La pandèmia de la Covid va suposar un abans i un després. Una crisi sanitària sense precedents que va provocar enormes estralls que encara ressonen dins el sistema sanitari, però també en les residències de gent gran –un dels col·lectius més afectats pel virus respiratori. Cinc anys després de la pandèmia, però, la situació en aquests centres residencials continua agreujant-se. Lluny de millorar, segons afirmen des del sector, alguns aspectes han empitjorat notòriament. Els principals problemes: la falta de personal i l’augment de les llistes d’espera. De fet, el darrer informe de la Síndica de Greuges apunta que durant el 2024 la llista d’espera per accedir a les residències per a gent gran es va incrementar un 7% en comparació a l’any anterior. Aquest fet es deu, principalment, a l’envelliment generalitzat de la població: “Cada vegada hi ha més persones dependents”, recorda en conversa amb El Món María José Carcelén, presidenta de la Coordinadora Familiars de Residències 5+1 -una associació de familiars de gent gran i amb discapacitat que viu en residències. Concretament, el 89% de les persones que viuen en residències presenten “una situació d’alt risc o de màxima complexitat clínica”, segons xifres de la conselleria de Salut.
Per tal d’intentar pal·liar les mancances del sector residencial català, el Govern ha posat en marxa la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS), una proposta que el passat mes de desembre va superar el debat a la totalitat al Parlament. Es tracta d’una agència que es va començar a articular durant la legislatura de l’expresident Pere Aragonès, però que la convocatòria anticipada d’eleccions la va deixar penjada. Ara, amb la conselleria de Salut encapçalada per Olga Pané, l’executiu de Salvador Illa ha reprès el projecte. L’objectiu d’aquest nou organisme, que s’havia d’acabar de desplegar durant el primer trimestre d’aquest any –sent estrictes, quedaria una setmana de marge–, és coordinar els departaments que intervenen en l’atenció integrada social i sanitària -és a dir, el Departament de Salut i el Departament de Drets Socials- i “prioritzar” l’atenció a les persones en entorns domiciliaris i comunitaris.
Tot i les bones intencions de l’administració, la creació d’aquesta nova agència no convenç el sector: “No qüestionem la necessitat de crear una agència, el que qüestionem és que per fer-ho sigui necessària la creació d’un altre organisme, amb una estructura de gestió molt important, afegida a les mateixes estructures que ja hi ha a Salut i Drets Socials”, argumenta María José Carcelén, que considera que els recursos que es destinaran a posar en marxa la nova agència es podrien destinar a “millorar les condicions de vida de la gent gran i les persones amb discapacitat o malalties mentals”. En aquest sentit, el president de l’Associació Catalana de Directors de Centres Gerontològics (ASCAD), Andrés Rueda, assegura que la “teoria” del nou projecte “és molt bonica”, però que un cop es trasllada del paper a la pràctica “ja no tant”: “El plantejament d’aquesta integració genera més burocràcia”, lamenta el president de l’associació de directors. Per la seva banda, la presidenta de la Federació d’Entitats d’Atenció a l’Envelliment (FEATE), Montserrat Falguera, creu que la nova agència “serà útil”, però desconfia que pugui resoldre totes les mancances actuals: “Estic alerta per com volen coordinar els dos sistemes [el de Salut i el de serveis socials], perquè realment només hi ha un sistema funcional, que és el sanitari”, adverteix la presidenta de la federació, que considera que el sistema de serveis socials català encara està discriminat per part de l’administració i infradotat de recursos.
Els centres d’atenció primària, claus per a la integració
Per als representants del sector consultats, un dels elements clau per millorar la integració social i sanitària a les residències de gent gran són els centres d’atenció primària (CAP). De fet, per a la presidenta de la Coordinadora Familiars de Residències 5+1, “es guanyaria efectivitat i eficiència si la integració es dirigís des dels equips d’atenció primària en cada territori”: “Els hem de dotar de més recursos i més eines perquè ho puguin fer”, afegeix María José Carcelén. En aquesta línia, el president de l’ASCAD apunta que “potenciar directament” l’atenció primària permetria millorar les condicions de l’atenció sanitària de les persones ingressades en un centre residencial: “Ara mateix, els metges assignats a les residències no tenen prou hores per atendre a totes les persones. Els CAPs estan col·lapsats i els metges visiten quan tenen un forat”, lamenta el president de l’entitat. “La gent gran que viu en residències sempre són els últims de la fila”, rebla Montserrat Falguera.
A la manca de personal dels centres residencials també s’hi afegeix una burocràcia “excessiva”, motiu pel qual el president de l’ASCAD considera fonamental millorar els programes informàtics de seguiment dels residents. En aquest sentit, Andrés Rueda denuncia que els treballadors de les residències -el personal assistencial- no poden accedir a les dades de l’estació clínica d’atenció primària (ECAP), ja que és un sistema de dades al qual només poden accedir els professionals sanitaris: “Cada centre té el seu propi programa de gestió de les cures per fer registres i seguiment, però aquestes dades després també s’han d’incorporar al sistema sanitari. Si no podem accedir a l’ECAP per fer-ho directament [a hores d’ara, només poder accedir-hi per fer consultes], és multiplicar la feina, no integrar-la“, afegeix el president de l’associació de directors, que considera que l’administració catalana, en lloc d’escollir vies senzilles per a la integració, ha escollit el camí més “burocràtic” i “complex”.
“La ventafocs de l’estat del benestar”
Per a Montserrat Falguera, la integració real de l’assistència social i sanitària i, en conseqüència, la implementació de mecanismes per fer front a les mancances històriques de les residències de gent gran, no s’aconseguirà fins que no es dignifiqui el sector: “Ens sentim la ventafocs de l’estat del benestar”, assegura la presidenta de la Federació d’Entitats d’Atenció a l’Envelliment, que considera que el sistema de serveis socials del país està “massa segregat” i infradotat de recursos. “Hem superat la visió paternalista que es tenia sobre la gent gran. Ara ja s’entén que aquestes persones també tenen dret a assistència, però la maquinària encara no s’ha acabat d’adaptar”, argumenta Falguera.
Per a la presidenta de la FEATE, coincidint també amb María José Carcelén, un altre dels grans problemes del sector és la privatització de les residències de gent gran: “Les entitats mercantils, com Colisée o les empreses de Florentino Pérez [entre d’altres], tenen el percentatge més gran dels centres residencials de Catalunya”, assevera Montserrat Falguera, que reclama més inversió en els centres públics. En aquesta línia, la presidenta de la Coordinadora Familiars de Residències 5+1 denuncia que les empreses busquen fer negoci amb la creació de residències privades a qualsevol cost: “Deixem els nostres familiars més grans en mans de fons voltor”, exclama. Un “nínxol de negoci” que consideren que s’hauria de limitar per potenciar el benestar de la gent gran que viu en residències incrementant el finançament dels centres públics i dotant-los de més personal, tant assistencial com sanitari. L’horitzó de la conselleria és millorar la situació que es viu en les residències catalanes amb la creació de l’AGAISS, però des del sector tenen clar que aquesta agència, tal com s’està configurant, no permetrà pal·liar de cop totes les mancances enquistades.
