Vox i altres endevinaires de la tragèdia i la desobediència, com la mateixa Prefectura dels Mossos d’Esquadra. De fet, el mateix director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, assegurava aquest dimecres a la comissió d’Interior del Parlament que el cos recuperaria la defensa jurídica dels agents dels Mossos d’Esquadra. És a dir, restablir el sistema de lletrats per als policies que hi havia abans de la reforma interna que l’exconseller Joan Ignasi Elena. Una reforma que deixava en mans del Departament de Presidència la decisió de si s’exercia la defensava d’un mosso o no en conflictes en manifestacions.
En tot cas, la consellera d’Interior, Núria Parlon, s’ha vist obligada a admetre que no sap quantes agressions pateixen els policies ni els guardes de seguretat al carrer. El motiu, prou senzill: perquè no tenen eines ni dades per saber-ho. És a dir, que el departament no té dades per quantificar el que Trapero va anomenar, en la comissió, “desobediència” com a “fet delictiu”, ni pot objectivar el problema que els sindicats policials repeteixen de manca d’autoritat de la policia. Una idea que també han esbombat els partits de centredreta, com el PSC, quan estava a l’oposició i el portaveu d’Interior era l’exconseller d’Interior Ramon Espadaler, ara conseller de Justícia.
Atemptat a l’autoritat, un concepte massa genèric
Així, a preguntes de Vox, la consellera ha remès una resposta parlamentària, signada el passat 23 d’octubre, on admet que no pot oferir les dades. Unes xifres que el partit ultraespanyolista esperava per presentar una interpel·lació i posteriorment una proposta de resolució per intentar forjar el seu discurs de mà dura i potenciar la figura del policia.
“No és possible facilitar resposta al nombre d’agressions físiques a mossos d’esquadra i a vigilants de seguretat, atès que no es pot extreure aquesta informació amb les eines corporatives de què es disposa actualment”, assegura Parlon. “Una explotació de les dades per la tipologia ‘atemptat a agent de l’autoritat’ abasta una casuística que no necessàriament es correspon al concepte d’agressió física, raó per la qual les dades obtingudes no podrien ser totalment fidedignes a l’enunciat de les preguntes”, justifica la consellera.
