“Se’n va la llum i desapareix tot“, neguitejava un taxista a les portes de l’estació de Sants, un dels punts negres del col·lapse que ha patit Catalunya aquest dilluns. Sense electricitat, com ha quedat més que demostrat des de si fa no fa el migdia, un país modern no és res. L’apagada general que ha desconnectat de la xarxa elèctrica el conjunt de la península Ibèrica, així com diversos països de la UE, ha dinamitat els tràmits i costums d’uns ciutadans que la donen més que per feta. Ha aturat els trens i vaixells i desconnectat els telèfons mòbils i els ordinadors d’internet. Hores després de la caiguda del servei, les seves causes encara romanen un misteri, i les autoritats polítiques s’han afanyat a demanar als ciutadans que evitin especulacions i que es guardin de la desinformació. Malgrat l’aturada monumental, les autoritats de l’Estat esperen revifar la connexió regular en les pròximes hores. El president de la Generalitat, Salvador Illa, de fet, ha apuntat a la seva darrera compareixença que espera “començar el dimarts amb normalitat” al conjunt del país, i haver recuperat la majoria dels serveis afectats per la incidència.
Amb més d’un 50% del Principat encara a les fosques, però, el Govern s’afanya a cercar explicacions per a una de les jornades més caòtiques que recorda el Principat des de la pandèmia. Segons ha explicat el director de Red Eléctrica, Eduardo Prieto, la batzegada ha estat causada per una “oscil·lació elèctrica” d’origen encara desconegut. En concret, l’operadora ha detectat una caiguda del 60% de l’entrada de potència a la xarxa passat el migdia, un daltabaix que hauria causat l’emergència posterior. En la seva darrera compareixença, Prieto ha sostingut que la desaparició d’aquesta tensió vindria causada per una desconnexió amb la xarxa francesa, que endolla la Península amb Europa. Tot i això, les causes encara no estan del tot clares: en una compareixença poc després del migdia, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que la Moncloa “no descarta cap hipòtesi” per esbrinar l’origen de l’incident. Les sospites a mitjans i xarxes socials han apuntat en diverses direccions, si bé les autoritats europees s’han afanyat a negar algunes de les més cridaneres. La Comissió Europea, poc després de les declaracions de Sánchez, ha negat que “hi hagi cap indici” per considerar que l’aturada del subministrament elèctric hagi estat fruit d’un ciberatac. “Per ara no hi ha res que ens faci pensar que ha estat una cosa intencionada”, explicava la vicepresidenta de la CE i exministra del govern de Sánchez, Teresa Ribera. Però ha afegit: “estem parant atenció a tot per restablir el servei”.
La crisi, més enllà del seu origen, ha estat també una font d’enfrontaments polítics. L’oposició, tant a Madrid com a Catalunya, ha saltat al coll de sengles executius socialistes per una resposta a l’apagada que han considerat deficient. En una extensa piulada al seu compte de la xarxa social X, el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, ha retret al Govern d’Illa que ha “anat tard i malament” en la gestió de la crisi. “En crisis d’aquesta magnitud, cal sortir abans i transmetre serenitat en moments massa propicis a l’especulació”, ha criticat Puigdemont. En un sentit similar s’ha expressat en declaracions a Televisió Espanyola, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo. El líder conservador estat especialment crític amb “l’absència d’informació sense precedents” que ha protagonitzat la Moncloa des dels primers talls de llum. “No veig raonable que en un país com aquest tres hores després de l’apagada no tinguem informació detallada sobre què ha passat”, ha sospitat, tot lamentant que “la desinformació s’ha anat acumulant” durant la jornada.
Entre els principals greuges que han patit els catalans durant la jornada, ha destacat l’absència de tots aquells serveis vinculats amb les tecnologies digitals. Entre altres, l’accés a efectiu: amb la desconnexió de la xarxa, la majoria d’establiments han perdut la capacitat de cobrar amb targeta. Amb els caixers automàtics inoperants, molts ciutadans han trobat impossible enfrontar les seves compres. Supermercats, farmàcies i altres comerços han patit una important escletxa en els seus ingressos, en alguns casos de milers d’euros només durant aquesta jornada. Serveis més bàsics, però, han romàs accessibles: segons el ministeri de Salut del govern espanyol, “no hi ha hagut incidències significatives” en hospitals i altres centres sanitaris. La majoria han funcionat amb normalitat gràcies als seus generadors interns, que han cobert la demanda generada pels serveis als pacients.
