El sistema sanitari català fa anys que afronta el gran repte de garantir el relleu professional, especialment el dels metges. Aquest problema repercuteix directament en els centres sanitaris públics del país, però també en la xarxa privada, ja que molts dels facultatius col·legiats treballen en tots dos sectors. Segons les dades de l’any 2024 publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, al conjunt del país hi ha un total de 51.578 metges col·legiats, 40.000 dels quals està en actiu. D’aquests, tres de cada deu facultatius col·legiats fa alguna mena d’activitat dins el sector privat. En xifres generals, d’acord amb les estimacions elaborades pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) en l’Estudi dels professionals del sector de la medicina privada 2025, a partir de les dades de Departament de Salut, 15.350 facultatius del país treballen a la xarxa privada. És a dir, un 32% dels metges col·legiats, d’entre 18 i 75 anys, està vinculat d’alguna manera al sector privat de la medicina.
El sector de la medicina, tant el públic com el privat, està cada vegada més envellit. En el conjunt dels metges catalans, segons les dades de 2024 publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, un 25% dels facultatius col·legiats té entre 65 i 75 anys. En el cas dels col·legiats que treballen al sector privat, aquest percentatge és encara més elevat. En detall, d’acord amb les dades de l’estudi del CCMC, un 46% dels professionals de la medicina que fan alguna tasca en aquest sector tenen entre 60 i 75 anys. Tenint en compte que els metges poden continuar exercint de forma privada un cop jubilats del sistema públic -coneguda com a jubilació activa, en vigor des de 2013-, la radiografia del sector mostra que el col·lectiu de metges està molt envellit, en què el 13,69% dels col·legiats catalans tenen més de 60 anys.
La diferència també es mostra a la inversa. Només un 35% dels col·legiats que treballen, tant a la pública com a la privada, són menors de 35 anys. La major part d’aquests professionals treballen només a la pública, ja que les dades de l’estudi del CCMC indiquen que només un 1% d’aquests facultatius col·legiats fan alguna activitat al sector privat. El gruix general del col·lectiu mèdic, doncs, té més de 35 anys, motiu pel qual, per garantir el relleu generacional, és essencial formar nous professionals. El curs passat, en totes les universitats de Catalunya hi havia 6.104 estudiants cursant aquest grau. Tenint en compte gairebé el 14% dels col·legiats té més de 60 anys, cosa que es tradueix en 7.061 metges, a Catalunya hi ha més facultatius que s’acosten a la jubilació que metges en formació a les aules. Una diferència que evidencia les complicacions del relleu generacional als hospitals. La Generalitat ja treballa per crear més facultats de medicina i, d’aquesta manera, capgirar la diferència, tot i que el sector no creu en aquesta via perquè la considera massa lenta.
Una oportunitat de creixement per a la privada
D’acord amb les dades de l’estudi del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, elaborat a partir de les respostes d’una mostra de 1.271 facultatius que fan activitat privada -la major part dels quals treballen a Barcelona-, el 42% dels professionals compatibilitzen aquest exercici amb el de la sanitat pública. Per contra, el 58% restant es dedica exclusivament a l’àmbit privat. El president de la Conferència Nacional de Degans de Facultats de Medicina Espanyoles, Antonio Compañ, però, alertava recentment en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que estan molt preocupats perquè els nous estudiants de medicina optin per treballar en l’àmbit privat un cop finalitzat el temps de residència. Segons relata, fa uns anys, quan un resident acabava la formació, feia la seva trajectòria a la pública i, després, passava a la privada. Ara, però, sembla que la tendència ha canviat. Les conclusions de l’estudi del CCMC mostren que els metges que fan algun tipus d’activitat privada valoren molt positivament la flexibilitat, l’autonomia professional i les facilitats per conciliar la feina amb la seva vida personal, fet que atrau cada vegada més als nous facultatius col·legiats a compaginar -o dedicar exclusivament- la seva feina pública amb la privada.
Aquests avantatges que veuen els nous metges en el sector privat són, segons la presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Elvira Bisbe, una “eina d’atracció de talent” en un context de manca de professionals, generalment a causa de l’envelliment del sector: “Els hospitals privats poden oferir aquestes condicions per captar metges. Potser des del punt de vista retributiu [el sector] no és tan excel·lent i necessitaria millorar, però des del punt de vista professional resulta molt atractiu. Creiem que és un tema que, davant la falta de metges, probablement podem veure moviment en els pròxims mesos o anys”, va argumentar la presidenta del CoMB durant la presentació de l’estudi. Així i tot, els autors de l’estudi també constaten que és fonamental que les companyies asseguradores, les quals gestionen el gruix majoritari dels ingressos del sector privat, actualitzin les retribucions per cada acte mèdic que perceben els facultatius de la privada, com a mínim d’acord amb les pujades de l’índex de preu de consum (IPC). Un fet que, segons asseguren, no acostuma a passar.
El sector privat es redissenya
La radiografia dels professionals que treballen en l’àmbit privat de la medicina mostra com aquest sector s’ha redissenyat lleugerament en els darrers anys. Un dels principals canvis és l’increment de la presència femenina en el sector, tot i que continua sent un espai molt masculinitzat. En xifres, l’informe indica que les dones guanyen pes a poc a poc dins el sector i ja representen el 37% dels professionals, mentre que en l’enquesta del sector privat del CoMB de fa deu anys, amb una mostra molt més reduïda, només eren el 23%. Ara bé, cal tenir en compte que l’àmbit de la medicina privada continua estant molt més masculinitzat que el conjunt de la professió, en què les metgesses representen el 57% del total dels col·legiats -independentment de si estan en actiu o estan jubilats.
Aquest no és l’únic canvi de tendència que s’aprecia en la radiografia del sector. Els resultats de l’enquesta mostren que el 33% dels professionals tenen una consulta privada pròpia. Una tendència que va a la baixa, ja que fa deu anys representaven el 45%. En aquesta línia, un altre 37% dels enquestats assegura que sí que treballa en una consulta privada pròpia, però vinculada a un altre centre sanitari on comparteixen els espais i serveis amb altres professionals. Per contra, cada vegada més metges operen en l’àmbit privat sense consulta física pròpia. Des de la secció col·legial de Barcelona atribueixen aquest canvi de tendència al fet que les especialitats mèdiques són “cada vegada més complexes” i requereixen un treball més cooperatiu amb “interconsultes entre companys de diferents especialitats” als centres mèdics. Des del CoMB, però, també apunten que una de les causes que ha propiciat la disminució de consultes privades, ubicades tradicionalment en pisos, és la “precarització” de la professió.
Aquest canvi de tendència també es veu reflectit en el model contractual que tenen els metges que treballen a la privada. Tot i que la immensa majoria -més d’un 90%- treballa com a autònom, la major part d’ells sense cap treballador contractat a càrrec seu, en els darrers anys s’ha incrementat el nombre de professionals assalariats del sector privat. Actualment, la xifra s’enfila fins al 17% -el total percentual supera el 100%, ja que molts metges combinen l’activitat a la pública i la privada-, cosa que per als autors de l’estudi del CCMC deixa entreveure un creixement d’aquesta modalitat contractual en els pròxims anys. Tot i l’evolució, el sector privat continua sent un sector molt envellit, on encara es compta poc amb la presència de les noves generacions de metges, malgrat que la tendència sembla començar a revertir-se. Un fet que suposa un gran repte a abordar de cara als pròxims anys per garantir l’estabilitat del conjunt del sistema sanitari català. I més tenint en compte que la població catalana cada vegada aposta més per tenir una assegurança mèdica privada.
