L’excomissari dels Mossos d’Esquadra Xavier Gámez es manté molt actiu a les xarxes socials per defensar els drets dels afectats d’ELA, la malaltia que el manté al llit i li impedeix escriure i enviar missatges si no és amb l’ajuda d’una màquina que enregistra el que diu i ho reprodueix. També fa servir les xarxes per exposar el que creu “injustícies”, com ara la no aprovació al Congrés de la llei ELA o, en el cas de la piulada d’aquest diumenge, el fet que els Mossos d’Esquadra mai li enviïn comunicacions del dia de les Esquadres malgrat que va formar part del cos durant anys. “Quant heu d’aprendre… Fa divuit anys que vaig deixar la Guàrdia Civil per ingressar als Mossos. Des de llavors, ni un sol any he deixat de rebre una felicitació per la Patrona juntament amb una invitació per als actes, encara que saben que no hi puc anar. Del dia de les Esquadres me n’assabento per la premsa“, ha retret a través d’X aprofitant una piulada dels Mossos.

En els comentaris de la publicació, Gámez també deixa veure la seva indignació en respondre a un usuari que diu que el Departament d’Interior demostra tenir “poca humanitat”. “Poca no, cap”, respon l’excomissari. A un altre comentari, Gámez respon: “Fa molt temps que dic que des del Departament d’Interior es parla molt de proximitat, però que només es practica de portes cap enfora. En aquesta política, els mossos són els grans oblidats“.

Gámez utilitza les xarxes socials per denunciar les injustícies que viuen els malalts d’ELA

L’excomissari és una de les persones que més ha alçat la veu pels malalts d’ELA, especialment pel que fa a l’aprovació de la llei ELA, que per a ell és “la diferència entre la vida i la mort”. En una entrevista amb El Món arran d’una de les piulades que va fer al respecte, Gámez va assegurar que sense la llei és “impossible” per a la majoria dels malalts pagar l’atenció domiciliària 24 hores que requereixen. “O pots pagar o has d’optar pel camí més curt, demanar l’eutanàsia”, va explicar Gámez durant l’entrevista. Al llarg de tota la conversa, va insistir molt en el fet que la no aprovació de la llei obliga els malalts a “escollir entre l’eutanàsia, que només demanes perquè és massa car seguir vivint, o endeutar la família per sempre”.

Comparteix

Icona de pantalla completa