“El mantra de les armes blanques comença a semblar l’amenaça fantasma”. Aquest és un comentari a El Món d’un funcionari d’Interior, amb més hores al departament que l’etern Joan Delort (ara acabat de jubilar). I, de fet, la raó de les dades acompanya la seva conclusió. Així ho demostra una resposta parlamentària de la consellera d’Interior, Núria Parlon, a petició del portaveu de Vox a la cambra catalana, Sergio Macián, sobre el nombre de delictes registrats amb arma blanca, segons les dades tant de Mossos d’Esquadra com de les policies locals. La resposta és que el departament no en té les xifres perquè els “programes informàtics” no poden “discriminar” les dades.
La manca d’aquesta informació s’afegeix a l’expressada per part del departament de Salut, també difosa per El Món, en què la mateixa consellera del ram, Olga Pané, detallava que ni amb les dades d’intervencions mèdiques, ni del Sistema d’Emergències Mèdiques podien destriar o escatir el nombre d’atencions sanitàries per ús d’arma blanca. A més, El Món recollia també el passat de març el col·lapse dels serveis administratius d’Interior arran de la quantitat de suposades armes blanques que s’havien confiscat. Una xifra de 6.386 expedients que afavoria, per la seva complexitat i quantitat, que els expedients caduquin.
Catalunya i Barcelona
Les dades fan trontollar la gran operació contra les armes blanques del tiquet Parlon i Josep Lluís Trapero, director de la Policia a la Generalitat, que tots dos van presentar en la seva posada de llarg en la primera compareixença de premsa. D’aquesta manera, la consellera posa negre sobre blanc la impossibilitat de saber quants delictes amb arma blanca han detectat els Mossos i les policies locals des del 2023. En aquest sentit, cal remarcar que des de l’Ajuntament de Barcelona, per part del regidor de Seguretat, Albert Batlle, es va fer bandera d’aquest pla Daga contra les armes blanques instal·lant fins a 82 controls aleatoris per la ciutat. Cal destacar que el mateix cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Pedro Velázquez, ubicava les armes blanques en entorns domèstics, en situacions de sensellarisme o en baralles associades amb consum de drogues i alcohol.
La Guàrdia Urbana diu que les agressions amb arma blanca tenen lloc en entorns domèstics, a vegades aquestes armes estan associades al sensellarisme, es fan servir en baralles en entorns d’oci “associades a consum de drogues i d’alcohol” i en “estructures incipients” a la ciutat de bandes que, segons el cap de la Guàrdia Urbana, no tenen la “sofisticació” de les bandes llatines, va explicar Velázquez. I en grau més baix, els agents detecten agressions amb armes blanques fruit de “brots psicòtics” o la ingestió de substàncies estupefaents.
Culpa de la informàtica: per què no se saben les dades
La resposta de Parlon, a la qual ha tingut accés El Món, es va transmetre el passat 18 de febrer. Un document, amb què afirma que “tot i que és possible comptabilitzar els procediments en què consta alguna arma blanca, les que hi consten poden ser intervingudes, comissades, sostretes, perdudes, lliurades, etc. posteriorment a la comissió del delicte concret”. Amb aquesta premissa assegura que “en cap moment es pot discriminar si l’arma s’ha usat per cometre el delicte i si se n’ha fet exhibició”.
“La tipologia de delictes en els quals poden tenir incidència o presència les armes blanques és molt diversa i comprèn un gran nombre d’il·lícits penals que, ara per ara, no són explotables per aquest element”, remarca la consellera. De fet, la ignorància de les dades les retreu als informàtics del cos. “Els programes informàtics de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, en l’actualitat, no poden discriminar i explotar la tipologia de fets que se sol·licita [delictes amb arma blanca] de forma automatitzada”, justifica.
Massa feina i inversió
En aquest context, Parlon explica que “la informació específica sobre delictes comesos amb arma blanca queda recollida, quan s’han instruït diligències policials, dins del contingut dels atestats”. Ara bé, després aquesta informació “s’introdueix de manera no estructurada en les bases de dades i, per tant, no es pot extreure de manera automàtica”. A diferència d’altres tipus de delictes, sobre els quals es pot fer un escandall de manera relativament ràpida.
Parlon argüeix que “obtenir aquesta informació requereix una complexa tasca d’elaboració o reelaboració i s’haurien de revisar i analitzar detalladament i de forma manual totes les investigacions i atestats policials en els quals constés una arma blanca, requerint una gran inversió de temps i de recursos humans”. És a dir, que el balanç comptable i humà del departament no els permet conèixer quants i en quin detall es perpetren delictes amb arma blanca a Catalunya.
S’incrementen els decomisos
Les úniques dades que, de moment, semblen clares són sobre les requises. Les dades aportades per Interior apunten un increment de les confiscacions d’armes blanques als carrers de Catalunya. Les primeres dades van ser difoses el mes de setembre pel comissari en cap del cos, Miquel Esquius, que explicitava que l’any 2020 es van comissar 3.831 armes i l’any 2024 la xifra ja era de 6.252.
Al novembre, Interior informava a través d’una resposta parlamentària que el 2023 se’n van confiscar 9.180, i durant la primera meitat del 2024, aproximadament la meitat que l’any anterior (4.545). El 65% de les armes intervingudes eren 2024 són navalles (2.956 unitats), el 28% són ganivets, i gairebé un 4%, matxets. El llistat d’armes de tall incloïa també catanes, punyals, dagues, destrals, bastons estoc (bastó buidat que conté una fulla d’espasa amagada), baionetes i estrelles amb punxa, entre altres.
Però el cinc de febrer d’enguany, Parlon xifrava en 11.453 les armes blanques que la policia de la Generalitat havia intervingut durant tot el 2024. És a dir, un 14% per cent més que el 2023. Ara bé, tot i l’augment d’aquestes confiscacions, Interior no pot comptabilitzar a quins fets delictius penals estan associats, perquè, simplement no té les dades. De fet, ni com la Guàrdia Urbana de Barcelona, que si bé admetia el passat mes de setembre un increment de les baralles en un 143% entre els anys 2019 i 2023, només podien dir que “en molts casos” hi havia “presència d’armes blanques”.
Una prevenció que no és barata
Tot i aquesta manca de dades concretes, rigoroses i objectives de delictes comesos amb armes blanques, Interior continua la intensificació del Pla Daga. Un operatiu que està en marxa des de gener de 2023. La base del pla, segons un informe d’Interior, presentat a l’octubre al Parlament és, en primer terme, la prevenció i les investigacions en zones o entorns de risc on es produeixen aquests incidents i detectar bandes organitzades. Una manera de “dirigir les accions policials concretes sobre la tinença d’armes blanques”.
En segon lloc, el pla vol “desplegar mesures de coneixement dins del marc educatiu, establir contactes i sessions informatives a empreses i personal de seguretat privada, col·laborar amb altres actors de seguretat per fer accions preventives i per reforçar el circuit de detecció”. En total, els Mossos van destinar un total de 64.769 hores durant el 2023 al Pla Daga. Una xifra que es pot veure superada molt fàcilment quan es tanqui el balanç de 2024, perquè només el primer semestre del 2024 es van destinar un total de 42.148 hores en serveis amb armes blanques. Tenint present que l’hora diürna ordinària surt per la categoria de mosso a 23,56 euros –import que s’incrementa si les hores són de nocturnes i per la categoria del policia-, els números surten ben aviat, arribant a superar el milió d’euros només en sis mesos.
