Un ferm opositor a l’avortament dirigirà temporalment el bisbat de Solsona

Romà Casanova també ha posat el crit al cel per la llei de l'eutanàsia

Dilluns es comunicava formalment la renúncia del bisbe de Solsona, Xavier Novell. Una renúncia que implicava la posada en marxa de la maquinària vaticana del relleu. De moment, l’interí que haurà de gestionar la vacant serà el bisbe de Vic, Romà Casanova, que ha estat nomenat pel Sant Pare Francesco administrador apostòlic de Solsona durant la seva vacant. Casanova és un vell conegut de l’església catalana. Nascut el 1956 a Jesús i Maria, una entitat municipal adscrita a Deltebre, va ser nomenat titular del bisbat de Vic l’any 2003 en substitució de Josep Maria Guix per ordre de Joan Pau II.

Va ser un moviment a llarg termini, només tenia 46 anys quan es va fer càrrec de l’influent prelatura vigatana. Aleshores era prevere de Tortosa. De fet, això li va valer el passaport al podi del poder eclesial a Catalunya.  Era una persona de la màxima confiança del cardenal Ricard Maria Carles, on el va tenir al seu equip durant la seva etapa a Tortosa i el va nomenar prevere l’any 1981. El lema del seu bisbat és “Amor meus, Crucifixus est” (El meu amor està crucificat), arran de la Festa de l’Exaltació de la Santa Creu, que va coincidir en el mateix dia de la seva ordenació episcopal i presa de possessió, el 14 de setembre de 2003. Una cerimònia on va ressaltar les arrels “cristianes de Catalunya” i va lloar les figures de Jaume Balmes o Mossèn Cinto Verdaguer.

De perfil molt conservador, no va trigar gairen en prendre les mides al càrrec. Gràcies a la nova responsabilitat va ostentar diversos càrrecs a la conferència episcopal espanyola. Així, va ocupar la comissió de Seminaris i Universitats, i de Relacions Interconfessionals. Ara bé, l’estrella va ser la seva participació a la comissió per a la Doctrina de la Fe. Des d’aquest pàlpit ha fet valer la seva ferma convicció conservadora de la fe catòlica amb una lluita aferrissada contra l’eutanàsia i l’avortament que ha titllat de “genocidi”. Discursos que li han costat alguna protesta popular prou sonora.

Tot i la seva joventut a l’arribada al càrrec, els seus postulats conservadors es van fer evidents fins al punt que corria la rumorologia que acollia organitzacions ultres dins el Bisbat. Però en canvi en diferents rodes de premsa per presentar els números del Bisbat va admetre que havia vist reduïda la seva capacitat d’acapte arran de la campanya anticatalanista de la COPE que els fidels identificaven amb la “ràdio dels Bisbes”. Romà va ser un dels quatre bisbes que va visitar els presos polítics a Lledoners. Una visita que no es va fer pública per mantenir “la neutralitat de l’Església”. Ara, Casanova haurà de fer un dels papers que més li agraden, de gestor d’un Bisbat influent i fins ara, dirigit per una figura controvertida.

Comentaris

    X2 24/08/2021 4:20 pm
    Fora vividors
    ciutadà 24/08/2021 4:37 pm
    El gran defensor de la vida!. Si pogués (que ja no pot, sortosament) ens enviaria a tots a la foguera com solien fer els seus correligionaris fa anys. A prendre...vent!
    Llucifer 24/08/2021 4:52 pm
    Perdoneu, pero les “entitats municipals adscrites a Deltebre”, no han existit mai. En tot cas, i fins l’any 1977, eren pedanies de Joaquin Bau, ai perdo, de Tortosa volia dir. Tot lo demés es veritat. Església ultracatlica.
    fat boy 24/08/2021 5:37 pm
    No se que n'ha de fotre de si els altres avorten o volen l'eutanasia?. I dels pederastes del seu gremi no hi te res a dir?.
    Tano 24/08/2021 6:07 pm
    Per mi tot el clero pot anar a fer punyetes. No serveixen per a res de res.
    De Roquetes vinc 24/08/2021 6:46 pm
    Com era alló? Caure del foc per anar a les brases?
    Solsona, la Generalitat "te lo afina", au vinga! 25/08/2021 9:23 am
    Solsonencs: no voleu caldo? Doncs tasses a cabassos! Mira que anar a la Generalitat per fer canviar el pensament i els principis d'una persona! No se m'hauria acudit mai anar a la Generalitat a denunciar el contrari del que heu denunciat. Tant abusadors sou vosaltres com els altres. Galdós i ben impropi el paper de la ciutat de Solsona, intransigents.

Nou comentari