El tercer conveni col·lectiu de treball dels hospitals, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, signat el gener del 2023, i el III Acord de condicions de treball del personal estatutari de l’Institut Català de Salut (ICS), que es va signar el passat 22 de novembre, han sigut la gota que ha fet vessar el got del malestar del sector. Des de llavors, el sindicat d’Infermeres de Catalunya i la Federació de Tècnics i Professionals de la Sanitat (FTPS), formada pel Sindicat de Tècnics d’Infermeria (SAE) i el Sindicat Estatal de Tècnics Sanitaris (SIETeSS), han convocat vagues indefinides, cadascú la seva, per pressionar a la conselleria de Salut, encapçalada per Manel Balcells, i aconseguir una millora de les condicions laborals.
Mentre que els tècnics sanitaris -és a dir, tots els professionals que fan proves diagnòstiques com ara ecografies, mamografies o radiografies, entre d’altres- han dut a terme diversos actes de protesta durant els últims mesos, però no ha sigut fins aquest dilluns 8 de gener que han anunciat la vaga indefinida, les infermeres ja fa un mes sencer que es troben en aquesta situació: “Estem molt contents de la força i les ganes que ha posat el sector per reivindicar millores salarials”, assevera la vicepresidenta del sindicat d’Infermeres de Catalunya, Laia Marsal, en conversa amb El Món. Des del dia 12 de desembre, les infermeres han començat una partida d’escacs contra la conselleria que va començar amb la primera manifestació, que va concentrar milers de professionals de tot el sistema públic de salut excepte els metges –l’únic sector satisfet amb el III Acord– que té com a objectiu aconseguir una “millora salarial” i fer caure Balcells com a responsable de la cartera.
“Sense millores tangibles, no pararem”
Des de llavors han continuat aplicant pressió al Departament amb noves manifestacions, com les d’aquesta setmana, i diverses reunions amb responsables de la conselleria i el mateix Balcells: “Les mobilitzacions que hem dut a terme al llarg d’aquestes setmanes han evidenciat que el malestar i el desacord del sector és compartit per les infermeres de tot el país”, argumenta Marsal, que també deixa clar que les reunions que han mantingut amb el departament han sigut de caràcter “institucional” i no per negociar la desconvocatòria de la vaga: “Sense millores tangibles, no pararem. Si pensen que ja ens en cansarem i que no cal escoltar-nos, estan equivocats, no ho aconseguiran”, assevera.
Durant les protestes de les infermeres, se senten molts càntics que demanen la dimissió del conseller i que situen al president de la Generalitat, Pere Aragonès, com a màxim responsable de la situació actual.
Una reclamació que també comparteixen els tècnics sanitaris: “Esquerra Republicana són els artífexs del problema, ja que són ells qui han designat els responsables polítics de Salut que ens han portat fins aquí”, acusa el secretari d’organització i territori de SIETeSS i membre de la FTPS, José Joaquín Durán, que expressa amb fermesa el malestar del seu sector, que deixa molt clar que la seva vaga indefinida “coincideix en el temps” amb la vaga d’infermeres, però que no són la mateixa. Contactat per aquest diari, el Departament de Salut ha descartat fer cap comentari sobre les vagues indefinides.
Els avenços amb el primer mes de vaga de les infermeres
Segons expliquen des del sindicat d’Infermeres de Catalunya, el primer mes de pols amb la conselleria els ha permès aconseguir algunes petites victòries, però no prou per aturar la vaga. Han aconseguit “garantir el dret a la desconnexió digital amb la creació d’un codi de desconnexió digital durant el primer/segon semestre de 2024”, ampliar la flota de vehicles del territori per poder garantir la cartera de serveis de l’atenció domiciliària a l’atenció primària, i reconèixer les infermeres com a “figures vàlides com a caps de torn i de guàrdia”. Tres petites victòries, però, que no són suficients per posar fi a la guerra.
