No tenen una X marcada al lloc del tresor i no existeix cap mapa esgrogueït que els porti cap a una misteriosa cova plena d’escultures barroques, però, així i tot, han guanyat prestigi després de gairebé deu anys de feina. Són els vuit integrants, -un sergent, un caporal i sis agents- de la Unitat Central de Patrimoni Històric de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra (UCPH). Una unitat petita, però efectiva, que l’any 2014 es va independitzar i va deixar de ser un grup de la Unitat de Robatoris amb Força. Són els ‘Indiana Jones‘ dels Mossos perquè la seva feina és investigar els fets comesos contra el patrimoni històric, cultural, artístic, arquitectònic i monumental i garantir la protecció i recuperació de les peces d’art.
El passat 7 de desembre van ser protagonistes de l’actualitat per un operatiu que va permetre recuperar un manuscrit del segle XVII inspirat en una llegenda de Montserrat i una creu gòtica sostreta de la parròquia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca, robada als anys vuitanta del segle passat i recuperada ara. Tot un repte. Dues investigacions resoltes gràcies al nou aliat d’aquesta unitat, que compta a les seves files amb historiadors o arqueòlegs: el ciberpatrullatge a la xarxa. Internet s’ha convertit en l’agent número 9 de la Unitat que dirigeix el criminòleg José Lluís Ulloa, integrat a la UCPH des del 2015.
La venda, les subhastes, les fires i els entramats comercials on es distribueixen els objectes d’art o antiguitats tenen un camp obert a internet. Gràcies a rastrejadors, així com a contactes i a la col·laboració de galeristes o professionals, han pogut assolir èxits com el cas Isurus o el cas Gresca, en què han recuperat quadres, fòssils o han desarticulat xarxes de falsificacions d’obres d’art de centenars de milers d’euros. La UCPH no compta amb unitats descentralitzades per la seva especialització, però, a canvi, disposa de l’ajuda d’experts del departament de Cultura de la Generalitat, responsables de museus, conservadors, marxants i especialistes. Investigacions que, com el producte que toquen, “requereixen temps”.
34 investigacions en marxa
La unitat tenia, en acabar el 2023, un total de 34 investigacions en marxa. De fet, van tancar l’any amb la recuperació de 51 documents d’alt valor històric i arxivístic d’arreu de l’Estat espanyol, en una operació resolta gràcies al ciberpatrullatge. En les seves intervencions, Ulloa sempre destaca el canvi de paradigma en les seves investigacions que ha suposat internet i les subhastes a les xarxes. Totes dues coses permeten fer més visible el mercat negre que anys enrere existia amb les antiguitats o el patrimoni històric i artístic. I també ha sigut un gran canvi la sofisticació de la tecnologia per detectar falsificacions, que ajuda en la feina una unitat on els seus integrants ja tenen certa expertesa en la matèria: ells mateixos alerten que, per treballar-hi, cal tenir una “certa sensibilitat”.
En aquest context, els Mossos recorden que Catalunya forma part del triangle que dibuixen Barcelona, València i Madrid com a mercat il·lícit d’obres d’art o antiguitats. Una circumstància que ha ajudat, i molt, a establir una comunicació, coordinació i treball constants amb els seus col·legues del Grup de Patrimoni Històric d’UCO Guàrdia Civil i amb la Brigada Central de Patrimoni Històric de la Policia Nacional. De fet, les operacions conjuntes són força freqüents perquè la situació territorial i el mercat negre d’aquests materials abasta diversos punts de l’estat.
Espolis de jaciments, robatoris de peces d’art, falsificacions o vandalitzacions del patrimoni són els delictes més habituals en què treballa la UCPH. De feina i èxits n’acumulen. Un recompte ràpid dels darrers tres anys podria sumar la detecció i interceptació de 2.000 falsificacions, la recuperació de 3.000 restes arqueològiques o més d’un centenar de documents antics o llibres i la recuperació d’un centenar d’obres d’art. A manca de tancament definitiu de l’exercici de 2023, els Mossos apunten que durant l’any 2022 es van tancar 30 investigacions, un 40% de les quals estaven relacionades amb la sostracció d’obres d’art. De fet, es van recuperar 37 peces de diferents artistes per valor de 700.000 euros i es van practicar una dotzena de detencions. Els detectoristes i espoliadors de jaciments i els falsificadors impliquen un 25% de les investigacions per a cadascuna d’aquestes dues les tipologies. Els danys al patrimoni històric comporten un 10% de les investigacions. Unes xifres que més o menys es mantindran en el balanç de 2023.
Operacions destacades
Entre les accions més destacades, l’operació Gresca, quan van poder arrestar un home que feia 30 anys que espoliava jaciments a Catalunya i van intervenir centenars de fòssils que encara s’estan catalogant. L’operació es va anunciar el 7 de novembre del 2021. Una altra de les accions més esbombades va ser la recuperació de dues obres d’art de l’artista Salvador Dalí valorades en 300.000 euros el febrer del 2023. Un cas que va servir per recuperar diverses antiguitats robades en pisos de la part alta de Barcelona. També el 2023 van interceptar i desarticular una xarxa internacional de falsificadors de litografies de Picasso i Dalí amb tentacles i víctimes a dotze països. Operacions que es van resoldre gràcies al ciberpatrullatge.
