El servei d’urgències dels hospitals del país està al límit, pràcticament col·lapsat. Segons les dades facilitades pel Departament de Salut, en mans de la consellera Olga Pané, a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), les visites als hospitals creixen any rere any i el 2024 van assolir un rècord amb gairebé 3,9 milions de persones ateses, un 21% més que en els tres darrers anys. Enguany, la situació no sembla millorar. El mateix director operatiu del Pla Nacional d’Urgències (PLANUC), Xavier Jiménez, va reconèixer en declaracions a l’ACN que Catalunya viu una situació “tensa” per l’elevada activitat dels centres hospitalaris: “Tenim molta activitat, molta afluència de persones, moltes dificultats per intentar treballar amb certa comoditat, oferint seguretat als pacients, que és el que més ens preocupa. Estem en una situació tensa”, admetia Jiménez. Segons les mateixes dades de la conselleria, els hospitals catalans atenen cada dia més de 10.000 visites urgents; concretament, 10.637 de mitjana el 2024: 8.598 d’adults, de les quals un 11% necessitarà ingrés; i 2.039 de pediatria, amb un 4,2% que haurà d’ingressar a l’hospital.
Els metges i les infermeres consultades per El Món, però, consideren que la situació “tensa” que comenta l’administració catalana no és excepcional, sinó un col·lapse cronificat: “S’ha perdut l’estacionalitat”, exclama el secretari general del sindicat de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart. Històricament, els mesos d’estiu eren mesos amb menys tensió generalitzada als centres hospitalaris del país, ja que els moviments interns de la població, que es desplacen més cap a la costa, concentrava el volum de feina en una zona concreta del territori. En els darrers anys, però, aquesta tendència s’ha revertit i s’ha homogeneïtzat arreu de Catalunya: “Tenim pics d’atenció un quinze d’agost, per exemple, en centres sense gaire demanda turística“, argumenta Lleonart, que lamenta que els equips gestors dels centres sanitaris del país no tenen en compte aquest canvi de paradigma i continuen aplicant “solucions velles per a problemes nous”.
Una oportunitat per reorganitzar el sistema
El principal problema que satura els serveis d’urgències del país és que hi ha més demanda d’assistència mèdica que la que pot assumir el sistema, ja que quan arriba l’estiu les plantilles queden més reduïdes per fer vacances i, per tant, també es tanquen plantes i llits dels hospitals: “Es produeixen tancaments de plantes i això augmenta la pressió de les urgències”, apunta la delegada sindical del sindicat d’Infermeres de Catalunya Patricia Priego. En aquest sentit, el delegat de SATSE i membre del comitè d’empresa de l’Hospital del Mar, Xavier Massabé, també apunta que el problema que satura les urgències “no és la demanda”, sinó “que no hi ha sortida”, ja que la manca de llits dificulta la possibilitat de derivar els pacients a planta. De fet, és per aquest motiu que es tornen a viure situacions de pacients col·locats -com es pot- pels passadissos i sales d’espera desbordades, cosa que dificulta que els professionals puguin fer bé la seva feina.
Tots tres experts consultats coincideixen que l’administració catalana ha de destinar més recursos al sistema sanitari català per poder reorganitzar-ne el funcionament durant els mesos d’estiu, principalment: “Abans les plantilles eren més petites i s’autoregulaven per cobrir-se les vacances. Això és un sistema que ja fa temps que s’hauria d’haver resolt”, argumenta el secretari general del sindicat de Metges de Catalunya. En aquesta mateixa línia, Priego també coincideix que amb “més diners” es pot millorar l’organització dels hospitals a l’hora de cobrir les vacants -generalment, per vacances- i evitar recaure sempre en “l’autogestió”. Des de la conselleria, però, ja estan treballant en un nou model de finançament dels centres sanitaris que acabi “assolint unes formes de pagament adequades al que es mereixen els centres i que la modernització de la gestió també inclogui les urgències”, segons argumenta Xavier Jiménez. Amb aquest nou model de finançament, l’administració catalana busca dotar de més recursos els serveis d’urgència, cosa que permetria destensar, mínimament, el sistema sanitari: “Pensant en el model de gestió hospitalari, al gerent d’un hospital li surt econòmicament més a compte prioritzar les accions programades que les urgents”, reflexiona Jiménez.
L’atenció primària, un altre factor que compromet les urgències
Segons argumenten els metges i infermers, un dels factors que també contribueix a saturar les urgències dels hospitals és el funcionament dels centres d’atenció primària (CAP). Tenint en compte que durant els mesos d’estiu es redueix la programació de visites de l’atenció primària i que falten mans en aquesta mena de centres, alguns pacients opten per acudir directament al servei d’urgències: “Com que el servei d’atenció primària no acaba de funcionar, això fa que la gent vagi més a urgències”, lamenta Xavier Massabé. En saturar-se les sales d’espera d’urgències, els infermers han de fer mans i mànigues per alleugerir la càrrega assistencial. Primer, es fa un triatge per discriminar el nivell de gravetat -el qual comporta un temps d’espera d’onze minuts de mitjana, segons les dades de Salut- i, un cop filtrat, s’espera a l’assistència mèdica.
Els infermers apunten, però, que, a causa de la manca de recursos i la saturació del sistema, a vegades es produeixen situacions de “triatge” perilloses o es “forcen altes”: “A l’hivern també acostuma a passar”, argumenta Patricia Priego, que recorda que durant els mesos més freds de l’any es dispara la pressió assistencial dels centres sanitaris a causa de l’augment de casos de grip. Tot i que abans aquest col·lapse només es vivia en moments aïllats, ara la situació ja ha canviat. Així doncs, metges i infermeres reclamen a l’administració catalana solucions urgents per combatre la saturació crònica i enquistada del sistema sanitari català. Una saturació que encara s’agreuja més tenint en compte el creixement de la població catalana dels darrers anys -i, en conseqüència, l’envelliment d’aquesta població: “Ja som vuit milions [de catalans] i el sistema està pensat per sis”, rebla Lleonart.
