El debat sobre l’ús del telèfon mòbil entre els menors d’edat ha tornat a primera plana. Un nombrós grup de pares i mares d’alumnes catalans ha decidit mobilitzar-se per provar d’aconseguir que els adolescents no tinguin mòbil fins als 16 anys.
Aquesta iniciativa vol ser una resposta trencadora a la tendència cada cop més habitual que fa que molts nens estrenin el seu primer telèfon quan comencen l’institut. La proposta s’ha estès com la pólvora per diversos grups de famílies d’alumnes de Catalunya, sobretot gràcies a WhatsApp i Telegram. Allà, un grup anomenat Adolescència lliure de mòbil ja suma 2.139 progenitors, però hi ha grups territorials que també tenen un bon nombre de seguidors, com els de Girona, Cardedeu (Vallès Oriental) o els de diversos dels districtes de Barcelona.
Tot plegat està comptant amb el suport de diverses associacions de famílies d’alumnes (AFA) de Catalunya, que s’han volgut sumar a la iniciativa per tal de desterrar els mòbils entre els adolescents almenys fins als 16 anys.
Educació impulsa un debat sobre l’ús dels mòbils als instituts
Cal recordar que la consellera d’Educació, Anna Simó, ja va anunciar el passat mes d’octubre l’inici d’un procés de debat sobre l’ús dels mòbils als centres educatius catalans. L’objectiu d’aquesta iniciativa és consensuar amb els claustres i les famílies si s’han de prohibir o no aquests dispositius a les escoles i instituts, una dicotomia que fa temps que està sobre la taula de la Generalitat.
En aquest sentit, la consellera considera que és important mantenir l’autonomia dels centres i remarca que la meitat dels instituts catalans ja tenen una norma respecte als mòbils, però es compromet a tirar endavant amb aquesta prohibició si la majoria de les persones i institucions consultades així ho creuen oportú. “En aquests centres que ja han apostat per aquestes vies després d’haver fet un debat amb les famílies i els alumnes no veig oportú dir-los ara què hauran de fer”, assegurava Simó el passat octubre en una entrevista a Ràdio 4, on també puntualitzava que aquest deixar fer no neix de la voluntat de l’administració de desentendre’s, sinó de la de respectar les conclusions importants a les quals ja s’ha arribat de manera consensuada.
