Nova adquisició del Servei Català de Trànsit, que ha encetat la licitació per renovar els cinemòmetres, radars de control de la velocitat, a la A-2 i a la C-58. Una reposició per substituir diversos radars fixos obsolets per altres de nous. Els dos motius principals d’aquesta licitació, segons consta en la memòria justificativa del contracte a la qual ha tingut accés El Món, són la concentració d’accidents en aquests punts i, sobretot, que només es controlaven dos carrils en trams de vies on hi ha entre tres i quatre carrils en total. Amb aquesta nova adquisició, Trànsit calcula que no s’escaparà cap conductor d’accelerador fàcil en aquests trams, que registren força accidents.
La inversió per comprar aquests 34 radars per a 11 ubicacions és de 3.172.861,24 euros. Una inversió força rendible, a la vista dels ingressos que generen els radars al Departament d’Interior. Segons les xifres registrades al Parlament de Catalunya el passat mes de maig, a les quals ha tingut accés aquest diari, l’any 2021 la Generalitat va recaptar 60.511.100 euros i el 2022, 59.441.746 euros. Unes xifres que més o menys seran similars a les 2023, un cop que s’hagi tancat la caixa.
De fet, en la programació de l’any passat, Trànsit va començar la instal·lació d’un radar de tram a la C-16, al Túnel de Vallvidrera, 4 carros de radars, i la posada en funcionament d’un dels radars més efectius a la C-17, al terme municipal del Figaró. Aquest radar, a la via que travessa Osona, el Vallès Oriental i el Ripollès, ha aixecat molta polseguera entre la població, que considera que tenia un objectiu més recaptatori que no pas de seguretat viària. A més, Trànsit ha començat la compra de quatre motocicletes espies, per poder controlar excessos de motoristes.
On seran els nous radars?
Segons Trànsit, cada radar dels que hi ha actualment i que es renovaran només podia controlar 2 carrils, cosa que implica que hi havia carrils en els quals no es controlava la velocitat. Una situació que permetia a molts conductors fugir de l’escomesa dels Mossos d’Esquadra. Ara, donat que a cada ubicació hi ha més d’un carril, el nombre de cinemòmetres a instal·lar és de 34, tot i que el nombre d’ubicacions és onze. En resum, seran 34 radars, un gairebé per cada dos carrils.
Els radars de l’A-2 s’ubicaran a Cervera, Montmaneu, Castellolí, el Bruc, Esparreguera, dos a Sant Vicenç dels Horts, Sant Joan Despí i Cornellà. A la C-58 es renovarà el de Ripollet. Trams amb una altra concentració d’accidents o, més aviat, d’alta densitat viària, amb molta visibilitat i que convida a donar gas als vehicles. Curiosament, cap d’aquestes dues vies, ni l’A-2 ni la C-58, són les que més diners han recaptat en els darrers exercicis anuals calculats per Interior.
Els radars més productius
Els radars de l’AP-7 al quilòmetre 325, a Amposta, i de la C-31-a Platja d’Aro es van endur el podi el 2021 i el 2022, i va treure el nas precisament l’instal·lat al Figaró, a la C-17 en sentit Barcelona, com a tercer radar amb més recaptació. El 2023 s’ha tancat amb 159 radars de punt a la xarxa viària catalana i els 40 radars de tram, tots de titularitat del Servei Català de Trànsit, als quals es poden afegir els incorporats a la xarxa viària per ajuntaments i gestionats per les policies locals i guàrdies urbanes.
Segons l’expedient de Trànsit, la nova compra es basa en el principi que “entre les causes d’aquesta important accidentalitat i lesivitat, cal ressaltar les elevades velocitats màximes enregistrades” en aquestes carreteres. Així mateix, els dirigents de Trànsit apunten -sense assenyalar-ne cap- que “tots els experts coincideixen a assenyalar que petites reduccions en la velocitat de circulació comporten notables disminucions de l’accidentalitat i mortalitat”. De fet, sentencien que el mètode més segur és “la implantació de sistemes de control de velocitat, que permetin detectar i registrar aquests excessos de velocitat”. En aquest sentit, informen que des de l’inici del pla integral contra la velocitat excessiva, l’any 2004, fins a l’actualitat, en els trams sota control del radar s’ha produït una reducció de les víctimes mortals i ferides greus fins en un 49%.
