Tossa de Mar. Un emblema dels municipis turístics de Catalunya. Símbol de la Costa Brava. És divendres al matí. Un matí radiant. Fa calor. Segurament fa un any estava replena de turistes. Però ara tot està quiet, immòbil. De ben segur que hi ha més tranquil·litat ara que la que hi va trobar Ava Gardner ara fa 70 anys. Aquella tranquil·litat clandestina que la va animar a fer margeres amb Mario Cabré i a neguitejar Frank Sinatra. Ara el glamour el configuren una patrulla amable de la policia local i un home que va a buscar el pa. Tots dos trenquen el decorat de la vila vella. A la platja només gavines i una màquina que esgarrapa la sorra. Al Castell, tres membres de la brigada fent una reparació. És l’efecte coronavirus.

Un carrer emblemàtic de Tossa regala una imatge inèdita Jordi Borràs
L’impacte de la crisi sanitària és evident. Però, sobretot, pel que fa a la seva derivada principal: la imminent crisi econòmica en un municipi que viu del turisme. És el paradigma de la crisi que treu el nas després de superar el pic de la crisi sanitària sense cap defunció comptabilitzada. Tossa apareix al mapa de color del departament de Salut com una illa al marge de la pandèmia. No arriba a sis mil habitants i només tres casos detectats. Tots tres superats, tot i que en un moment van ser quatre, però va ser un error aritmètic. Una diferència substancial amb la veïna Lloret de Mar o amb municipis similars. De fet, els dels pocs municipis de la seva mida poblacional que apareixia de color blanc en el tràgic mapa de colors del departament de Salut.

Un establiment recorda l’estada d’Ava Gardner i Sinatra a Tossa Jordi Borràs
El secret de l’èxit és, segons la seva alcaldessa, la hiperactiva i perspicaç Imma Colom, posar la bena abans de la ferida. Sobretot fer cas i parar l’orella als experts. De fet, Colom és metgessa i s’explica amb senzillesa, sense impostar i sense escafalls. “Hem tingut la sort i encert d’avançar-nos”, detalla. Com exemple, els test que s’han fet a la policia, que compta amb 28 efectius. Els test i el material de protecció també són la gran preocupació, tot i que entre la Diputació de Girona, l’Ajuntament i particulars han pogut cavar una bona trinxera.

La platja de Tossa, inèdita Jordi Borràs
La residència, la clau
A Tossa van començar la prevenció molt aviat, i gràcies a la direcció de la residència geriàtrica, on hi ha 35 residents. La directora de la residència es diu Natatxa Moreno. Una dona amb una història peculiar. És llicenciada en Matemàtiques i va néixer a Rússia. Moreno va demanar a l’alcaldessa prendre mesures el mes de gener perquè “aquell virus de Wuham no li feia cap gràcia”. “Era massa aviat i no ens haurien entès, però tot i això van recollir material”, explica Colom en conversa amb El Món. “El mes de febrer ja vam plantejar tancar les visites i l’hospital de dia, una decisió que no podíem prendre directament però sí que vam començar a restringir”, comenta.
El 9 de març ja van limitar les visites als usuaris de la residència i van ordenar un protocol d’higiene i prevenció. El 13 de març es va publicar el decret d’alcaldia que establia les mesures generals a tot el poble per a la contenció del virus. En aquesta línia, la residència, que podia ser el punt més dèbil, va fer un pla de confinament del personal. De fet, hi ha des del mes de març quatre persones de l’equip confinades dins la residència: la directora, la cap d’auxiliars i dues auxiliars. Només hi han hagut dos pics de febre que van fer disparar les alarmes i que els tests van donar negatiu. “Buf, cada dia que truco per saber el balanç és un neguit”, admet l’alcaldessa.

L’alcaldessa explica amb tot detall el pla i la preocupació per la crisi sociosanitària Jordi Borràs
L’altre punt calent és el CAP de la població. També es manté com un bastió. La dinàmica al CAP ha estat diferent perquè cal pensar en la situació “post-traumàtica” que patirà el municipi quan passi l’epidèmia. Al CAP s’han organitzat per evitar visites presencials i el repartiment de torns amb els ambulatoris de Lloret, Tossa i Palafolls, de manera que tanquen a la tarda i així hi ha personal per a tothom. Cal tenir personal descansat i a la reserva.

Una imatge que mostra la desertització del motor econòmic de Tossa Jordi Borràs
El turisme, la gran crisi
Tossa és el paradigma d’una part clau de l’economia catalana: el turisme.El sector representa el 12% del PIB i un 14% de l’ocupació. En poblacions com aquesta el percentatge se supera amb escreix, per no dir que és el motor principal. La situació no és fàcil. El Govern ha preparat un pla de contingència de 3,5 milions que és la xocolata del lloro. La gestió pèssima de la crisi sanitària fa que l’Estat espanyol no sigui fiable per als turistes. Així que la demanda de turisme estranger no la pot controlar la Generalitat.
La mateixa consellera d’Empresa, Àngels Chacón, admetia divendres que el coronavirus ha tingut un “impacte duríssim” en el turisme. Per molt turisme interior que hi hagi és impossible compensar la manca de turisme estranger. La gravetat de la situació va obligar que aquest divendres el president Quim Torra celebrés una trobada amb agents del sector turístic per consensuar mesures, com han fet a Itàlia.

Una bici solitària en una Tossa solitària Jordi Borràs
I no només és la crisi econòmica, sinó la social que s’esdevindrà. “El desastre de temporada turística, inexistent sense Setmana Santa, provocarà un daltabaix social que requerirà d’una quantitat ingent d’esforços de l’atenció primària”, alerta. “Depressions, suïcidis, addiccions…. aquí ho patirem”, rebla l’alcaldessa. “A més del xoc prostraumàtic de qui hagi perdut gent sense poder-la acomiadar”, afegeix Colom. De fet, l’alcaldessa ha d’anar interrompent la conversa perquè té una reunió per videoconferència per agilitzar les ajudes socials urgentíssimes i una llarga trobada amb el gremi d’hosteleria. Sobre la taula un pla de mesures fiscals que volen amortir la patacada. “A nivell poblacional hem contingut la pandèmia, però la crisi forta és la que ens arriba ara”, insisteix Colom. Una opinió compartida per la poquíssima gent que durant el matí deambula pel poble camí de l’estanc, la farmàcia o el súper. Els restaurants tancats. En algun hi ha gent a dins però amb tot cap per avall i netejant. Hi ha un ambient trist. Els carrers buits i els calaixos, tancats.
La magnitud de la tragèdia es constata en què s’ha arribat al mes d’abril sense Setmana Santa, i s’ha hagut de suspendre la Fira del Vermut, la Marató -que per primera vegada se celebrava-, el festival de Blues i el 70 aniversari de l’aprofitada visita d’Ava Gardner. L’estela de Pandora i l’holandès errant sempre viurà a Tossa. De fet, hi ha una generació de tossencs que, pel que expliquen, absolutament tots van ser presents en la batussa entre Gardner i Sinatra. Si la màgia, l’encant i l’atractiu, com les antigues Mares de Déu, han protegit la vila de la pandèmia, “ara caldria que l’esperit d’Ava ajudés a atemperar la crisi econòmica que ja ensenya les dents”, explica una senyora simpàtica, bronzejadíssima, que passeja el gos mentre pipa una cigarreta. Més que una qüestió de fe és una qüestió de necessitat. L’altra tragèdia de la COVID 19.

Un dels carrers típics de Tossa, ocupat només pel sol Jordi Borràs