Quique Bassat: “El toc de queda ha reduït les possibilitats de contagi un 25% cada dia”

ENTREVISTA a l'epidemiòleg, investigador ICREA a l'Institut de Salut Global de Barcelona

L’epidemiòleg Quique Bassat, investigador ICREA a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, considera que Catalunya va pel bon camí i que el pla de vacunació podria aconseguir la immunitat de ramat tal com està previst, si no falla l’arribada de vacunes. Ara bé, adverteix que amb les noves variants pot ser que el percentatge de persones que cal tenir vacunades per aconseguir l’efecte ramat hagi pujat, del 70% al 80%. L’expert, amb qui el cantant espanyol Miguel Bosé es va negar a debatre en el programa de Jordi Évole fa poques setmanes, opina que tot i les bones notícies per la vacunació no es pot abaixar encara la guàrdia i adverteix que vindrà una cinquena onada, amb casos greus entre persones joves, que també moriran perquè la Covid-19 no és patrimoni de la gent gran.

Ens precipitem si diem que al juliol Catalunya haurà assolit la immunitat de ramat amb el 70% de la població vacunada?

Des del punt de vista de velocitat de vacunació crec que anem molt bé. Sempre havíem dit que el d’abril era el mes clau i ara ja som al maig i les xifres cada dia són superiors. Estem sent capaços de posar les vacunes que ens arriben. Ens estan arribant vacunes, que era l’altre factor limitant. El sistema i la logística funcionen i si tot això es manté —que és la gran incertesa perquè depèn de si segueixen arribant les vacunes al ritme que necessitem— podrem estar molt avançats. No sé si arribarem a les projeccions que es fan per a l’estiu, però probablement hi arribarem si seguim al ritme actual. Això entenc que és part d’un cert clima d’eufòria que s’està vivint al país. Tothom esperava bones notícies i les que venen de la branca de la vacunació, després de molts entrebancs, per fi són bones notícies.

“No és una malaltia patrimoni de la gent gran. Per desgràcia, tindrem morts i morts inesperades en gent jove fins i tot”

Fa 12 mesos sortíem d’un confinament estricte. Ara ja tenim les vacunes. Ens hem desesperat una mica davant d’una situació nova?

Quan has vist la mort que causa el virus i saps que tens les vacunes als congeladors i que no ets capaç d’administra-les o que el procés va lentíssim és normal que la gent es frustri. Potser no vam ser capaços de transmetre prèviament que costaria començar. Vaig ser el primer crític a dir que no estàvem anant a la velocitat que calia i que si era necessari s’havia de portar persones externes per agilitzar el procés. Però també és cert que és un sistema de vacunació diferent, algunes de les vacunes necessitaven congelació a molt baixes temperatures, no era que t’arribessin les vacunes anuals de la grip, que ja sabem com distribuir-les, sinó que era un sistema totalment nou i sobretot que incloïa al principi anar a les residències, que és un entorn complicat on no era fàcil entrar i massivament vacunar tothom. Dit això, tota la part logística s’ha solucionat i la part política relacionada amb les vacunes està en vies de solucionar-se, tot i que tenim encara un problema molt gran amb AstraZeneca, que no sabem què rebran les persones que ja han rebut la primera dosi i que estan esperant amb una gran incertesa què passarà. Des del meu punt de vista no hi ha cap raó per la qual no poguéssim vacunar aquestes persones. La vacunació és voluntària, de manera que si hi ha alguna persona que no vol rebre la segona dosi sempre podria negar-s’hi, però és que la gran majoria la voldria perquè ja han rebut la primera i saben que no els ha fet res. Els efectes secundaris amb la segona dosi són deu vegades menys freqüents que amb la primera.

Bassat és epidemiòleg d’ISGlobal / Jordi Borràs

No troba comprensible la situació amb AstraZeneca a l’estat espanyol?

No. Crec que és un problema polític, no científic. L’EMA ho ha dit molt clarament fa diverses setmanes: les persones que han rebut la primera dosi han de rebre la segona, l’OMS s’ha posicionat i s’ha pronunciat molt clarament i les dues han dit que la vacuna és segura i que la incidència d’efectes adversos és tan extraordinàriament baixa que la balança de risc-benefici es decanta clarament a favor del benefici.

Quin és bàsicament el problema polític?