Ara bé, la reclamació per la qual encara lluiten és obtenir un complement salarial equivalent a l’A1. Apujar-los la categoria és competència de Madrid decidir si atorgar-lo o no. Així i tot, la presidenta del sindicat d’Infermeres, Núria Guirado, assegurava en una compareixença davant la premsa la setmana passada que la Generalitat no està del tot lligada de mans en relació amb aquesta qüestió: “Tot i que la competència és de Madrid, la Generalitat pot crear un complement d’homologació que permeti a les infermeres gaudir d’aquest reconeixement mentre no arriba l’oficial“. En aquest sentit, Marsal assegura que el conseller els va traslladar durant la reunió institucional que van mantenir el mes de desembre que aquesta reclamació seria una de les qüestions que posarà sobre la taula en la reunió que mantindrà amb la ministra de Sanitat, Mónica García, en la qual tornarà a demanar formalment un canvi de categoria per les infermeres. “Per a nosaltres hi ha línies vermelles i demanem al Govern el compromís per engegar tot allò que estigui al seu abast mentre no arriba la requalificació, que ja fa molts anys que demanem”, etziba. De fet, és per aquest motiu que han convocat una manifestació aquest dissabte, 13 de gener sota el lema ‘Un govern que no inverteix en les seves infermeres, és un govern que les condemna a l’exili’.
“Provocarem el caos”: l’amenaça dels tècnics sanitaris
Mentre les infermeres fan la seva guerra, els tècnics sanitaris tenen una altra batalla. Denuncien una “falta de compromís” per part del Govern amb aquest col·lectiu essencial per al funcionament del dia a dia dels hospitals i reclamen una millora urgent de les seves condicions laborals: “Si el II acord de l’ICS [del 2006] ja era injust per a nosaltres, l’acord assolit 17 anys després encara és pitjor”, denuncia Joaquín Durán, que el titlla de “classista”.
És per això que, davant la inactivitat de la conselleria, els sindicats asseguren que la setmana vinent pararan “del tot” la seva activitat, cosa que, segons defensen, “provocarà el caos”: “Si nosaltres parem no es poden fer les proves de radiologia, no es poden fer de la mateixa manera els processos de diagnòstic, cosa que té una repercussió directa en les cirurgies que es poden dur a terme. S’hauran de desprogramar quiròfans, i això tothom ho notarà”, assevera el secretari d’organització i territori de SIETeSS, que remarca que els professionals del col·lectiu “cada vegada estan més enfadats” i que, per tant, no els tremolarà el pols.
Guerra de xifres amb el seguiment de les vagues
Tot i el malestar del sector, les dates nadalenques i l’augment de contagis per virus respiratoris, especialment de grip i Covid, ha dificultat una mica un seguiment massiu de la vaga: “Hem d’entendre que són dies molt complicats i que ja fa un mes que ens trobem en situació de vaga indefinida. Per tant, tot i que estem molt contents amb la força que tenim, és normal que algunes companyes optin per no adherir-s’hi”, argumenta Marsal, que afegeix que la pressió assistencial també els ha posat en una situació complicada. La vicepresidenta del sindicat d’infermeres, però, explica que també han especificat diverses accions de protesta que es poden dur a terme sense sumar-se directament a la manifestació activa.
Segons les dades facilitades per la conselleria, que emet un comunicat sobre la vaga periòdicament, el seguiment de l’última setmana ha sigut d’un 1,3% de mitjana. Des dels sindicats, però, consideren que les dades són esbiaixades. “El Departament no ens ha volgut facilitar cap xifra sobre el seguiment des que ens hem declarat en vaga, però per les informacions que ens expressen els treballadors dels principals hospitals de Catalunya el seguiment està sent massiu”, assevera Durán, que considera que si la conselleria no dona resposta a les seves peticions d’informació és que van “pel bon camí”. Així doncs, amb la partida d’escacs començada i totes les peces a lloc, els sindicats del sector sanitari es preparen per a un 2024 ple de reivindicacions.
