“Motius estrictament professionals”. Així argumenta l’informe facilitat per la Direcció General de Policia les identificacions dels Mossos d’Esquadra del 23 de febrer de 2025 a Palafrugell, en una protesta contra una paradeta d’Aliança Catalana. A preguntes del diputat cupaire Dani Cornellà, la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlón, ha presentat al Parlament un escrit que detalla els fets i justifica les identificacions que va practicar la policia de la Generalitat de manera genèrica amb els que protestaven contra la formació i concreta reduïda amb els membres de la formació de Sílvia Orriols.
El dispositiu del dia dels fets va ser dirigit pel sotscap de la regió policial de Girona. El comandament hi va enviar fins i tot equips d’ordre públic de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), per si anaven mal dades i “era necessària la seva intervenció”. Una possibilitat que finalment no es va produir. Així mateix, admeten que no van identificar més participants per evitar generar aldarulls i rebentar una protesta que la policia descriu com a “pacífica”. Parlon remarca en la resposta parlamentària que “no es dona cap ordre ni es realitza cap actuació basada en el perfil racial”. I conclou que aquestes identificacions es “van fer per motius estrictament professionals” i que van ser “ajustades a dret”.
Dos tipus d’identificats
Parlon, en la seva explicació parlamentària, dona un motiu concís a les dues identificacions que els Mossos d’Esquadra van portar a terme a membres de la parada d’Aliança Catalana. En concret que les dues persones identificades van “gravar els efectius policials”. Malgrat tot, destaca que en cap moment els dos identificats van mostrar una “actitud agressiva” cap a la policia. Ara bé, pel que fa al gran gruix d’identificats, és a dir, els participants en la protesta, la policia ho justifica en motius bastant més genèrics, com ara atribuir la condició d’organitzadors els que cridaven per un megàfon.
En un principi, i seguint el criteri que exposa la consellera, la policia va identificar aquelles persones concentrades que “havien fet actes propis d’organitzadors o promotors”. En aquest context, Parlon insisteix que “van informar clarament del motiu de la identificació”. Per tant, que s’aixecaria una acta per concentració no comunicada per escrit a l’autoritat governativa. Una potestat establerta amb el que determina l’article 8 de la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió. És a dir, perquè “no havien comunicat la concentració”.
El megàfon, ‘arma del crim’
Seguint el relat oficial de la policia, “durant l’acte reivindicatiu, diverses persones van fer ús d’un megàfon per adreçar consignes als manifestants i liderar la concentració”. “Aquestes persones van ser identificades i consten a l’acta”, apunta la consellera. Ara bé, la mateixa policia admet que els va quedar un megafonista per identificar. “Posteriorment”, escriu Parlon, “es va intentar identificar una altra persona que també havia fet ús del megàfon, però que va mantenir la cara coberta en tot moment amb un mocador, fet que impossibilitava poder identificar-la visualment”.
“Davant la reacció d’aquesta persona de refugiar-se entre els altres manifestants i per evitar un canvi d’actitud en les persones de la concentració, que fins a aquell moment havia estat pacífica, atesos els fets, es va desistir de dur a terme la identificació”, justifica la policia. Finalment, la consellera informa que “al tramitador digital sancionador” consta l’acta de denúncia per una presumpta infracció de l’article 36.6 de la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, és a dir, la llei mordassa, “per la negativa a identificar-se”. Per tant, roman viva una doble denúncia.