A nivell europeu hi ha un contenciós important amb AstraZeneca, una ruptura de relacions i una aposta clara per les altres vacunes. En conseqüència, no m’estranyaria que aquí estigui passant el mateix: ara el meu compromís amb aquesta farmacèutica ja no existeix i prioritzo l’altra vacuna, amb un problema afegit i és que la vacuna de Pfizer té un cost que és probablement cinc vegades més que la d’Astrazeneca.

“Moltes vegades s’intenta donar la culpa al virus quan realment molta de la culpa ve d’una relaxació de les mesures de prevenció. A l’Índia el que ha passat no és explicable per la nova variant”

Vostè és partidari d’allargar l’interval entre dosis per vacunar més gent com demana Salut?

Això és un argument científic legítim, que s’ha de defensar amb dades i les dades que tenim fins ara és que no hi ha una pèrdua de l’eficàcia per molt que espaiïs les dosis de les quatre setmanes o tres que es recomanen entre la primera i la segona dosi de Pfizer. No passaria res si passés a ser vuit o 12 setmanes. Amb les dades que comencem a tenir sobre això, el que ens interessa és arribar al màxim de persones possible el més abans possible. Sabem que una primera dosi de qualsevol vacuna dona una protecció molt robusta. També soc partidari de vacunar més amb primeres dosis més persones, que no tenir correctament vacunades menys persones.

Bassat opina que el toc de queda ha funcionat / Jordi Borràs

Per tant aquesta també és una decisió política? Amb quin propòsit?

És difícil entendre la raó. Si fóssim els únics que proposem això, encara es podria entendre. Però és una estratègia que s’ha seguit a molts altres països, de fet a la majoria, i amb una ciència al darrere suficientment sòlida com per avalar aquest canvi d’estratègia. És cert que el fabricant de les vacunes no dirà que és millor (excepte AstraZeneca, que sí clarament les dades són millors espaiant més les dosis), al fabricant el que li interessa és que donis les dues dosis de la vacuna i en el temps preestalbert i que segueixis escrupolosament allò pel qual ells tenen permís. Quan tu registres un producte farmacèutic, el registres amb unes condicions i les condicions en què s’ha registrat la vacuna són, per a Pfizer, en tres setmanes, i per a Moderna, quatre. Dit això, està clar que si altres països ho han fet i ha permès augmentar considerablement la gent que està protegida, encara que sigui parcialment, no hi ha cap raó científica per no fer-ho.

És correcte dir que aconseguim la immunitat quan ens vacunem quan el que ens dona el vaccí és protecció, però no immunitat absoluta. Es dona un missatge erroni?

Sí que és correcte perquè la immunitat de grup és un concepte una mica abstracte i no és fàcil de comprendre. A través de vacunar-se uns pots protegir els que no estan vacunats. Hi ha persones que no poden rebre vacunes. Si estàs immunodeprimit, certes vacunes no les pots rebre, però si tens suficient gent al voltant teu vacunada llavors estàs protegit perquè el patogen no circularà. Aquest és el concepte d’immunitat de ramat. Vacunant la majoria protegeixes la minoria que no ho pot fer. En el nostre context de la pandèmia, el que vols és vacunar la majoria i protegeixes aquells que no han acceptat vacunar-se o que no han pogut vacunar-se, de forma que al virus li costi més circular. Si no tens gent susceptible d’infectar-se, perquè la majoria estan vacunats, tampoc circularà el virus encara que hi hagi uns quants que no estan vacunats. El concepte és epidemiològic i és vàlid. És cert que la vacuna que estem donant no és esterilitzant, el que la rep no està protegit al 100% ni per sempre, no sabem quant dura la protecció. Tot i això és vàlid el concepte d’immunitat de ramat. El que pot haver canviat és la xifra perquè per calcular quin percentatge de la població necessites tenir vacunada perquè es produeixi aquest efecte ramat això depèn de la famosa R. El número de reproducció bàsic, que el coneixíem i el posàvem entre 2 i 3 en les variants inicials, amb les noves variants —que són més contagioses— pot haver augmentat el número de persones que una persona infectada infecta. Això podria tenir la traducció que ja no és el 70% sinó potser el 75% o el 80% el que necessites tenir vacunat perquè es produeixi aquest efecte ramat.

“A nivell europeu hi ha un contenciós important amb AstraZeneca, una ruptura de relacions i una aposta clara per les altres vacunes. En conseqüència, no m’estranyaria que aquí estigui passant el mateix”

Després de l’estat d’alarma què és el que podem fer que posi en risc el que hem fet fins ara contra el virus?

