“La Sindicatura de Comptes conclou que l’Hospital de Viladecans podria assolir reduccions addicionals de la morbiditat i de la mortalitat si aconseguís disminuir el temps d’espera entre l’alta d’urgències i l’ingrés a planta”. Aquesta és una de les duríssimes conclusions del darrer informe de la Sindicatura de Comptes, difós aquest dimecres, sobre un nou servei d’urgències hospitalàries del sistema públic de Catalunya analitzat dins el programa anual de treball.
Una auditoria operativa que revisa “si la gestió de l’atenció urgent prestada per l’Hospital de Viladecans es fa de conformitat amb els principis d’economia, eficiència i eficàcia, i si hi ha marge de millora“. De fet, aquest informe s’integra en el full de tasques que es va iniciar amb el servei d’urgències de l’Arnau de Vilanova de Lleida que també deixava en evidència les mancances i els dèficits del servei.
La síndica que ha elaborat l’informe, Maria Àngels Cabasés, ha convençut el conjunt dels auditors públics de les mancances del servei i els incompliments dels principis d’eficiència, economia i eficàcia que pertoca a un servei públic que és centre de referència dels municipis de Viladecans, Gavà, Castelldefels, Begues i Sant Climent de Llobregat. És un dels 8 hospitals gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS).
“Efectes adversos per a la salut”
Atès l’informe, de 120 pàgines i al que ha tingut accés El Món, tant la demanda que registra el servei d’Urgències i les “dificultats en el drenatge de pacients impacten negativament en la qualitat que perceben els usuaris, alhora que poden implicar efectes adversos per a la seva salut”. En aquest sentit, la Sindicatura qualifica “d’especialment crítica l’espera dels pacients que han de ser ingressats”.
“A partir dels indicadors de temps analitzats i de l’evidència científica disponible, la Sindicatura considera que es podria assolir una reducció addicional de la morbiditat i de la mortalitat si es reduís el temps de permanència a urgències dels pacients, especialment mitjançant la reducció del temps d’espera entre l’alta d’urgències i l’ingrés a planta”, sentencia amb cruesa l’informe.
En la mateixa línia, l’auditoria pública remarca que “el temps total de permanència al Servei d’Urgències dels pacients que requereixen ingressar a l’hospital és força dilatat i està lluny dels estàndards estatals i internacionals”. També critica amb duresa el procediment d’informació a familiars i control d’acompanyants de l’Hospital de Viladecans que “és incomplet, atès que no estableix un sistema acurat d’informació al pacient i els acompanyants.”
Economia
Per altra banda, la Sindicatura també fa números del servei. En aquest marc, conclou que el finançament de l’activitat d’urgències de l’Hospital de Viladecans amb càrrec al Servei Català de la Salut, de 5,61 milions d’euros l’exercici 2022, és inferior al cost total del servei que es desprèn del sistema de costos de l’Institut Català de la Salut, amb un dèficit estimat de 3,16 milions d’euros. Com a conseqüència, la Sindicatura entén que el servei d’urgències assumeix funcions d’atenció primària que no li pertoquen.
“El fet de resoldre al Servei d’Urgències hospitalàries activitat que hauria de resoldre l’atenció primària pot repercutir negativament en el primer, tant en la qualitat de l’activitat -temps de demora- com en l’entorn professional de desenvolupament del treball -coherència interna- i, alhora, pot entorpir el dimensionament dels dispositius d’atenció primària”, descriu l’informe.
En definitiva, la Sindicatura interpreta que “l’orientació del Servei d’Urgències de l’Hospital de Viladecans s’allunya de les necessitats que es pretenen cobrir amb la política pública definida al Pla nacional d’urgències de Catalunya (PLANUC), dirigit a resoldre episodis d’atenció sobrevinguts i aguts o recaigudes que no admeten demora en la seva atenció i que poden causar efectes adversos en la salut”. L’informe no amaga culpables. Així apunta com a responsable “l’incompliment del dret a una bona administració, atribuïbles al CatSalut, a l’ICS i al Departament de Salut”. “Els fets observats no permeten garantir un marc d’actuació que respongui de forma efectiva als principis d’eficàcia, eficiència i economia”, raona la Sindicatura que afegeix que no es compleix amb els principis “d’una governança adequada de la intervenció pública”.
