ús residencial. Una de les propostes més destacades és l’augment de més de 120.000 habitatges assequibles estables fins al 2050 en comparació als que hi ha avui dia, i 62.000 d’aquests serien de lloguer social. Amb això, la intenció és aconseguir que el 10% dels habitatges principals de l’àrea metropolitana siguin assequibles estables.
El PDUM, per poder garantir la millor del parc d’habitatge, proposa dues eines. Primer, les estratègies en sòl urbà basades en la rehabilitació i la recomposició. I, segon, identificar els àmbits de regeneració urbana, els quals necessiten actuacions més integrades.
Transformacions urbanes i impuls de noves centralitats
La ciutat metropolitana del futur ha de ser policèntrica i, per tal de potenciar alguns indrets concrets fora de la ciutat central, el Pla director urbanístic metropolità assenyala unes àrees de centralitat per les quals es puguin distribuir llocs d’activitat i de residència, equilibrar les oportunitats de dotacions apropar les xarxes de mobilitat sostenible. El document també fa referència a espais d’oportunitat i preveu actuar sobre els barris més vulnerables pel que fa a habitatge i activitats econòmiques.
El PDUM aprofundeix en tres tipus d’actuacions de transformació d’interès metropolità. D’una banda, identifica 15 noves centralitats que augmentaran el reequilibri a l’àrea metropolitana i que es divideixen entre 7 d’ordenades i 8 de no ordenades. En les primeres, les directrius, finalitats i funcions s’implementen directament mitjançant l’instrument de desenvolupament urbanístic o de planejament derivat que correspongui. Aquestes centralitats ordenades són la Cruïlla Sant Boi, Porta Diagonal, la Torrassa, Quatre Camins, Riera de Palau, Montgat i Besòs Central. En segon lloc, les no centralitats no disposen encara d’una proposta ferma i necessitaran un pla director urbanístic concret per detallar-ne les característiques. Es tracta de Prat Nord, Porta Delta, Baricentro, Montcada Bifurcació, Besòs-Gran Via C-31, Hospital General, TV3 Diagonal i Castelldefels UPC Estació. Hi ha tres centralitats que cal sumar a la llista, però que ja estan en desenvolupament: Biopol, Tres Xemeneies i Sagrera.
En segon lloc, el Pla director urbanístic metropolità fomenta el desenvolupament urbà amb els àmbits d’oportunitat metropolitans (AOM), que són àrees urbanes en llocs estratègics que, un cop transformades, poden encabir futurs creixements minimitzant l’ocupació de sòl i garantint una intensitat urbana adequada. En concret, s’identifiquen 80 espais.
I, per últim, hi ha els àmbits de regeneració urbana (ARU), els quals no requereixen de nous desenvolupaments i ajudarien a millorar el medi urbà i la cohesió social dels teixits existents. El Pla director urbanístic metropolità els divideix entre ARU residencials (grans àrees urbanes o barris amb predomini d’activitat residencial) i les ARU d’activitat econòmica (zones especialitzades en l’activitat econòmic, però amb diversos dèficits).
Impuls de la infraestructura verda
El Pla director urbanístic metropolità també dibuixa una Barcelona metropolitana del 2050 renaturalitzada i dona importància a la protecció d’espais naturals i agraris del territori i proposa una xarxa de parcs i eixos verds que integren la natura a la metròpolis que ajudi a millorar la qualitat de vida davant les altes temperatures i la contaminació de l’aire. L’ordenació de la infraestructura verda és imprescindible per al desenvolupament urbà i, davant d’això, el PDUM considera quatre actuacions principals: la preservació dels espais oberts, la recuperació de l’activitat agrària, la millora del cicle integral de l’aigua i l’establiment d’una xarxa de verd urbà interconnectada amb el seu entorn.
L’estratègia és generar un sistema d’espais naturals i seminaturals que ajudin a combatre els efectes del canvi climàtic, a evitar riscos i garantir la prestació de serveis ecosistèmics i millorar la qualitat de vida dels ciutadans de l’àrea metropolitana. Algunes de les principals actuacions del PDUM es projecten en els espais oberts amb àrees nucli, connectors passera i mosaics agroforestals (amb una extensió que assolirà més de 32.000 hectàrees i un creixement del 4,21 del sòl no urbanitzable), l’estructura blava, en què es distingeixen connectors fluvials, eixos blaus urbans i canals d’aigua metropolitans, entre altres; i, per últim, l’estructura verda, que inclou eixos verds estructurants, camins i espais lliures estructurants.
Impuls de l’activitat econòmica
L’activitat industrial en els polígons està protegida dins del Pla director urbanístic metropolità i prohibeix l’ús residencial en aquestes zones. També queda garantit un mínim del 30% de l’ús productiu en aquests polígons especialitzats i assegura el manteniment del sostre existent en qualsevol operació de transformació. En aquests espais, el PDUM aprofundeix en diverses propostes com facilitar la localització de l’activitat logística i el transport de mercaderies, la promoció d’activitats intensives en ocupació en punts amb bona accessibilitat al transport col·lectiu, la dotació de transport públic i elements per a la mobilitat sostenible als polígons industrials i l’adopció de criteris de sostenibilitat en aquestes àrees.
Les dotacions i el metabolisme urbà
Les dotacions són serveis imprescindibles i necessaris que fan possible que la vida quotidiana es pugui desenvolupar. En aquest àmbit, el Pla director urbanístic metropolità projecte actuacions dividides en quatre eixos. La prestació de serveis dotacionals i que aquesta estigui garantida tant a escala metropolitana com a la dels equipaments bàsics. Una xarxa interconnectada, gràcies a les vies estructurants i els eixos verds del PDUM, també possibilita l’articulació del sistema de dotacions i reforça els espais de vida quotidiana de la metròpolis. Aborda també la distribució dels espais lliures mitjançant una xarxa estratègicament planificada d’espais verds que ofereix i apropa els serveis ecosistèmics. Finalment, la transformació urbanística facilitarà la localització de noves reserves de sistemes per combatre la falta de dotacions de l’entorn.
El PDUM també té en consideració la importància que el nou model metropolità es desenvolupi tenint en compte el canvi climàtic i respectant el medi ambient. Per això, aposta per assolir un territori eficient en l’ús de recursos i que disposi d’habitatge sostenible a partir de quatre requisits: una infraestructura verda que preservi els recursos, una estructura urbana i social eficient que propiciï l’autocontenció i les relacions de proximitat, un model de mobilitat sostenible i baix en emissions on es prioritzi la mobilitat activa i el transport públic i una ordenació del teixit urbà que garanteixi la reducció de demandes en edificacions i activitats.