El factor primordial per a la transmissió del virus és que una persona entri en contacte amb una altra persona i si l’altra persona està infectada que possiblement un infecti l’altre. Totes les mesures que s’han proposat són per minimitzar el contacte entre persones o per facilitar que el virus no es quedi estancat al voltant d’aquestes persones. Per què ha funcionat el toc de queda per exemple…? No és que el virus a partir de les 12 de la nit no circuli, segueix circulant, però l’actitud de les persones sí que varia molt i enmig de la nit les persones es comporten d’una manera diferent que durant el dia. El toc de queda ha funcionat molt bé perquè ha evitat d’una forma bastant verificable —perquè tu pots posar gent que controli que s’està complint la norma— que la gent circuli i s’ajunti de forma legal durant 6 hores de les 24 hores que té cada dia. Només per això has reduït un 25% les possibilitats que hi hagi contagis entre gent i que això possibiliti contagis.

Però qui ha volgut ha pogut buscar alternatives i de la mateixa manera acabar en situació de risc…

Totalment, però la fa més difícil. Si a tu t’agafen pel carrer a les 3 de la matinada en ple toc de queda et posen una multa i a ningú li agrada que n’hi posin. Que la paguis o no és una altra història, però és verificable. El dir limitem les reunions intradomicilàries a sis persones no és verificable, ningú entrarà a casa teva a verificar-ho. Però, en canvi, establir una norma que digui que si et trobo pel carrer a aquesta hora de la nit et posaré una multa… això és dissuasiu. I funciona millor això que coses que no són fàcilment verificables. És el mateix que els restaurants: hi ha comunitats que tancaven l’hostaleria i que tenien molts contagis i molts deien que no tenia res a veure perquè tenen restaurants tancats i segueixen havent-hi contagis. Clar, perquè la gent convidava a dinar a casa seva. I el contagi es produïa als interiors de les cases amb gent que no era del teu grup bombolla. Sempre hi haurà una manera de circumval·lar la recomanació, però li has de posar difícil a la gent.

Bassat creu que hi haurà una cinquena onada / Jordi Borràs

Les imatges de ‘botellons’ de la setmana passada el preocupen?

Crec que això es traduirà en un augment bastant important de contagis. La traducció clínica dels contagis és el que pot variar perquè sabem que hi ha una relació molt clara entre l’edat i el risc de desenvolupar malaltia greu. Ara la nostra gent més gran està bastant ben protegida i la gent més jove té menys risc de desenvolupar malaltia greu. Però això no vol dir que tinguin risc zero. Molts d’ells estan a les UCIs ara mateix. De fet, els que estan omplint les cures intensives ara mateix són gent jove o molt més jove del que hem vist en les primeres onades. La gent ha de ser conscient que augmentaran els contagis, que tindrem una cinquena onada —o la quarta no ha acabat i començarà a pujar una altra vegada— i pot tenir més o menys conseqüències clíniques i de saturació del sistema de salut. Però el que està clar és que la incidència pujarà i, com una part fixa dels casos acaba sent greu, seguirem tenint-ne de greus i morts.

Per tant, creu que tindrem cinquena onada, però els trets d’aquesta onada seran diferents…

Ara tenim uns 1.200 casos nous en les últimes 24 hores. Les xifres de casos per dia pujaran ràpid, això ho veurem en set o deu dies perquè a més portem dies acumulant l’entusiasme de la gent. Quan veiem els casos pujant haurem de monitoritzar de molt a prop la transcendència clínica d’aquesta pujada. Potser tenim la sort que hi ha pocs casos greus, seria fantàstic, però al pobre que li toqui ser el cas greu encara que sigui jove… que estigui tothom previngut que això pot passar, que no és una malaltia patrimoni de la gent gran. Per desgràcia, tindrem morts i morts inesperades en gent jove fins i tot.

La variant índia ha estat declarada de preocupació per l’OMS. Quin efecte podem esperar al nostre país?

