La forta crisi a Rodalies s’ha convertit en un dels grans entrebancs del govern de Salvador Illa, que ha vist en les darreres setmanes com l’oposició s’ha unit en bloc per reclamar millores urgents per al servei. L’oposició, inclosos els seus socis d’investidura, l’ha forçat a enfrontar-se al primer ple monogràfic de la història sobre Rodalies, que arrenca aquest dimarts a la tarda i acabarà dijous a la tarda. I l’executiu hi arriba, també, sota la pressió de les queixes dels usuaris que, farts de patir cada dia les conseqüències de la desinversió acumulada en la xarxa ferroviària catalana, han deixat de banda la resignació, han esmolat les eines, i s’han posat en peu de guerra, tal com s’ha vist durant el cap de setmana. Davant els embats d’uns i altres, l’executiu català demana paciència a la ciutadania: “Hem començat a posar els pilars per tenir les Rodalies que Catalunya es mereix, però no serà ni ràpid ni fàcil”, afirmava la consellera Sílvia Paneque durant la comissió de Territori de la setmana passada. Però la paciència dels usuaris ja ha arribat al límit, tal com s’ha demostrat amb les manifestacions multitudinàries d’aquest cap de setmana -que es podrien tornar a repetir-, motiu pel qual reclamen mesures urgents.
El pla de contingència signat per la conselleria de Territori i el grup Renfe inclou un capítol per la millora de la informació i l’atenció als usuaris. Concretament, estipula la instal·lació de “cartelleria digital” a les estacions –270 monitors en una vuitantena de parades–, la renovació dels equips d’informació de les estacions –principalment, megafonia– i l’actualització de les màquines de venda. Un conjunt de mesures que, segons els terminis fixats pel departament, es duran a terme al llarg d’aquest 2025. Un plantejament que els usuaris veuen amb bons ulls: “Per facilitar-nos la informació no calen grans infraestructures. Amb una mica de voluntat política es pot fer“, argumenta la membre de la plataforma Salvem l’R2 Nord Anna Mas en conversa amb El Món. “Millorar els sistemes d’informació és l’aspecte més senzill de resoldre, i ja tindrà alguns beneficis”, coincideix el vicepresident de la plataforma de Promoció del Transport Públic (PTP), Carles Garcia. Ara bé, aquestes mesures no són suficients per pal·liar la crisi que colpeja el servei de Rodalies.
Una qüestió de voluntat política
Les diferents entitats d’usuaris consultades mantenen que un dels aspectes fonamentals per resoldre a curt termini alguns dels problemes de Rodalies és la “voluntat política” de les administracions, tant la catalana com l’espanyola, totes dues controlades pels socialistes. “Entenem que és molt necessari fer obres, i que anys de desinversió els han esclatat a la cara, però cal un pla B”, apunta la portaveu de la plataforma Trens Dignes, Cinta Galiana, que reclama més “voluntat política per equilibrar el territori”. En aquest sentit, però, la representant de l’entitat de les Terres de l’Ebre creu que l’executiu de Salvador Illa ja està fent les primeres passes, especialment amb el nomenament de dos perfils tècnics a la cúpula directiva de Renfe consensuats amb la Generalitat: la incorporació de Josep Enric García Alemany, enginyer de camins i exdirector general de l’EMT de València, com a director operatiu; i Uli Wessling Tolon, enginyer de camins i amb dilatada experiència a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), com a nou gerent d’operacions de Rodalies. “Incorporar dos enginyers a Renfe és una bona notícia”, assevera Cinta Galiana.
En aquesta línia, la membre de la plataforma Salvem l’R2 Nord també considera que és “qüestió de voluntat política” augmentar les freqüències de pas de les línies: “Que la gent vagi atapeïda en les hores punta és un problema de gestió. Es podrien posar més vagons en els trens d’aquestes hores”, argumenta Anna Mas, que reclama “més inversió” i “més freqüència” per a la línia que connecta l’aeroport del Prat amb l’estació de Maçanet-Massanes. Una idea que també comparteixen des de la PTP, que consideren que “seguir al peu de la lletra el programa d’inversions” pactat amb el Ministeri de Transports, en mans d’Óscar Puente, i “les promeses institucionals” és clau per revertir les mancances endèmiques del servei ferroviari català.
