La reforma de l’estatut marc dels professionals del sistema sanitari, la qual continua dilatant-se a la Moncloa, ha tornat a posar sobre la taula una de les reclamacions que fa anys que el col·lectiu d’infermeres exigeix: la reclassificació professional. Els diferents sindicats d’infermeres del país ja fa temps que reclamen que se les col·loqui en la categoria professional que els correspon, ja que actualment formen part del grup professional A2, però els correspondria formar part del grup superior, l’A1. De fet, aquest ja va ser un dels motius pels quals les organitzacions sindicals d’infermeria es van unir el desembre de 2023 en una vaga sense precedents, la qual es va allargar prop de dos mesos, que va posar contra les cordes al llavors responsable de la conselleria de Salut, Manel Balcells. Gairebé dos anys més tard, però, el conflicte continua ben viu, i no sembla a punt d’acabar-se.
Més enllà dels embats sindicals, les infermeres que no estan vinculades a cap organització d’aquesta mena també han començat a unir-se per pressionar a l’administració catalana. De fet, més de mil cinc-centes professionals del sector s’han organitzat a través d’un canal de Telegram, anomenat Infermeres A1, per reclamar la reclassificació: “No som un moviment vinculat a cap sindicat ni a cap partit polític”, detalla Marta Musté, infermera i representant del grup que gestiona xarxes socials de la plataforma, en conversa amb El Món, on recorda que aquest moviment neix de gent “de les trinxeres” que ja està “farta”. De la mateixa manera que les organitzacions sindicals, aquest nou col·lectiu d’infermeria busca blindar el canvi de categoria en la reforma de l’estatut sanitari que treballa la Moncloa. Un canvi de categoria que també ha d’anar acompanyat de l’increment econòmic corresponent, ja que denuncien que, segons queda estipulat en els darrers esborranys presentats pel govern espanyol, es produeix una “bretxa salarial” d’entre tres-cents i quatre-cents euros mensuals en comparació a altres professionals reconeguts en la categoria A1.
El detonant del conflicte
Actualment, les infermeres tenen la categoria A2 en l’escala de treballadors de l’administració pública, però fa anys que reclamen passar a formar part del grup A1. La diferència entre tots dos grups és que, per accedir a l’A1, cal tenir una carrera universitària, mentre que per formar part de l’A2 només cal una diplomatura. I entre les dues categories hi ha diferències en la retribució econòmica. Tot i que inicialment la infermeria era una diplomatura de tres anys, arran del Procés de Bolonya, que és com es coneix el conjunt de mesures que es van aplicar l’any 1999 per configurar l’espai europeu d’ensenyament superior, va passar a ser una carrera universitària de quatre anys. És en aquest context, doncs, on neix la reclamació de les infermeres, ja que, tot i comptar amb tots els requisits per formar part de la categoria A1, segueixen estancades en el grup A2. De fet, en aquesta línia, Marta Musté recorda que, a banda dels estudis universitaris, algunes professionals del sector també dediquen anys a preparar-se les proves d’especialitat -les quals comporten molta preparació- per poder exercir la seva feina, com per exemple en el cas de les llevadores.
La infracategorització també té un impacte econòmic. Per exemple, tal com queda estipulat a la taula de retribucions dels professionals de l’administració pública, una infermera dins la categoria A2 té un sou brut de 2.512 euros bruts al mes, mentre que si formés part del grup A1 el sou pujaria fins als 2.953 euros bruts al mes. Una diferència de 440 euros cada mes que les infermeres ‘perden’ per no estar reconegudes en la categoria professional que els correspon. Aquests greuges, doncs, són els principals motius pels quals els treballadors d’aquest sector han arribat al límit: “Nosaltres ja assumim més competències de les estipulades per bona voluntat [envers els pacients]”, rebla la representant de les xarxes de la plataforma, que també assegura que el “desgast” que provoca el menysteniment de la professió per part de l’administració i la sobrecàrrega de treball empeny algunes infermeres a “penjar la bata” abans d’hora. “No som mini metges”, exclama. De fet, tenint en compte aquesta situació, Musté reclama “una jubilació anticipada” perquè es tracta d’una “professió de risc”.
Fartes de la inacció política, les infermeres s’han organitzat per posar sobre la taula, un cop més, les seves reclamacions, tot i que lamenten que encara no se senten prou escoltades, ni dins el mateix sector: “No sentim el suport dels col·legis i les universitats”, admet la representant de la plataforma. Ara bé, malgrat les queixes i les discrepàncies internes, la reclassificació professional és l’objectiu comú dels treballadors i els sindicats en les negociacions a contrarellotge pel nou estatut sanitari. I aquest front comú ja es comença a veure reflectit en els esborranys amb els quals treballa la Moncloa, ja que abans de les últimes protestes del sector, aquest canvi de categoria havia passat pràcticament inadvertit entre les files del ministeri de Sanitat.
