La primera avaluació d’un servei d’urgències hospitalàries feta per la Sindicatura de Comptes s’emporta un suspens contundent. Així ho mostra l’informe de l’auditora pública sobre les urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV), centre de referència de Ponent i del Pirineu i Aran, així com de la Franja de Ponent. Un estudi econòmic, financer i de qualitat amb què la Sindicatura ha començat a analitzar els nivells d’eficiència dels diversos serveis d’atenció sanitària d’urgència.
L’informe batejat com 17/2024, al qual ha tingut accés El Món, remarca que l’avaluació ha “posat en relleu problemes cabdals de governança que afecten la planificació, el desplegament territorial, l’avaluació, la transparència i el retiment de comptes de la política pública”. Així mateix, estira les orelles més enllà de l’hospital i carrega contra “l’incompliment del dret a una bona administració” que considera “atribuïbles al CatSalut, a l’ICS i al Departament de Salut” .
La conclusió dels auditors públics és que “els fets observats no permeten garantir un marc d’actuació que respongui de manera efectiva als principis d’eficàcia, eficiència i economia“. La Sindicatura també “observa una manca de pertinença, de coherència i d’una governança adequades en la intervenció pública” en el marc de Lleida i en “l’aliança estratègica formalitzada entre l’ICS i l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (GSS)”. Una associació adscrita al CatSalut.
L’eficiència,”lluny dels estàndards”
En el detall de l’informe, els auditoris destaquen que el temps total de permanència dels pacients al servei d’urgències és “força dilatat i es troba lluny dels estàndards estatals i internacionals”. A més, l’entitat subratlla la manca de referents conjunts en els serveis d’urgències per poder establir una estadística com cal. “La Sindicatura no ha pogut comparar els temps registrats al servei d’urgències de l’HUAV amb els del conjunt de Catalunya per la manca d’homogeneïtat en el registre del conjunt mínim bàsic de dades d’urgències”, sentencia l’auditoria.
De fet, l’informe alerta que “les demores registrades en l’atenció al servei d’urgències i les dificultats en el drenatge de pacients impacten negativament en la qualitat percebuda pels usuaris, alhora que poden implicar efectes adversos per a la seva salut“. Fins i tot, apunta a la reducció de la mortalitat si el servei fos més eficaç. “És especialment crítica l’espera d’aquells pacients que han de ser ingressats”, assevera i afegeix que “es podria assolir una reducció addicional de la mortalitat si es reduís el temps de permanència a urgències d’aquests pacients”.
Pel que fa als costos i finançament, la Sindicatura tampoc és benevolent. En aquest sentit, assegura que l’ICS rep del CatSalut un finançament en concepte d’activitat d’urgències hospitalàries de l’HUAV “inferior al cost total del servei que es desprèn de la comptabilitat analítica del centre”. En concret, raonen que “el preu unitari de la urgència atesa pagat pel finançador públic no permet cobrir el cost de l’atenció dels pacients que presenten risc vital, d’acord amb la comptabilitat analítica de l’HUAV, sinó que únicament cobreix el cost dels casos menys urgents”. La contraprestació del CatSalut a l’HUAV pels serveis d’atenció urgent hospitalària prestats l’any 2022 va ser d’11,59 M€, a més d’un finançament addicional de 3,22 M€ a través de programes específics.