Caos ferroviari
Les primeres víctimes de l’apagada general al país han format part d’un col·lectiu ja de seu patidor: els usuaris del transport públic. En primera instància, centenars de persones han quedat aturades en els seus trajectes ferroviaris, amb les Rodalies, el metro de Barcelona i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya com a principals afectats. Des de la una del migdia, tant TMB com FGC han desallotjat els combois afectats. Pel que fa a Renfe, han replicat l’estratègia, si bé l’extensió de territori i el mal estat de les infraestructures ha alentit el procés. Segons ha informat en la seva darrera compareixença el president de la Generalitat, a les 19.30 del vespre encara quedaven cinc trens a l’espera d’assistència per part de les autoritats. Tota la frustració dels usuaris ha trobat el seu nucli a l’estació de Sants, que ha romàs tancada durant bona part del dia, i que ha rebut centenars de passatgers “desesperats” per arribar a les seves destinacions, sense possibilitat de fer-ho. Alguns, fins i tot, han explorat substituir els trajectes de llarga distància per travessies en taxi -una idea descartada ràpidament, atès que el cost del viatge Barcelona-Saragossa durant la crisi s’ha elevat fins als 600 euros, segons explicava un client a l’agència ACN-.
Malgrat que les autoritats han assegurat que la recuperació progressiva de la tensió elèctrica està assegurada, el transport ferroviari romandrà afectat, com a mínim, fins al dimarts. Ja en les primeres hores de la crisi, el ministeri de Transports del govern espanyol renunciava completament a recuperar la circulació de trens de mitjana i llarga distància durant aquest dilluns. En una compareixença poc després de l’apagada, el titular del departament, Óscar Puente, ha reconegut que “costarà molt recuperar els controls” dels vehicles afectats. Molts d’ells, a més, han perdut la connexió lluny de nodes ferroviaris, i hauran de ser traslladats pels tècnics d’Adif durant la nit. El destí de les Rodalies havia de ser més falaguer, i el mateix ministre assegurava que tornarien a estar operatives “dues hores després” del retorn de la llum. Ara bé, amb més de la meitat de Catalunya encara a les fosques, molts passatgers han hagut de renunciar als seus trajectes diaris. Les principals capitals del país, de fet, s’han vist obligades a habilitar diversos espais perquè els passatgers afectats puguin passar la nit. En el cas de Barcelona, l’estació de Sants és el principal, si bé l’ajuntament de Jaume Collboni també ofereix els poliesportius de l’Estació del Nord, Can Dragó i Can Ricart. S’hi afegeixen l’estació de Tarragona, que pren l’exemple del nucli barceloní, i el Palau de Fires de Girona, que oferirà 200 llits als desplaçats.
Els subministrament, enfonsats
A tocar del final de la jornada, Red Eléctrica comptabilitza la recuperació del servei en un 35% de la demanda total de l’Estat espanyol. Poc més d’un terç, doncs, dels nodes de consum elèctric han estat reactivats, a l’espera encara d’una recuperació completa que pot trigar hores. La desconnexió ha provocat un enfonsament històric de l’ús d’electricitat a tot l’estat, per sota de la meitat de l’esperat. La mateixa operadora energètica recollia a migdia una caiguda de més del 50% del consum diari -12.000 GW, respecte dels 27.000 de cada dia-, si bé la progressiva recuperació de les connexions ha elevat l’ús fins als 16.000 GW. Amb la llum, s’ha esfondrat l’ús d’altres subministraments estretament vinculats. Sense anar més lluny, el consum de gas natural a l’Estat a les dues del migdia -minuts després de l’apagada- ha esquinçat l’ús d’aquesta font d’energia: si en una jornada normal s’espera que les llars i negocis espanyols consumeixin més de 30 GW, la despesa final s’ha quedat als volts dels 10 GW. La nuclear també ha estat afectada: les principals centrals han perdut el subministrament elèctric durant diverses hores, tot i que la majoria l’han recuperat passades les 7 del vespre.