Tot i això, Carles Garcia admet que és una solució que no es notarà “en pocs dies o mesos”: “Cal seguir treballant en les obres i la inversió”, assevera. Per la seva banda, el portaveu de la plataforma Perquè No Ens Fotin el Tren, Marc Janeras, denuncia la “negligència” i la “deixadesa” de les operadores ferroviàries i lamenta que, ara, es busquen solucions a “curt termini”, però que ja arriben tard: “Anem amb massa anys de retard”, recorda el portaveu de l’entitat que defensa l’R3. Per a l’usuari habitual del servei de Rodalies, la manera de resoldre aquesta “deixadesa” és “canviar la mentalitat” que té l’administració sobre el servei de Rodalies: “És l’única manera perquè funcioni”, exclama Janeras.
La Moncloa s’aferra a la inversió
Davant les reclamacions constants i les queixes dels usuaris afectats, el govern espanyol s’espolsa les puces del caos ferroviari i s’aferra a les dades sobre les inversions que l’executiu de Pedro Sánchez assegura que ha realitzat en els darrers anys. “No nego que a Catalunya hi ha hagut un dèficit d’inversió durant molts anys, però no estem de braços plegats. L’increment de les inversions és innegable”, reblava Óscar Puente durant sessió plenària del Congrés dels Diputats de dimarts de la setmana passada. Ara bé, les mateixes dades d’execució pressupostària del Ministeri d’Hisenda confirmen que l’Estat espanyol només ha executat una tercera part de les inversions ferroviàries previstes per a Catalunya entre el 2015 i el 2022 -bona part dels anys amb Pedro Sánchez al capdavant de la Moncloa.
En detall, en aquest període de temps, es van projectar inversions a la xarxa ferroviària de les demarcacions catalanes per valor de 6.194 milions d’euros, però la despesa real va acabar sent de 2.171 milions d’euros. És a dir, un 35,1% del total, que se situa per sota de la mitjana espanyola. Ara, però, sembla que la desinversió comença a revertir-se a poc a poc, ja que dels 5.500 milions que preveu el Pla de Rodalies 2020-30, se n’han adjudicat prop de 4.000 i ja se n’han abonat 1.500 milions d’euros. És precisament per aquest motiu que actualment s’estan duent a terme unes dues-centes actuacions per millorar el funcionament del servei: “Durant moltes dècades no s’ha fet absolutament res, i ara ens toca patir les conseqüències”, lamenta Carles Garcia.
Potenciar el tren per sobre el transport per carretera
Els representants de les plataformes d’usuaris del transport públic català coincideixen que el Govern ha de centrar els seus esforços a potenciar i millorar el servei ferroviari, ja que recorden que el tren és la millor alternativa de mobilitat a l’emergència climàtica. És precisament per aquest motiu que consideren que els plans alternatius de transport per carretera, que s’han posat en marxa durant els nombrosos talls per obres -tant el darrer al Camp de Tarragona com en les obres del desdoblament de l’R3-, han de ser una mesura temporal per pal·liar una situació concreta: “L’autobús ha de ser un suplement, no substituir el tren”, manté Marc Janeras. En aquest sentit, la membre de la plataforma Salvem l’R2 Nord també assegura que “el cotxe” tampoc és una bona opció de transport, perquè pateixes el col·lapse de les rondes a l’hora d’accedir a Barcelona.
Sigui com sigui, amb més informació, més freqüència o més vagons en els trens durant les hores de més afluència de passatgers, els usuaris necessiten respostes ràpides i contundents al caos diari que pateixen. I el govern de Salvador Illa també ha de trobar solucions efectives perquè la legislatura, tenint en compte que necessiten el suport d’altres grups polítics per tirar endavant les seves propostes al Parlament, no se’ls converteixi en un camí tortuós. De moment, però, hauran de retre comptes a l’hemicicle pel desgavell viscut en les darreres setmanes.
