El ministeri de Sanitat ha detectat de vuit casos sospitosos de verola del mico a Espanya, segons ha informat fonts del departament que lidera Carolina Darias. Malgrat que tots els casos presenten una simptomatologia compatible amb la malaltia, el diagnòstic s’haurà de confirmar amb una analítica. El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón, ha assegurat que “no és probable” que hi hagi una “transmissió important” de casos, però que no es pot “descartar”.
La verola del mico és una malaltia que no es considera “particularment contagiosa entre persones” i que la seva transmissió entre humans és “limitada”. El quadre clínic inclou febre, mal de cap, dolor muscular, inflamació dels ganglis i cansament. Uns quants dies després es desenvolupa una erupció a la pell de color rosat que acostuma a sorgir primer a la cara i després s’estén cap a altres parts del cos.
Tot i que la majoria de pacients es recuperen passades un parell de setmanes, en alguns casos s’ha desenvolupat una forma greu de la malaltia. Actualment, no existeix cap vacuna ni tractament específic contra la verola del mico. L’únic tractament que es pot receptar és per alleugerir els símptomes. Al Regne Unit s’han detectat quatre casos en persones que no tenien historial de viatge a zones de risc i a Portugal n’hi ha tres de confirmats, dos pendents d’analítica i 15 en investigació. Simón ha assegurat que la prioritat és detectar l’origen de la infecció, que molt probablement ha arribat d’Àfrica.
D’on surt la verola del mico?
La verola del mico és una malaltia viral poc freqüent que es transmet d’animals a persones. Els primers casos es van detectar a la dècada dels 70 a la República Democràtica del Congo i des de llavors s’ha anat estenent a altres països de l’Àfrica. Els principals responsables de la seva propagació són els ratolins silvestres, tot i que també es pot agafar amb el contacte amb mones i esquirols.
La transmissió secundària s’acostuma a produir perquè una persona entra en contacte amb secrecions de les vies respiratòries o lesions cutànies d’un infectat. Algunes investigacions apunten que es podria contagiar a través d’objectes contaminats, com la roba de llit. Una de les particularitats de la malaltia és que no acostuma a afectar a majors de 50 anys, ja que la majoria estan vacunats contra la verola, que es va declarar oficialment erradicada el 1979.
