Revolta trans a Catalunya: targeta sanitària contra el que posa al DNI

La Generalitat ha facilitat des de 2016 que 1.222 persones canviessin el seu nom a la targeta sanitària, 452 de les quals menors

Més d’un miler de persones transgènere ja han pogut obtenir a Catalunya una targeta sanitària amb el seu nom sentit, és a dir el nom que consideren que s’ajusta a la seva identitat de gènere, que no és necessàriament el que figura al DNI. D’acord amb les dades de la conselleria d’Igualtat i Feminismes facilitades a EL MÓN, des del 2016 s’han fet 1.222 canvis a nom sentit en targetes sanitàries de persones transgènere, en concret amb 452 de menors d’edat i 770 de persones adultes. Aquesta possibilitat ha representat per a moltes persones trans tenir per primera vegada un document oficial amb un nom diferent a l’obtingut en néixer, assignat en funció dels genitals molt abans que hagin pogut expressar quin senten que és el seu gènere.

El cas de la Cora, de 10 anys, és paradigmàtic. La seva mare, Ana Valenzuela, explica en conversa amb EL MÓN que ja de ben petita les primeres formes d’expressió de la Cora no s’ajustaven al sexe masculí que li havien adjudicat per les característiques físiques que tenia en néixer. “De petita, tot i que no la tractaven com una nena, ella es revoltava i parlava d’ella mateixa en femení”. Als 4 anys demanava sortir al carrer “amb la roba i complements que socialment pensem que són per a nenes”, fins que va arribar el dia que va dir prou. “Ens va dir que era una nena i que les seves amigues també ho eren”.

La determinació de la Cora era tan clara que els pares van començar a informar-se per poder iniciar el procés que permetés a la filla iniciar el que s’anomena com a “trànsit social”. Calia informar-ne l’escola, la família i tot l’entorn. L’Anna i el seu marit es van dirigir a la unitat de trànsit del Departament de Salut per conèixer quines possibilitats hi havia. Actualment l’Anna s’ha convertit en una activista de la causa i presideix l’associació de famílies de menors trans Crhysallis.

Ana Valenzuela és portaveu de l’entitat Chrysallis, de familiars de menors trans / MIREIA COMAS

L’antic nom de la Cora es va convertir en un element que dificultava el trànsit que la nena havia començat a fer. Quan anaven al metge i sortien a cridar-la ho feien amb el nom d’abans i es produïa una situació incòmoda. No era fàcil resoldre-ho, fins que la documentació oficial no adoptés el nom sentit per la Cora. Això es va poder solucionar a partir del 2016, quan la Generalitat, gràcies a la Llei contra l’homofòbia del 2014, va facilitar el canvi de nom a la targeta sanitària del CatSalut. Un procés ràpid i menys embolicat mentre no es pogués fer el canvi al DNI.

Qüestió de reconeixement social

Aquesta possibilitat de canvi de nom oberta pel Govern ha permès que cada visita al metge no es convertís en un mal tràngol per a la nena. “Ens vam informar i vam veure que podíem fer aquest canvi a la targeta sanitària tot i no tenir el canvi de nom fet al DNI: ho vam fer i això va significar moltíssim per a ella”. Finalment disposava d’un document oficial amb el seu nom i podia anar tranquil·la a les revisions de pediatria anuals. “Es veuen com a persones reconegudes a nivell social, integrades dintre de la societat”.

Aquesta via catalana pel canvi de nom no existeix a la majoria de comunitats autònomes. A Catalunya es permet que tota persona, independentment de la seva edat i encara que no tingui el canvi fet al registre civil, pugui fer el canvi al nom sentit. Actualment es treballa en l’avantprojecte de llei del govern espanyol de la llei trans i LGTBI, que permetrà fer el canvi a persones menors, però actualment la llei diu que per fer-ho s’ha de ser major d’edat, tenir nacionalitat espanyola i acreditar dos anys d’hormonació. “La canalla no passa cap procés d’hormonació!”, s’exclama la mare de la Cora.

La Cora, amb 10 anys, ha resolt el problema amb el seu antic nom al principi de la seva vida, de manera que els mals tràngols que hagi pogut passar a les sales d’espera del metge quan la cridaven per entrar a la consulta potser quedaran oblidats relativament en poc temps. En canvi, aquest no és el cas de la Patrícia Caballero, una dona trans prejubilada de 64 anys que viu al poble de Bagà, al Berguedà. Curiosament el nom de Patrícia, el seu nom sentit, l’acompanya des dels 10 anys. “Amb deu anys tenia molts conflictes per com m’anomenaven els pares i a l’escola i com volia que em tractessin”, explica en conversa amb EL MÓN. Tenir aquest debat intern el 1967 va ser dur: “La informació que hi havia al món era pràcticament nul·la, per tant era una decisió importantíssima”.

