Els robatoris de cablejat de coure són un dels grans problemes de la xarxa de Rodalies, ja que provoquen retards o aturades en el servei ferroviari i perjudiquen els usuaris, que ja se senten maltractats històricament per les deficiències de la xarxa. Segons dades del cos de Mossos d’Esquadra facilitades a El Món, des de l’any 2010 s’han produït prop d’un miler de sostraccions de coure a l’entramat viari català, especialment en les catenàries, és a dir, el cable aeri que forma part del sistema d’alimentació elèctrica dels trens. Una tendència que ha anat en augment en els darrers anys. Tot i que el gruix principal d’aquestes incidències es produeixen a les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que és la part de territori que concentra més interconnexions ferroviàries, el municipi en què s’han produït més robatoris de cablejat de coure en la darrera dècada és Lleida (Segrià): 69 casos en els últims catorze anys. Aquesta xifra és lleugerament superior als casos que s’han detectat en municipis amb més densitat ferroviària, com ara Barcelona, on s’han registrat 53 casos des de 2010, o l’Hospitalet de Llobregat, on se n’han registrat 51.
Segons les mateixes dades del cos policial, en el darrer any han repuntat lleugerament el nombre de casos de robatoris de cablejat de coure. Aquests es produeixen, generalment, en les infraestructures d’Adif -l’operadora que, a hores d’ara, gestiona els equipaments de Rodalies, tot i que pròximament entrarà en funcionament la nova empresa acordada amb el canvi de gestió del servei-, mentre que les incidències que es produeixen a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) són significativament menors. Concretament, entre el mes de maig de 2023 i l’abril d’enguany, s’han denunciat 199 sostraccions de coure a Adif, un 31% més que en el mateix període de l’any anterior, mentre que ‘només’ 13 casos a FGC. Cal tenir en compte, també, que aquestes xifres no eren usuals anys enrere, ja que, tal com queda apunten les dades dels Mossos, entre el 2016 i el 2022 -amb el període de confinament per la Covid inclòs- els robatoris de cablejat de la xarxa ferroviària catalana no superaven la quarantena. En canvi, l’any passat es van duplicar.
Les conseqüències dels furts de coure
A més de l’afectació del servei, hi ha també conseqüències econòmiques. De fet, la sostracció de cablejat conductor del passat 12 de maig a l’estació de Montcada Bifurcació -coincidint amb la celebració de les eleccions catalanes- que va paralitzar el país ha suposat un cost de 15 milions d’euros dels treballs de reparació. Tot plegat mentre els usuaris veuen com el funcionament habitual de les línies que fan servir canvia substancialment, amb esperes i trajectes més llargs, retards o, fins i tot, la necessitat de combinar el transport viari amb transport per carretera.
De fet, és principalment pel malestar dels usuaris amb el funcionament del servei que les autoritats policials, que són les responsables d’investigar els robatoris, van acordar el passat mes de maig, després del desgavell a causa de l’incident a Montcada, “millorar la coordinació amb els operadors ferroviaris a l’hora de comunicar els incidents en temps real i derivats de les caigudes de tensió de les línies elèctriques”. Consideren que, treballant braç a braç amb els operadors del servei, els retards que s’ocasionen a causa de robatoris de coure podrien disminuir. A banda, des dels Mossos també s’han compromès a “intensificar les tasques de detecció” de grups organitzats que dediquen la seva activitat delictiva a aquesta mena de robatoris per anar a l’arrel del problema. Segons les mateixes dades policials, però, entre el maig de 2023 i l’abril de 2024 es van detectar 5.885 fets relacionats amb el coure -no exclusivament robatoris a Rodalies-, però només se’n van resoldre 601.
El principal motiu de l’augment de robatoris de coure
Des dels Mossos d’Esquadra apunten que un dels principals motius pels quals s’ha incrementat significativament el nombre de robatoris de coure que s’han produït a Rodalies en els darrers anys és l’augment dels preus d’aquest material: “La sostracció de coure és un fenomen delictiu que traspassa fronteres amb un fort impacte internacional i que està relacionat directament amb el preu d’aquest metall que actualment està en un dels valors màxims registrats en els darrers anys: 9,5 euros el quilogram“, apunten des del cos policial català. Asseguren que, des de l’any 2010, “hi ha una relació directa” entre l’increment de preu del coure i l’augment de robatoris.
A banda, els Mossos també detallen que aquesta mena de delictes es produeixen, principalment, en punts d’accés a la via “poc vigilats” o sense vigilància. De fet, és per aquest motiu que no acostuma a haver-hi testimonis dels fets, motiu pel qual és força complex identificar els autors del furt. Els dos punts de la xarxa ferroviària on es produeixen aquestes sostraccions de coure són les catenàries -les quals despengen i, un cop a terra, obren el cablejat amb una radial per obtenir el coure de l’interior- i el cablejat de la senyalització, és a dir, semàfors i altres senyals de trànsit. En aquest segon element, els autors dels fets acostumen a cremar l’embolcall del cablejat -que és on Adif col·loca el seu logotip- per evitar que es puguin identificar en cas de ser interceptats per la policia. Diverses estratègies d’organització que porten els Mossos a creure que la “majoria” de persones que es dediquen a sostreure coure actua en grup: “En cada sostracció participen entre dues i quatre persones”.
