Tota llegenda té la seva part de veritat, però també una part fosca. També passa amb una de les millors històries que ha creat la fe dels humans, com és el cas dels tres Reis d’Orient. Una gran diada amb què s’acomiaden les festes de Nadal. L’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar a Betlem per adorar l’infant Jesús nat a una establia és una barreja de misticisme, astrologia (també d’astronomia) i història que, tot i alguns retocs i modificacions, s’ha mantingut al llarg del temps amb una iconografia clàssica. És el que s’ha convingut a definir com la “processó de la il·lusió”.
Els Reis d’Orient, però, també han estat objecte de recerques científiques i d’especulacions. Descobrir quin estel suposadament els va guiar o quina ruta van agafar ha estat objecte de profusos estudis. Investigacions que, per altra banda, no se n’han pogut estar d’intentar verificar l’existència d’un quart rei d’Orient, que s’hauria perdut seguint el rastre d’un estel equivocat i hauria fet salat a Betlem. Precisament, era el rei que encarregat de portar pedres precioses al Messies.
És la història que va plantejar un teòleg presbiterià nord-americà, Henry Van Dyke, que el 1896 va escriure The Other Wise Man (L’altre Rei d’Orient). Aquesta bonica novel·la curta, reconvertida en conte, està basada en la història d’Artaban, un príncep persa que no només es va perdre sinó que va trigar trenta anys a trobar qui estava buscant. De la història d’Artaban se n’han fet musicals i fins i tot una pel·lícula, amb un esplèndid Martin Sheen de protagonista. Uns termes molt allunyats de l’Evangeli de Sant Mateu Capítol 2, versicles de l’1 al 12, que dona la referència escrita de l’epifania.
Artaban i el debat sobre nombre real dels Reis d’Orient
La història d’Artaban s’emmarca en la discussió històrica sobre la quantitat de reis que es van acostar a Betlem pel naixement de Jesús. No sempre han estat tres, ans al contrari. De fet, durant molts anys a Orient defensaven la tesi que n’eren 12, el mateix nombre que els apòstols. En aquest context cal no oblidar el Llibre dels Salms. En concret, el Salm 72 anuncia: “Els reis de Tarsis i de les illes li portaran obsequis; els reis d’Aràbia i de Sebà li oferiran presents. Es prosternaran davant d’ell tots els reis, tots els pobles el serviran”. Una descripció que permetria establir l’origen dels reis d’Orient i determinar que n’eren un bon nombre. També es va difondre la tesi que només n’eren dos, però val a dir que no va tenir gaire repercussió històrica.
La polèmica del nombre de reis no es va més o menys tancar fins al segle III quan Orígines d’Alexandria (nascut com a Adamantius) va segellar la terna com a nombre oficial de reis d’Orient, una tesi que va reblar el papa Lleó I el Magne en la seva obra Sermons per l’Epifania. L’estudi titulat La polémica antijudía en la Castilla Bajomedieval: la historia de los Reyes Magos, de la Universitat de Buenos Aires, de l’historiador Ariel Guidance, va tancar la polèmica numèrica amb tres, tot i la intenció de certa iconografia espanyola de colar a darrera hora un quart rei indi, per presumir del descobriment d’Amèrica per part de Castella. Finalment, Melcior, Gaspar i Baltasar o Melchior, Bithisarca i Gathaspa –com assegura l’evangeli armeni– van quedar com els únics protagonistes de la història.
Les tres joies que portava: el millor regal no va arribar al nen Jesús
Artaban, com a tal, podria haver estat un dels dotze que la història mitològica hauria destacat i que el teòleg Henry Van Dyke va recuperar per a la seva història. De fet, el nom i l’origen coincideixen amb el que consigna el Llibre de Salms, així com les suposades ofrenes que portava. En concret, Artaban portaria un diamant de l’illa de Meroe que curava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de l’oratòria i un robí de les Sirtes per “allunyar les tenebres que confonen l’esperit”. Tres joies que mai va poder arribar a lliurar al nen Jesús i que hauria invertit, al llarg dels seus trenta anys de pelegrinatge, en obres de caritat.
La ruta, la guia i la confusió d’Artaban
De la mateixa manera que no es poden explicar els manaments de Déu sense saber què feia Moisès al Mont Sinaí, no es pot entendre la història d’Artaban sense dos elements imprescindibles del relat dels Reis d’Orient: la ruta i l’estel que els va guiar. En aquest punt hi entren els estudis d’un astrònom, Mark Kidger, del Centre Europeu d’Astronomia Espacial, que treballava a l’observatori de les Canàries. Kidger va saltar a la palestra pública quan el 1999 va publicar The Star of Bethlehem (Princeton University Press, 1999). Aquest llibre argumentava que els reis d’Orient van ser orientats per una Nova –batejada com a DO Aquilae–. Un estel també registrat per astrònoms xinesos i coreans el març de l’any 5 abans de Crist. Aquest estel estaria situat entre les actuals constel·lacions de Capricorn i Aquila i va ser visible durant tres mesos. Un termini temporal que coincidiria amb el naixement de Crist entre l’hivern de l’any 7 i el març de l’any 6. L’evolució de sud-est a sud-oest de la Nova DO Aquilae hauria permès als reis la seva orientació.
Kidger, però, anys després, va fer servir l’astronomia per avalar la tesi d’un quart rei d’Orient. L’astrònom nord-americà va escriure un divertit article al número 91 de revista Astronomia, editada el gener de 2007, on justificava la història d’Artaban. Aquest príncep persa s’havia d’afegir als tres reis d’Orient clàssics en un punt de la seva ruta, a Borsippa, aleshores Mesopotàmia. Una dada que faria pensar que els reis d’Orient van agafar una ruta que sortiria de l’antiga Babilònia, a l’actual Fallujah. Un camí que ressegueix el riu Eufrates enllaçant les ciutats de Palmira (Tadmur, en hebreu), Damasc, Amman, Jerusalem fins a dirigir-se cap al sud fins a Betlem. En tot cas, Artaban hauria estat enredat per un efecte òptic.
El quart rei hauria perdut la referència de la Nova que guiava els seus tres companys perquè des del seu punt de partida i, en coincidència amb una setmana abans del naixement del Messies, la lluna va entrar en conjunció amb la Nova i va tapar-ne la llum, un fet que va desorientar Artaban. L’errada, però ha permès escriure una de les llegendes de Nadal més sentides i profundes, amb un missatge de bonhomia i solidaritat extraordinaris, en contraposició a la figura dels tres reis que sí que van arribar a Betlem. El conte és fàcil de trobar per internet, i el telefilm es pot reproduir sencer a YouTube o a través d’Amazon Prime que, en els temps que corren, són plataformes que ben bé podrien ser un altre rei d’Orient.