Moltes vegades s’intenta donar la culpa al virus quan realment molta de la culpa ve d’una relaxació de les mesures de prevenció. A l’Índia el que ha passat no és explicable per la nova variant, que hi pot haver contribuït, lògicament. El que se sap ara de la nova variant és que probablement és una mica més infecciosa que l’original xinesa, però menys infecciosa que la britànica o la sud-africana. El que sí se sap que ha passat a l’Índia és que hi ha hagut una relaxació importantíssima coincidint amb un període en què hi ha agrupacions multitudinàries de gent, per eleccions i festivitats religioses, amb imatges que posaven els pèls de punta, desenes de milers de persones juntes sense cap distància ni mascareta. Això és la tempesta perfecta perquè tinguis la pujada i això explicaria l’increment. Si tu tens una variant més infecciosa probablement l’increment és més lent i aquí has tingut increment exponencial, que s’explica més per esdeveniments superexplosius de transmissió, com festivitats religioses o mítings polítics, no tant per la variant. De vegades tinc la sensació que ens excusem en el tema de les variants i li posem la culpa a la variant quan en el cas de l’Índia, sota el meu punt de vista, és evident que la culpa no és de la variant i és més per una mala gestió de les recomanacions de salut pública.

“És cert que la vacuna que estem donant no és esterilitzant, el que la rep no està protegit al 100% ni per sempre, no sabem quant dura la protecció. Tot i això és vàlid el concepte d’immunitat de ramat”

La situació a la Índia compromet la producció de vacuna a nivell mundial?

L’Índia és el gran productor de vacunes del món, el país amb més capacitat de producció. Si tanques l’espai aeri i no permets que circulin avions saps que les vacunes no es mouran d’on són.

El meló de les patents està obert. És la solució a l’escassetat de dosis?

El que és complex de les vacunes és dissenyar-les i demostrar que funcionen. En el moment que ho tens posat en marxa i tens la infraestructura necessària per produir-la és molt ràpid. El que passa és que no hi ha molts llocs del món que poden produir les vacunes de Pfizer o Moderna. La nova tecnologia de la mRNA que s’ha posat en marxa hi ha pocs llocs al món que la poden fer. Tampoc serveix de molt liberalitzar les patents si no capacites la resta de països perquè puguin començar a produir-la.

El gir dels EUA amb la seva aposta per aixecar les patents canviarà res?

És un gran pas. Joe Biden ho anunciava a la campanya electoral. Conceptualment que un país com els EUA anunciï això és una gran notícia, no només per la Covid sinó per al futur perquè estableix un precedent. Però una altra cosa és la implementació d’aquesta liberalització de les vacunes. Primer s’haurà d’aprovar a l’OMC, que és on s’aproven, i les decisions allà es prenen per consens, no per majoria. Això implicarà negociació, serà un procés lent i ja hi ha països que han dit que no hi estan d’acord. No és només que un primer pas. Els EUA tornen a ser un actor rellevant en l’àmbit de la salut global, que ho havia deixat de ser amb Trump. La traducció d’això amb un augment de la producció de vacunes trigarà mesos. Liaberalitzar les patents és un component, però no és l’únic. Potser abans de vacunar tots els nens hauríem de cedir l’excedent de vacunes enorme que tindrem i començar a distribuir-les de manera equitativa entre aquells que les necessiten més.

L’OMS ha aprovat una de les vacunes xineses. Al final, qualsevol vacuna és bona…

Partim d’un fals debat: que hi ha vacunes millors i pitjors. És cert que hi ha menys transparència amb certes vacunes. No he vist dades de qualitat i verificables per la vacuna russa, les xineses o l’índia. No he vist dades que pugui verificar i dir que la vacuna és segura, però s’estan utilitzant i s’han aprovat a nivell local en aquests països. Si l’OMS hi dona el segell de qualitat, per a mi ja és suficient. Les hem de tractar totes com vacunes de primera.

Comentaris

    Pep Cava 15/05/2021 7:59 am
    Estic de la paraula ramat fins als ous, som persones no animals , desprès , vindrà la enèsima onada i bla bla , ara no sabem d'on surt el virus , pro tancar vols no, (pro nosaltres tancats, quina incoherència) que viatgi el virus i si la Oms u diu, ja em val , quin perill.
      RPow 15/05/2021 5:48 pm
      Es que sou un ramat.
    José Luis 15/05/2021 7:12 am
    La Dictadura de los Epidemiólogos, si fuera por ellos nos moririamos de hambre.
    toni 15/05/2021 6:28 am
    Represió i política de fer por a la gent. Segur que si aquest bon senyor estigues a l'atur i amb sort amb ERTE, no diría pas el que diu.

Nou comentari