Un mal tràngol a la sala d’espera

“El nom de Patrícia m’acompanya des dels 10 anys, cada nit en anar a dormir repassava les coses que havia fet i m’acompanyava la Patrícia, que era la persona que habitava dins meu sense saber jo què passava exactament”, explica. La situació a la consulta del metge havia estat molesta tot el temps en què va haver de conviure amb el seu aspecte de dona trans i un nom administratiu que feia referència a algú per qui la Patrícia no responia: “Quan estàs esperant que et cridin i en lloc de Patrícia et criden per Antonio o Jesús incomoda molt realment, per a ells ets un número i una estadística i es basen en això: no et poden cridar amb un nom diferent al que figura a l’historial mèdic”.

La Patrícia passejant pel seu poble, Bagà / JORDI BORRÀS

El canvi a la targeta sanitària va arribar abans que el canvi que va poder fer més endavant al DNI, i va solucionar un conflicte que tenia cada cop que anava al metge. Ana Valenzuela, de Chrysallis, també apunta aquest problema: hi ha persones que poden arribar a no voler anar al metge pel fet que no se’ls pot anomenar pel nom amb el qual s’identifiquen i no l’administratiu. “Això ho canvia absolutament tot —diu la Patrícia—, la targeta sanitària ve a cobrir un buit entre el sentiment de persones que canviem el rol, el gènere i el sexe”. En el seu cas ha canviat rol i gènere sense haver passat per cirurgia. “La targeta ve a cobrir aquest espai en què comences a fer una hormonació per al trànsit personal i es fa incòmode a la sanitat pública que et continuïn dient Antonio per molt que el teu físic acompanyi una determinada posició”.

La Patrícia creu que alguna cosa es mou ja en l’àmbit sanitari i que els sanitaris comencen a veure que no cal que l’historial reflecteixi “veritablement el nom que tu vols” perquè les persones trans viuen “un procés”. El canvi de nom de la targeta sanitària és ràpid, es pot sol·licitar a través dels consells comarcals i qualsevol persona a partir dels 5 anys. “No és un caprici si es demana el canvi de nom, el 99% el demanem perquè hi ha una raó fonamental que ho sustenta”, remarca la Patrícia.

La secretària general d’Igualtats, Mireia Mata / JORDI BORRÀS

Des de la conselleria d’Igualtat i Feminismes, la secretària general d’Igualtats, Mireia Mata, defensa aquesta possibilitat de canvi de nom a la targeta sanitària, molt útil en el cas de menors en àmbits com els clubs esportius o a les escoles. “A l’escola, si no tens cap documentació que digui que el Carles ara és la Jordina, a aquella criatura quan passin llista cada dia li diran Carles en lloc de Jordina i això fa mal als nens i a les famílies”, diu Mata en declaracions a EL MÓN.

“El document més fàcil de canviar és la targeta sanitària, com que no tenim república el document d’identitat catalana més fefaent és la targeta sanitària”, sosté. El canvi de nom aporta “molt de relax en el dia a dia” de les famílies amb fills o filles trans. Actualment, afirma Mata, “no hi ha cap centre educatiu de primària o secundària a Catalunya on no hi hagi persones trans”. “Poso la mà al foc, cap ni un, seguríssim”, reitera. Cada curs hi ha nens i nenes que “fan el seu itinerari, que estan en fase de dubte i que poden tornar i nosaltres l’únic que volem és assegurar que les persones no són víctimes de discriminació o bullying“.

Comentaris

    Pep 05/09/2021 7:48 pm
    Hi ha molts transexuals especialment a països àrabs o asiàtics que no en poden gaudir del canvi de nom, s´hauria d´ajudarlos fent campanyes per a drets dels transexuals i homosexuals al Marroc, i un curs introductori d´homosexualitat als inmigrants afganesos.
    Vendetta 05/09/2021 11:15 pm
    Y els ke es sentan hipopotams ke e? Y els mescla de ampollas de aigua y hiena ke te ke posar al dni? Aixo será molt complicat el millor atendre a la biologia nen, nena y de gran ja es veura, caballet de mar girasol ampolla vi etcetcetc
    Vendetta 06/09/2021 12:23 am
    No censureu hippys de kk
    Anònim 06/09/2021 1:09 am
    "el que posa al DNI" El DNI no és un ésser viu i no pot posar res, en tot cas indica. Podríeu llogar becaris una mica menys rucs que fossin capaços d'escriure en català

Respon a Anònim Cancel·la les respostes